Posar boca avall pacients no intubats amb Covid greu en millora el pronòstic
Redueix el risc de tenir complicacions per la malaltia i implica una baixada de l’ús de respiradors als centres
En l’estudi, hi han participat sis països
La posició de bocaterrosa millora l’evolució dels pacients amb Covid-19 que reben oxigenoteràpia d’alt flux, un tractament que s’aplica quan hi ha insuficiència respiratòria greu. Així ho conclou un assaig clínic en què han col·laborat 42 centres hospitalaris de sis països, entre els quals hi ha la Vall d’Hebron i l’hospital del Mar. Els resultats de l’assaig es van publicar ahir a la revista The Lancet Respiratory Medicine. De fet, ja és sabut des de fa anys que aquesta posició –decúbit pron– és beneficiosa per a aquells pacients que estan hospitalitzats intubats a les UCI, però abans de fer aquest assaig no es tenia constància científica de l’eficàcia de la tècnica en els no intubats. L’estudi conclou que la mesura és segura, senzilla i sense cap cost, de manera que té un impacte clínic directe.
L’estudi ha estat coordinat per l’hospital universitari de Tours (França) i és la primera recerca àmplia que analitza els beneficis d’un canvi de posició en pacients desperts i que no necessiten un respirador, és a dir, que respiren espontàniament per si mateixos, com a part del tractament de la Covid-19. Segons el coordinador mèdic de l’UCI de l’hospital Vall d’Hebron i un dels investigadors del treball, Oriol Roca, la tècnica és “senzilla, sense cap cost i efectiva”. De bocaterrosa, el pulmó funciona millor, s’infla de manera més homogènia i està sotmès a menys estrès, conclou. A més, evitar la intubació redueix el risc de tenir complicacions per aquesta causa. La tècnica també implica un benefici col·lectiu, ja que rebaixa la necessitat d’ús de respiradors, un dels equipaments amb menys disponibilitat en molts països. “El benefici és doble: per al pacient i també per a la resta de pacients”, recalca Roca.
En l’assaig, hi han participat 1.126 pacients ingressats entre l’abril del 2020 i el gener del 2021. La meitat formaven part del grup control i se’ls va tractar amb el protocol habitual, mentre que l’altra meitat es va incloure en el grup experimental i va ser col·locada en decúbit pron durant almenys una hora al dia, en un mínim de dues sessions de 30 minuts, i amb una mitjana de cinc hores diàries. En el grup control, el 46% dels pacients van necessitar intubació o van tenir un pronòstic fatal fins a 28 dies després de la inclusió en l’estudi. Aquest percentatge es va reduir fins al 40% entre els pacients del grup experimental, que havien passat temps boca avall. També, tots els indicadors de respiració van millorar en gran mesura durant la primera sessió –tres hores de mitjana–. La millora es va mantenir en retornar a posició supina. El 17% dels pacients que van estar en decúbit pron durant almenys vuit hores al dia van acabar en intubació o morint, en contraposició amb un 48% en el cas dels que hi van passar menys d’aquest temps. Els investigadors indiquen que hi podria haver relació entre la quantitat d’hores en posició de bocaterrosa i la millora del pronòstic clínic.