El maldecap dels habitatges turístics als pobles petits
Esponellà, com altres municipis gironins, està posant límits a l’expansió d’aquest ús al terme municipal
El dèficit d’habitatges de primera residència en el món rural s’està agreujant des de fa pocs anys per la proliferació dels habitatges d’ús turístic. “Alguns propietaris hi aposten perquè econòmicament és més rendible que tenir-ho a lloguer i, d’altra banda, permet una rotació d’usuaris que evita hipotecar-se per molt temps amb uns llogaters que potser són problemàtics”, argumenta l’alcalde d’Esponellà, David Juan. Des de principis d’any, en aquest municipi està vigent una ordenança que regula el nombre d’habitatges d’ús turístic, per tal d’evitar-ne la proliferació. Ara mateix, dels aproximadament 240 habitatges que hi ha a Esponellà, una quinzena es destinen a activitats turístiques. La nova normativa, aprovada en el ple amb els vots a favor de l’equip de govern (ERC) i l’abstenció de l’oposició (JxCat), estableix que al nucli d’Esponellà (comptant-hi Martís i Batllori) n’hi pugui haver un nombre que no superi el 10 % de les cases; el mateix percentatge es dona per a Vilert (amb els veïnats de les Caselles i les Anglades), mentre que a Centenys (comptant-hi els veïnats de Brunsó i Borrell) la proporció és del 7%. El lloc on ara mateix n’hi ha més és Vilert, on, dels 25 domicilis existents, sis tenen un ús turístic.
Esponellà no és un cas aïllat. A Mieres, per exemple, al març van implantar una moratòria de l’obertura d’aquests negocis, mentre se’n redacta una ordenança. L’objectiu és protegir i potenciar les primeres residències. Un altre municipi que hi està treballant és Vilademuls, on el mes que ve s’acaba la moratòria que ha permès treballar la normativa. Aquí, l’objectiu és, sobretot, resoldre els problemes de convivència que de tant en tant hi ha entre els usuaris d’aquests habitatges i els veïns.
