L’accés a un lloc per viure és un problema “greu”
Per l’associació veïnal, al Barri Vell hi ha poca oferta
El preu del lloguer hi va pujar un 15,9% entre el 2010 i el 2019
L’Associació de Veïns del Barri Vell de Girona agraeix que l’Ajuntament posi un límit en el nombre d’habitatges d’ús turístic al barri. El secretari de l’entitat, Jordi Geli, explica que la decisió de fer una moratòria de dos anys i, més endavant, una normativa específica demostra “que han vist que hi ha un problema greu d’accés a l’habitatge [al Barri Vell], ja que hi ha molts pocs pisos de lloguer i a uns preus que gairebé cap família els pot assumir”.
Geli forma part de la nova junta del barri. Recorda que l’equip de govern, de Junts i ERC, fa curt en els seus plans de posar límit als pisos turístics. “Sabem que la majoria de pisos turístics són al Barri Vell, però no es té en compte el Mercadal, Sant Daniel i Pedret”, afirma. Per la junta, l’estudi encarregat per l’Ajuntament els ha obligat a moure peça. “Ara ja no ho poden amagar més”.
L’entitat recorda que l’11 de maig del 2020 setze regidors –6 de Guanyem, 6 del PSC i 4 d’ERC– van fer possible que s’aprovés una moció que reclamava una moratòria d’altes de pisos turístics a tota la ciutat. Hi van votar en contra els nou regidors de Junts –llavors sols en l’equip de govern– i els dos de Ciutadans.
El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), exposa que la futura normativa –han analitzat també els casos de Lloret de Mar o Barcelona– no ha de perjudicar el Barri Vell ni tampoc “la capacitat de rehabilitar edificis [...] Amb la proliferació dels HUT, alguns d’aquests edificis s’han reintegrat”, cosa que ha afavorit la restauració, l’oci i el turisme. “Tenim un turisme que tothom voldria, d’arrel cultural i patrimonial, que és el que ens interessa”, diu Martí.
“La gent que hi viu”
Per Geli, l’atractiu turístic de la ciutat se centra en el nucli antic i això que fa que la majoria d’HUTS se situïn en edificis d’aquest sector. “Això és un gran benefici per a la ciutat i el barri, però no pot ser que dificulti la vida a la gent que hi viu”. Recorda que hi ha hagut casos de gent que ha hagut de marxar del barri perquè, de cop, li han apujat el preu del lloguer 400 euros. Es queixa, a més, de falta de serveis com ara un llar d’infants o un casal per la gent gran.
L’Estudi de l’impacte dels habitatges d’ús turístic al mercat de lloguer, encarregat per l’Ajuntament, analitza moltes coses i detalla l’alça del preu de lloguer al Barri Vell, que va passar de 527 euros el 2010 a 611 el 2019, és a dir, amb una puja del 15,9% –a tota la ciutat va ser del 15,4%–. Els autors afirmen que hi van detectar molta diversificació de preus en funció de si són “habitatges rehabilitats o no rehabilitats”. A més, si el 2010 la franja de preus més freqüent de les fiances de lloguer era entre 450 i 499 euros, el 2019, en canvi, sovintejaven les d’entre 500 i 599 euros.
La nova junta de l’associació de veïns del Barri Vell té projectes en marxa com ara el de mediació i el d’horts urbans. Ha treballat conjuntament amb l’arquitecta Itziar González sobre els equipaments buits al sector.