La Generalitat demana reunir-se amb el TSJC després que s’hagi aturat el nou protocol contra desnonaments
Barrientos atura el debat al·legant que hi ha moltes modificacions legislatives en marxa
La Generalitat ha demanat una reunió amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, per abordar la renovació del protocol sobre desnonaments vigent des del 2013.
Fa uns dies Barrientos va decidir aturar el nou protocol proposat per la Generalitat perquè la legislació actual està canviant i està emmarcada dins l’excepcionalitat de la pandèmia de covid. Per això, el Govern es vol reunir amb el president del TSJC per acabar de parlar de la qüestió.
El Govern té una proposta consensuada dins la comissió interdepartamental anomenada Grup de treball per a la garantia del dret a l’habitatge, de la qual formen part els departaments de Presidència, Justícia, Interior i Drets Socials. Aquesta proposta s’ha traslladat al TSJC i també s’ha de traslladar als operadors jurídics i el món local per tenir el màxim consens possible.
El 21 de gener es va reunir per primera vegada la Comissió de seguiment del protocol de diligències de llançament dels partits judicials de Catalunya, creada el 2013. D’aquella trobada telemàtica es va concloure que s’actualitzaria el protocol integrant els departaments d’Interior, Territori i Sostenibilitat i la direcció general d’Afers Socials. També es va acordar potenciar la cooperació institucional perquè la informació arribi amb més facilitat tant als Mossos d’Esquadra com als serveis socials.
L’acord del TSJC explica que en estudiar i preparar un nou text per al protocol han comprovat que, com ja es va apuntar en la reunió, la legislació positiva ha recollit “en gran manera” les actuacions que es van establir com a objectius en aquell moment en el protocol del 2013. Continua assegurant que s’ha constatat que les previsions legislatives vigents “aconsellen no avançar en un document nou que pretengui protocol·litzar l’actuació dels jutjats quan coneixen d’un procediment en què una persona o família pot perdre el seu habitatge”.
El president del TSJC demana tenir present les previsions del reial decret llei 11/2020, que regula la suspensió del procediment de desnonament i dels llançaments per a llars vulnerables sense alternativa residencial. Afegeix que s’han introduït modificacions que han permès regular la suspensió de llançament en altres supòsits i en aquells en què en cap cas s’escau el llançament.
En concret, regulen un incident de suspensió extraordinària del desnonament o llançament, ja que l’arrendatari o ocupant es troben en situació de vulnerabilitat. En aquest cas es preveu que l’òrgan judicial sol·liciti als serveis socials competents un informe que s’ha de trametre entre 10 i 15 dies per tal de valorar la situació de vulnerabilitat i s’identifiquin les mesures a aplicar. D’acord amb la documentació aportada i de l’informe de serveis socials, el jutge ha de dictar una interlocutòria en què ha de disposar, si s’escau, suspendre el llançament si es considera acreditada la situació de vulnerabilitat i si ha de prevaldre o no la vulnerabilitat de l’arrendador.
L’acord recorda que aquest reial decret feia referència en un primer moment a l’estat d’alarma, però s’ha anat prorrogant la seva vigència. El text assegura que “no és estrany pensar” que novament es prorrogarà aquesta possibilitat de suspensió dels llançaments més enllà del 31 d’octubre.
Per tot això, veu prudent no avançar en la redacció d’un nou protocol. Així, manté l’aplicació dels protocols subscrits pel TSJC en aquesta matèria, amb observança “estricta” a la normativa vigent i, en especial, de les mesures de caràcter social i econòmic aprovades pels reials decrets de protecció de persones vulnerables davant la pèrdua d’habitatge.