Solucions a mida
Avinent fabrica implants personalitzats per als pacients, un servei que cada cop valoren més els centres hospitalaris
La firma va apostar per l’àrea mèdica fa vint anys i ja li suposa el 40% de la facturació
El grup està fent molta recerca en l’àmbit de la bioimpressió, ja que entén que és una continuació natural de la tecnologia 3D
El grup acaba d’invertir 8 milions en una nova planta centrada en solucions personalitzades en salut
La pandèmia no ha aturat els plans d’Avinent de seguir innovant i creixent en el sector mèdic. Fa tres mesos que aquesta empresa amb seu a Santpedor ha inaugurat una nova planta de 7.000 m² que està centrada en solucions personalitzades en l’àmbit de la salut, una de les línies que més creu que creixerà en els pròxims anys. Com explica Albert Giralt, CEO d’Avinent, “la impressió 3D et permet tenir, en 24 hores, una peça especialment dissenyada i fabricada per a un pacient concret, aquest és un servei que cada cop valoren més els hospitals i, tot i que nosaltres ja teníem l’oferta preparada amb una sèrie de tecnologies, hem incorporat nous equipaments que ens permeten fer més coses i amb materials amb què abans no podíem fer-ho, com el metall”. La companyia ha invertit en les noves instal·lacions 8 milions d’euros.
En l’àrea de les solucions personalitzades, Avinent té el focus posat en la cirurgia craniomaxil·lofacial. Quan una persona s’ha d’operar de la mandíbula a causa d’un accident o un tumor, per exemple, la seva tecnologia substitueix l’os que s’ha de corregir o treure per una impressió en titani que replica exactament l’anatomia de l’os d’aquell pacient. En una feina conjunta entre el metge i l’equip d’enginyers d’Avinent, a partir d’un TAC dissenyen l’implant i en poques hores està disponible. “És un paradigma totalment nou, perquè fins ara era un procés molt manual, ja que el metge havia de doblegar barres al quiròfan, de manera que els temps d’intervenció eren molt més llargs, a banda que els resultats estètics eren molt diferents.”
Avinent es dedicava a fabricar peces de degollatge per al sector industrial quan, el 2000, va decidir diversificar-se. Van començar amb la branca dental perquè era molt activa i “hi havia canvis al mercat que ens permetien oferir coses noves”. Com reflexiona Giralt, fa vint anys van entendre que del sector mèdic en sortirien oportunitats no en aquell moment però sí en el futur i va ser un encert, perquè quan va arribar la crisi del 2008 ja tenien aquesta àrea “estructurada i amb una certa dimensió”, de manera que va ajudar a compensar la baixada del sector industrial. Els pronòstics es van complir, doncs, i això els va “encoratjar a seguir aprofundint” en el sector de la salut, cosa que per a Giralt demostra que és una branca que no només serveix per crear noves start-ups sinó que pot ajudar “empreses d’una certa dimensió que vulguin replantejar-se el camí”.
Anys de feina
La transició, però, va ser gradual perquè va requerir molta inversió, personal, reestructuracions internes i adaptació a normatives i regulacions, entre altres factors. Avinent treballa actualment amb gairebé 7.000 clíniques dentals i 80 hospitals de tot Europa. El sector mèdic representa el 40% de la seva facturació. Per la pandèmia, va baixar un 10% l’any passat, fins als 29 milions, tot i que aquest exercici assoliran la xifra de negocis que es plantejaven abans de la Covid, 35 milions d’euros. Un cop passats els mesos més durs de la crisi sanitària, Avinent s’ha preparat per estar “en la línia de sortida de la nova realitat postpandèmica”. És per això que han tirat endavant els plans d’inversió de la planta especialitzada en solucions personalitzades. Han contractat a la divisió mèdica una vintena d’empleats, i ara n’hi ha 115, i han actualitzat tecnologia, a banda de potenciar molt l’àrea d’R+D. La companyia té la mirada fixada en la bioimpressió, que entén com una continuació natural del 3D.
Com relata el CEO del grup, “hi haurà un moment que la ciència ens permetrà que en comptes de fer estructures amb titani les puguem fer a partir d’una impressió amb un material que es degradarà i s’acabarà integrant a l’os, i no sabràs si aquella persona ha portat un implant o no”. Avinent fa quatre anys que treballa amb l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya perquè és una tecnologia que necessita encara “molta recerca”, tot i que pronostica que serà dels primers a aplicar-la. “En els propers anys veurem algun primer producte d’aplicació normalitzada”, avisa Giralt.