Barcelona perd població per primera vegada en els últims cinc anys arran de la pandèmia

La pandèmia de Covid-19 ha tingut un fort impacte en la demografia de Barcelona en disparar la mortalitat, fer baixar els naixements i frenar els fluxos migratoris.

Segons la lectura del Padró Municipal a 1 de gener de 2021 publicada aquest diumenge per l’Oficina Municipal de Dades (OMD) de la ciutat, la ciutat ha tancat l’any 2020 amb un total d’1.660.314 habitants empadronats, 6.200 persones menys que l’any anterior (-0,4%). És la primera vegada en cinc anys que la població a la capital catalana retrocedeix i el segon descens de població més important dels últims trenta anys. 

El 2020 han mort 18.968, un increment del 31,7% que trenca la tendència a la baixa en la mortalitat dels últims anys. La mitjana de defuncions dels últims anys s’ha situat en les 15.000. L’Ajuntament atribueix al pic de defuncions que ha ocasionat la pandèmia de Covid-19 un excés de mortalitat de 4.305 defuncions.

Segons l’OMD, “des del 1900 mai no havien mort tantes persones a la ciutat, amb les excepcions dels anys de la Guerra Civil (28.000) i de la grip espanyola (22.800)”.

Les defuncions han estat sobretot, de dones i persones grans i especialment al març i abril, en els mesos de confinament per la primera onada de la pandèmia.

La crisi sanitària també ha fet baixar la natalitat per sota dels 12.000 naixements. El 2020 s’han registrat 11.753 naixements, el segon valor més baix dels últims cinquanta anys. Segons l’OMD, la natalitat havia frenat la trajectòria descendent però amb la pandèmia “han amplificat la pèrdua demogràfica i han retrocedit en un 6,4%”.

Caiguda de la natalitat i frenada migratòria
L’informe també destaca la diferència entre els naixements i lesdefuncions notificades. “Si bé des de 1985 Barcelona registra cada any més defuncions que naixements -indica l’Oficina-, 2020 ha fet saltar per l’aire les trajectòries més o menys estables que seguien tant les defuncions (al voltant de 15.000 anuals) com els naixements (una mitjana de 13.500 en els últims deu anys)”, assenyala.

La pandèmia ha incidit igualment en els fluxos migratoris a la ciutat, que després de sis anys han registrat un saldo gairebé neutre. El 2020 Barcelona ha registrat un saldo migratori (immigrants menys emigrants) positiu de 13.376 persones i un saldo administratiu (altes per omissió menys baixes per inscripció indeguda o caducitat) negatiu d’11.884 persones. En conjunt, el saldo migratori a la ciutat ha estat positiu, de 1.492 persones, però s’ha reduït un 80% en comparació amb la mitjana dels deu anys anteriors.

En conjunt el saldo migratori a la ciutat ha estat positiu, de 1.492 persones, però es redueix gairebé un 80% en termes quantitatius en relació a la mitjana dels deu últims anys.

Bona part de les migracions estan protagonitzades per adults joves que vénen de l’estranger. Pel que fa a les sortides, la majoria són d’adults joves que marxen a la resta de Catalunya.

Els que vénen de la resta de l’Estat són originaris de l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell i Terrassa.

Els que arriben de l’estranger ho fan sobretot des d’Argentina, Colòmbia, el Regne Unit, Itàlia, Pakistan, Perú i Hondures. L’OMD destaca l’augment dels immigrants arribats des del Regne Unit, col·lectiu que ocupa la tercera posició en aquesta classificació enfront del vuitè que era el 2019, just abans del Brexit.

Pel que fa als emigrants, la majoria són de nacionalitat espanyola (un 65%) i les seves destinacions preferides són l’Hospitalet de Llobregat, Madrid, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès.

Respecte als anys anteriors, la preferència per emigrar a la resta de Catalunya s’ha incrementat notablement. En concret, el rerepaís absorbeix el 69,8% dels emigrants procedents de la capital, quatre punts més que el 2016.

L’Ajuntament detalla que després de la fase més severa del confinament, una vegada aixecat el confinament domiciliari i després del relaxament de les restriccions de mobilitat, l’emigració s’ha “intensificar”.

En el període comprès entre juny i desembre, aquesta emigració ha crescut un 27% en relació a l’any anterior i ha suposat el 72,8% dels fluxos anuals.