“L’agroecologia és una bona eina per empoderar les dones”

El projecte Milfulles, en el seu origen, va sorgir entre els anys 2012 i 2013, quan vaig sentir la necessitat de tocar la terra i de cultivar plantes aromàtiques. I vaig trobar un camp a Juià (Gironès) i em vaig posar a experimentar. A principis del 2013 vaig fer un curs d’agricultura ecològica a la Fundació Oscobe; allà vaig conèixer l’Àngels, una dona de pagès enamorada també de les plantes medicinals. Un dia la vaig dur al camp de Juià i es va sumar al projecte. Va ser un gran pas endavant. De fet, va ser ella qui va posar nom al projecte.

El febrer del 2017 va morir l’Àngels, va ser un cop molt dur, i vaig haver de deixar el camp de Juià. Com que estava treballant a Salt (Gironès), coordinant el pla comunitari, vaig trobar un hort on trasplantar part del cultiu. Va ser aleshores que vaig descobrir la riquesa de les hortes, la natural i la social. El projecte prenia nova vida encaixant peces que fins aleshores havien estat separades.

El cultiu de plantes aromàtiques, dones que cerquen oportunitats laborals, contacte amb la terra i revaloració de les feines agrícoles, reivindicació dels coneixements i les habilitats de les dones i de la seva aportació al desenvolupament local..., ingredients que es combinaven donant molt més sentit al projecte. Va ser aleshores quan vaig saber que a Salt hi havia la Comissió Pagesa en el marc de l’Ateneu Popular de la Coma Cros i vaig conèixer el seu impulsor, l’Isaac Bosch, un entusiasta de les hortes i de la seva història. Em vaig afegir a la comissió i amb la resta de persones que en formaven part vam promoure activitats d’intercanvi de coneixements entre hortolans i hortolanes, i també per posar en el punt de mira un entorn tan ric i alhora tan poc valorat. Poc després es va afegir a la comissió l’Enric Cassú, antropòleg, que acabava d’arribar de la selva colombiana, a on havia viscut deu anys, i que aleshores estava realitzant un treball d’educador ambiental a les hortes i recopilant una important informació socioambiental, per encàrrec de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Salt. I tots tres vam iniciar una nova aventura, creant l’Associació Milfulles fa prop d’un any, ja que sentíem que calia reforçar i dotar d’un paraigua legal la tasca que ja estàvem fent com a Comissió Pagesa.

A l’Associació Milfulles fem una ferma aposta pel desenvolupament local sostenible i l’empoderament de les dones a partir del cultiu de la terra, i la promoció d’un estil de vida saludable i en harmonia amb el nostre entorn. Les hortes són una gran eina per a la transformació a petita escala del nostre sistema alimentari; volem potenciar la producció local alhora que contribuïm a fer front a l’emergència climàtica i als desafiaments mediambientals, socioeconòmics i sanitaris. També volem donar valor a un espai tan ric i generós com són les hortes de Salt recuperant la seva història i promovent l’organització d’hortolans i hortolanes, unint esforços amb altres agents del territori com la Comunitat de Regants, les entitats que treballen dins de l’àmbit socioeducatiu i, evidentment, l’administració local.

Hem de pensar que l’agricultura, aquest sector primari tan castigat, és tanmateix la base de la nostra subsistència, ja que és la que ens proporciona l’aliment. Però des de les darreres dècades del segle passat hem deixat aquest element tan bàsic i important en mans de la gran agroindústria, que produeix aliments des d’una visió purament mercantilista, utilitzant mètodes que perjudiquen greument l’entorn i la nostra salut. O sigui que en comptes d’alimentar-nos ens fa emmalaltir. Hem de recuperar la tasca fonamental de produir el nostre propi aliment, de caminar cap a un sistema alimentari territorialitzat..., cap a la sobirania alimentària, i fer-ho a partir d’uns mètodes respectuosos amb l’entorn i amb la salut de les persones. I a Salt tenim tots els elements per fer-ho: tenim un espai molt ric per cultivar. De fet, les hortes es troben en una de les planes al·luvials més riques de la conca del Ter i aquí s’ha produït tradicionalment aliment no només per a la població de Salt, sinó també per vendre als mercats d’altres pobles. I tenim també persones que cerquen feina; algunes, com les dones procedents de diferents països de l’Àfrica, ja tenen un coneixement del cultiu de la terra, ja que és el que feien als seus països. O joves que busquen un futur professional... Cal revalorar les tasques agrícoles i connectar aquests dos elements d’un binomi amb molta força: dones i joves que cerquen feina, i una terra rica que pot produir aliments de qualitat.

Per fer-ho cal invertir en formació dins del sector de l’agroecologia i en millorar les infraestructures que ja existeixen. Una escola agrària que formi persones dins d’aquest àmbit que posin en pràctica els seus coneixements a les hortes; coneixements no només quant a la producció d’aliments, sinó també sobre la seva transformació i venda a través d’una xarxa de distribució de proximitat. A nivell d’infraestructures, tenim un sistema de rec mil·lenari que proporciona aigua a les hortes, però cal optimitzar-ne l’ús. Això és certament complex perquè implica diversos actors, no només els i les hortolanes de la zona, sinó que s’inclouen també les companyies hidroelèctriques que tenen la concessió de l’ús de l’aigua. Ja sabem que tot això és molt costós i que, a vegades, portar-ho a la pràctica no depèn únicament de l’administració local; però amb voluntat política podem aconseguir-ho. Cal que l’administració deixi de veure les hortes com un problema i les vegi com a motor de desenvolupament local sostenible.

