QUIM BRUGUÉ
CATEDRÀTIC DE DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA DE LA UDG
“Els fills podrien heretar la pobresa”
“Estem davant la cronificació de la pobresa i la d’aquells que no hi estan encara però que són vulnerables”
“Segurament perquè tothom es guanyi la vida haurem de garantir unes rendes bàsiques”
Recerca en ciències socials
Quim Brugué és llicenciat en ciències econòmiques per la UAB, diplomat en anàlisi de dades per a les ciències socials per la Universitat d’Essex i doctor en ciència política i de l’administració per la UAB. Ha fet estades com a investigador a les universitats d’Oxford i Cambridge, i va ser catedràtic en ciència política i de l’administració a la UAB. En l’actualitat és catedràtic del departament de pedagogia de la UdG dins l’àrea de coneixement de treball social i serveis socials i dirigeix el grup de recerca en ciències socials aplicades. Entre el 2003 i el 2008 va ser director general de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya.
Quim Brugué participarà en la conferència col·loqui Les noves necessitats, el 13 d’octubre, en el marc del cicle En Clau de Futur, al CaixaForum de Girona, una iniciativa d’El Punt Avui i la Fundació La Caixa. Aquest catedràtic del departament de pedagogia de la UdG, que dirigeix el grup de recerca en ciències socials aplicades, és un bon coneixedor de les realitats i dinàmiques socials.
En quina realitat social estem immersos?
Estem davant dos grans fenòmens: la cronificació de la pobresa i la d’aquells que no hi estan encara però que són molt i molt vulnerables. Històricament s’ha considerat que la pobresa se supera amb esforç i suport, i no és així actualment. Aquest és un concepte que condiciona tot el nostre sistema de serveis socials; és a dir, t’has d’apuntar a un curs per rebre la prestació. Això no passa amb la salut. Si tens una malaltia crònica, tu no en tens cap culpa, i, per tant, t’atendrem el millor possible durant tota la vida.
Un fenomen pertorbador, la veritat.
Hi haurà gent que senzillament no se’n sortirà i és així. A més, pensi en la gent que té feina però que no arribarà mai a final de mes. Estem davant una cronificació. Fins i tot hi ha gent que parla ja d’herència, en el sentit que els fills heretaran la pobresa dels pares.
Fa la sensació que, pel que diu, avancem cap a una societat de castes.
I això acaba condicionant el servei que donem. No és el mateix el servei que donem a un malalt crònic que el que rep un pobre crònic.
I les raons de la cronificació, quines són?
Els mecanismes per sortir de la pobresa no funcionen. L’educació en seria un i no serveix, i molt especialment el treball. La idea que el treball et treu de la pobresa va desapareixent. Però, a més, tenim una nova categoria, la dels treballadors pobres; gent que treballa, però que ho fa en unes condicions molt precàries i amb sous baixos i que continuarà en la pobresa.
I la solució?
Segurament perquè tothom es guanyi la vida haurem de garantir unes rendes bàsiques que facin que tothom tingui els mínims coberts. Hi ha economistes que ho han estudiat i diuen que és superable, amb el debat sobre la taula sobre si ha de ser universal o no.
Tu treballes però el veí no.
I com veu, a més dels càlculs econòmics, hi ha una gran resistència social. Xoca amb la nostra cultura social. Hi ha una gran resistència cultural en pensar que hi haurà gent que cobrarà sense treballar.
I Girona, quina és la seva realitat?
Té la imatge d’unes comarques riques, cares i pròsperes, però té les dues comarques amb la renda per capita més baixa de Catalunya.
Quines són?
El Baix i l’Alt Empordà. Aquesta pobresa es concentra a la costa per l’estacionalitat, els treballs precaris i un model econòmic que genera aquests efectes i que es combina amb uns treballs agrícoles. Tenim un nivell de desigualtat molt gran en aquests territoris.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.