El lloguer encareix un 20% el cost de la vida a Barcelona

Tot i que els sous mitjans en el sector privat són un 45% més elevats a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid, la diferència amb la resta de conurbacions de l’Estat es redueix fins al 21% si es té en compte el poder de compra que tenen els salaris a cada ciutat. Segons un informe del Banc d’Espanya sobre el cost de la vida que cobreix el període 2004-2020, el ciutadà mitjà de les dues àrees metropolitanes ha de disposar, per exemple, de 1.200 euros per tenir el mateix poder adquisitiu que un veí d’una altra àrea urbana amb només 1.000.

El distanciament de preus entre les diverses àrees ha anat augmentant al llarg del temps, de manera que, mentre que el 2004 hi havia un 22% de diferència entre els preus que es pagaven per béns i serveis a Barcelona i Madrid i els de la resta, l’any passat la diferència s’havia enfilat fins al 31%.

L’informe confirma que la grandària d’una ciutat té una “correlació molt elevada” amb el nivell de preus, i és el cost de l’habitatge el que explica les màximes desproporcions. En primer lloc, perquè els lloguers tenen més pes (un 25% de mitjana) respecte a la despesa. En segon lloc, perquè és en els lloguers on hi ha més diferència de preus entre àrees en comparació amb altres béns i serveis. Aquest factor explicaria la desproporció tenint en compte que a Barcelona i Madrid el cost de llogar un habitatge el 2020 era un 82% més elevat que la mitjana de la resta d’àrees de l’Estat. Per si mateixa, la despesa en lloguer representava, aquest any passat, més de dos terços de la diferència de preus entre les dues metròpolis i la resta de conurbacions. D’altra banda, l’àrea litoral de Tarragona, el Segrià, Girona i la Costa Brava també superen la mitjana estatal pel que fa al cost de la vida, juntament amb les àrees de Palma, Saragossa, Benidorm, la Costa del Sol, Sevilla, Còrdova, Santander i Burgos.