Dins de Milfulles tenim dues grans línies d’actuació. Una és la línia productiva, que pretén oferir oportunitats d’inserció laboral a dones principalment. Aquesta línia requereix uns recursos de què, de moment, no disposem. Volem reprendre la línia de producció de tisanes que ja fèiem quan teníem el camp de Juià, però ara elaborades a partir de plantes de les hortes. El que estem fent actualment, amb el suport d’un equip de col·laboradores, és donar forma a l’hort jardí Milfulles de l’Ateneu. Volem convertir aquest espai en un lloc de referència a les hortes des d’on irradiar un altre concepte de fer agricultura i d’entendre els cultius, incorporant les plantes medicinals, les flors, els fruiters..., i creant un espai productiu en equilibri, on la bellesa també és important.

Aquí és on portem a la pràctica una segona línia d’actuació, que és la formació i la divulgació per traslladar als hortolans i hortolanes la necessitat de practicar l’agroecologia a les hortes i donar eines per fer-ho; i també per divulgar entre la població en general les virtuts i els usos de les plantes medicinals alhora que donem a conèixer la història de les hortes i la seva riquesa, i fer consciència sobre la importància d’un espai que ens dona aliment de qualitat però també ens aporta molts beneficis al nostre benestar. Estem fent tallers i activitats a l’hort en col·laboració amb diferents projectes socioeducatius com el Casal Familiar, del Casal dels Infants, que treballa amb un grup de dones; l’Espai Lector, del projecte Juguem; l’institut Vallvera... Paral·lelament, estem fent un interessant treball d’investigació sobre la història de les hortes amb l’acompanyament dels membres de la Comunitat de Regants, que tenen un profund coneixement del territori i les seves interaccions. L’objectiu és elaborar una cartografia vital que ens permeti traslladar tot aquest coneixement a la població en el marc d’una exposició organitzada pel Centre d’Art Contemporani de Girona a la tardor.

Crec que el missatge de partida és que totes les persones mereixem respecte i totes tenim habilitats que podem desenvolupar. Sembla molt bàsic, però a vegades hi ha qui no ho té del tot clar, començant per les mateixes dones. Una bona manera d’empoderar-nos és crear espais de trobada i de relació entre nosaltres, compartint interessos i establint xarxes de suport mutu. I un aspecte molt important és poder tenir independència econòmica; és per això que des del projecte volem fer de l’agroecologia una font generadora de llocs de treballs i d’uns ingressos que permetin més autonomia a les dones que tenen dificultats per trobar feina. Però per posar en marxa el projecte calen uns recursos i cal suport del sector públic i privat. Tenim espais per cultivar, de terra no en falta, però cal invertir en un equip i en la seva formació.

Ui, aquesta és una qüestió una mica controvertida i que ha generat un debat en el si mateix del moviment ecofeminista; hi ha visions diferents segons els corrents de pensament. Cap als anys seixanta, des del moviment feminista es va afirmar que un dels mecanismes de legitimació del patriarcat va ser la “naturalització de la dona”, és a dir, pensar en les dones com a manifestació d’una essència vinculada a la natura, la vida cíclica gairebé inconscient, i sovint com a pures màquines de procrear; mentre que l’home ha estat pensat com a pròpiament humà, la raó, la ment, la cultura. I per això el feminisme va qüestionar aquesta relació entre dona i natura. Però la preocupació per la degradació de la naturalesa, per la salut de les persones i dels infants, va fer que moviments encapçalats per dones reprenguessin aquesta associació entre dona i natura i li donessin la volta erigint-se en activistes defensores del medi ambient, com les dones del Moviment Chipko, a l’Índia, basat en la resistència no-violenta, i el Moviment del Cinturó Verd de Kènia. Personalment penso que potser podríem dir que les dones tenim una altra sensibilitat més connectada amb la vida.

Creiem que és el camí. I més enllà de l’agroecologia, l’ecofeminisme, com a paradigma que ens convida a projectar un món d’igualtat i d’harmonia amb la natura, un món sense explotació de cap tipus. Ens sentim properes als principis i valors de la permacultura. Ens interessa especialment aquesta filosofia i la seva visió al respecte de crear uns ecosistemes biodiversos imitant l’equilibri de la natura i no anant en contra d’ella.

En l’era de la globalització i la digitalització, el que plantegem des de Milfulles és retornar a allò concret, al treball de la terra, i donar valor al nostre llegat recuperant les “velles tecnologies”. Volem contribuir a millorar la qualitat de vida de la nostra població amb les hortes com a eix vertebrador del territori. Per fer-ho, cal implicar-hi tots els actors: usuaris, administració, propietaris de terres en desús, les hidroelèctriques... Per tant, un altre gran desafiament és contribuir perquè es generin espais de trobada per facilitar el diàleg i l’organització.