Les últimes 2.500 cabines telefòniques de Catalunya, amb els dies comptats

Les prop de 2.500 cabines telefòniques que encara sobreviuen als carrers de Catalunya tenen els dies comptats. A finals d’any deixaran de prestar servei. El telèfon públic es jubila. La irrupció de la telefonia mòbil va fer-lo caure en desús. De fet, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), el 88% de la població de l’estat espanyol reconeix no haver fet servir mai una cabina de telèfon. El mateix organisme apunta que només l’1% dels individus ha utilitzat una cabina en l’últim any. El govern espanyol havia anat prorrogant any rere any el seu manteniment, però ja ha decidit posar fi al servei, segons l’avantprojecte de llei general de Telecomunicacions, prevista d’aprovar per al segon semestre d’enguany.

Fonts de Telefònica expliquen a l’ACN que la desaparició d’aquestes instal·lacions es produirà d’acord amb la disposició transitòria novena de l’avantprojecte de la llei general de Telecomunicacions, que es preveu que entri en vigor abans de finals d’aquest any. Fins ara, el govern espanyol obligava Telefònica a mantenir-les com a servei universal. Any rere any el concurs per gestionar el servei quedava desert i la companyia se n’ha anat fent càrrec.

El servei està assegurat fins al 31 de desembre, però les cabines ja poden ser retirades, si els ajuntaments així ho sol·liciten a la companyia, al marge que el nombre de cabines quedi per sota del mínim fixat pel reial decret del 2011 -segons el qual, hi havia d’haver almenys un telèfon públic en els municipis de més de 1.000 habitants, amb una exigència d’un telèfon addicional per cada 3.000 habitants. La pròpia CNMC portava anys sol·licitant la fi del servei.

Molts ajuntaments s’estan acollint a aquesta possibilitat de demanar a Telefònica que les retiri. “Telefònica no pot fer-ho per iniciativa pròpia, ni que no registrin ni una sola trucada en mesos o anys”, afirmen fonts de la companyia. A nivell general les cabines de telèfon registren una mitjana de 0,5 trucades al dia, és a dir, una trucada cada dos dies. Més de la meitat de les cabines distribuïdes arreu de l’estat espanyol no registren ni una trucada en tot l’any.

Recorrent la via pública es fa evident la fase de desídia que travessa aquest servei de telefonia públic. A Tarragona ciutat, on queden 44 cabines pels seus carrers, s’hi troba l’última cabina amb l’estructura tradicional de quatre parets de vidre i sostre. És el model ’garsa’, com el coneix Telefònica, un dels més antics que es conserven. Van anar desapareixent perquè es tancaven amb portes i no eren accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

A Barcelona, la darrera que quedava d’aquest model tancat, al carrer del Lledoner, al barri de Sant Genís dels Agudells, va ser cedida a l’Ajuntament. Serà rehabilitada i es convertirà en punt d’intercanvi de llibres que s’ubicarà a la plaça Meguidó, el punt neuràlgic del barri. La de Tarragona està inutilitzada. Li van arrencar l’auricular, no té porta i està plena de grafits i adhesius. Malgrat ser sovint objecte de vandalisme, són moltes les cabines que encara funcionen a Catalunya i admeten fer-hi trucades, amb monedes o targeta.

En total, Catalunya compta, a data de 31 de desembre del 2020, amb un total de 2.470 cabines telefòniques, segons confirmen els serveis de Telefònica. Per demarcacions, Barcelona disposa de fins a 1.784 punts de telefonia fixa, seguida de Tarragona, amb 291, Girona, on en queden 254, i Lleida, amb 141. Des de Telefònica es constata l’ús residual que tenen, tot remarcant que en altres països veïns les cabines telefòniques ja han desaparegut fa anys.