Sant Pere Pescador, en contra de barrar la gola del Fluvià
El propietari dels terrenys de Fluvià Nàutic hi ha instal·lat barreres i guinguetes per cobrar per aparcar-hi
Segons l’alcalde, garantiran el trànsit pel camí, d’ús públic, i l’aparcament no té permís
Un seguit de barreres, de formigó i també mecàniques autoelevables, han quedat instal·lades en els darrers dies al camí d’accés a la platja de la gola del Fluvià, a Sant Pere Pescador. Finalment, a més, un barracó per al personal de guàrdia i cartells que, a banda d’anunciar el lloguer de motos d’aigua, avancen que els vehicles i autocaravanes que accedeixin a la platja hauran de pagar tarifes a partir de 7 euros diaris. La pràctica de cobrar no és pas nova, ja que s’aplica en altres punts del litoral català, també en llocs privats, però davant la inquietud dels usuaris, l’alcalde, Agustí Badosa, assegurava ahir que “l’aparcament no té llicència d’activitat, i hi ha una ordre en curs perquè el propietari deixi lliure el pas pel camí, que és d’ús públic”.
De moment ahir al matí encara no es cobrava i el camí continuava obert. Però Badosa avançava que han cursat ordre de retirada de barreres als Mossos d’Esquadra i la culminaran amb un notari aixecant-ne acta.
Un “nou capítol”
Badosa inscrivia el darrer conflicte com un “nou capítol” dels estira-i-arronsa amb el propietari dels terreny de l’antic Fluvià Nàutic, on el 2005 es va enderrocar l’edifici i es va avortar la possibilitat d’edificar-hi, però que encara retenen concessió de Costes sobre la zona d’amarraments, i ha plantejat fins ara sense èxit diversos projectes, com ara una marina o una mena de càmping que li compensin la inversió que va fer pels terrenys. Per ara cap sentència ha reconegut l’edificabilitat.
L’alcalde rememorava ahir altres polèmiques semblants en els darrers anys, com ara el 2014, quan també van aparèixer vigilants que limitaven l’accés als vehicles o l’activitat dels pescadors amb llicència. Però Badosa lamenta que “entre el cúmul d’administracions implicades, des de Costes de l’Estat i la Generalitat, fins a l’Ajuntament, passant per Urbanisme, l’ACA o el Parc Natural”, no se’n surten, i ha demanat a Urbanisme i al Parc Natural que aclareixin la situació dels terrenys, i els seus usos possibles.
El pagament per accés s’estén, però regulat
Arribar amb el cotxe a la platja cada cop és més difícil. Ja no són només les zones blaves en platges urbanes, sinó regulacions que en molts casos estableixen els mateixos ajuntaments –a Begur, per exemple, a Aiguablava; o a Castell de Palamós– o particulars –a la cala del Senyor Ramon i Rosamar, de Santa Cristina, ho gestionen propietaris o la urbanització–. El model, arran de la pandèmia, s’estén a les Terres de l’Ebre, però sempre de manera directa, per l’administració, o regulada.
