Dol per als més petits
Habiliten i projecten espais per al dol perinatal arreu de les comarques gironines
Es vol donar suport a famílies que han perdut un nadó abans de néixer o amb pocs dies de vida
Olot inaugura avui un espai al cementiri municipal
La societat no sap enfrontar-se a la realitat del dolor i de la mort
“No passa res, en tindreu un altre”, és un clixé que sovint han d’entomar les mares i els pares que han perdut un nadó durant la gestació, en el part o en els primers dies de vida. L’anomenada mort perinatal és una realitat que es produeix més sovint del que la majoria de persones creuen –2.500 a l’any arreu de l’Estat–, però que encara avui dia està invisibilitzada, i fins i tot és un tabú que pot arribar a generar un sentiment de culpa i de soledat als qui la pateixen. A banda del dolor per la pèrdua d’un fill, s’han d’enfrontar a sentiments complexos, que sovint viuen només les famílies, i en alguns casos fins i tot només la parella. “No se’ns acudiria dir a uns pares que han perdut un fill de quinze anys «ja en tindreu un altre» i, en canvi, és freqüent dir-ho als qui han patit una pèrdua perinatal”, afirma la psicòloga perinatal Natàlia Artigas, de l’hospital Trueta i de Bressols –associació que acompanya les famílies en el procés de dol i treballa per visibilitzar-lo i per al seu reconeixement–, per tal d’exemplificar gràficament la invisibilitat i la poca empatia a què s’enfronten les famílies que han patit morts d’aquest tipus. Una societat que no sap enfrontar-se al dolor i a la mort tampoc hi ajuda.
Quan es produeix una pèrdua d’aquestes característiques, les parelles han de fer front al dolor per la mort d’un fill i és important el suport que reben d’acord amb els protocols dels hospitals catalans –no tots els de l’Estat en tenen– per assimilar aquesta mort, decidir què volen fer amb el cos i no deixar en mans del centre que se’n faci càrrec i fer efectiu el dret que tenen que se’l reconegui, ja que fins fa poc no es reconeixia un nadó que no hagués estat viu més de 24 hores i, per tant, no podia figurar en el llibre de família.
Espais de dol
Fa un parell de setmanes, i coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Dol Perinatal i Gestacional, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm va inaugurar un espai al cementiri per a aquest tipus de dol. A Olot, s’inaugura avui al cementiri municipal. Arran de la petició feta per una família de la ciutat que ha viscut aquest procés, s’ha ubicat als jardins del cementiri, perquè s’ha considerat que és ampli i acollidor i, a la vegada, convida al recolliment. Hi ha un memorial, presidit per una escultura de l’escultora olotina Anna Manel·la, sufragada per famílies de la Bressols, i un espai per als qui vulguin dipositar-hi les cendres.
Al cementiri de Ripoll, també hi ha un espai de suport a aquest tipus de dol per iniciativa del grup municipal d’Alternativa per Ripoll. En aquest cas, la gestora del recinte ofereix la possibilitat de gravar el nom dels nadons en uns estels creats artesanalment, en els quals, a més, les famílies poden dipositar les cendres.
Entre els casos en què s’està treballant, destaca el de Girona, on, a petició de Dones Republicanes, Bressols i A Contracor, l’Ajuntament està en procés d’habilitar un espai públic de suport i confort per al dol perinatal al cementiri municipal.
Promoguts per les associacions de suport al dol perinatal –a Girona, la ja citada Bressols, que és una de les branques del Servei de Suport al Dol, i A Contracor–, se n’estan projectant en molts altres cementiris i, fins i tot, fora d’aquest tipus de recintes, com és el cas de Quart, on l’Ajuntament ha habilitat un espai que ja és una realitat a fora del cementiri, a tocar de l’església de Santa Margarida.
I és que l’habilitació d’espais per al dol perinatal és molt important per visibilitzar-lo i per avançar en el reconeixement social d’aquesta realitat, i, especialment, per acompanyar les famílies afectades en els processos de dol. “Tots necessitem espais de culte i rituals per als processos de dol”, remarca Natàlia Artigas. Cal, doncs, un espai perquè les famílies puguin recordar els seus nadons, homenatjar-los o, simplement, trobar un lloc tranquil on dedicar-los temps.
Els números d’una realitat
Cada any a Catalunya hi ha unes 300 famílies que viuen la pèrdua d’un nadó durant la gestació, el part o amb pocs dies de vida. Segons l’lNE, es tracta de 4,5 per cada 1.000 nadons nascuts vius, dades no del tot reals, ja que continuen sense registrar-se les morts perinatals per sota de les 22 setmanes de gestació. Els hospitals catalans tenen un protocol i un personal format per atendre les famílies que perden un fill no nat o amb pocs dies de vida. A les comarques gironines, hi ha l’associació Bressols, que és una branca del Servei de Suport al Dol de Girona, i A Contracor, que atén i, sobretot, acompanya aquestes famílies un cop reben l’alta hospitalària. Tenen també la complicitat de les funeràries i de molts ajuntaments i, en el cas de Girona ciutat, de Dones Republicanes. A la resta de Catalunya, hi ha també altres entitats similars que treballen amb els mateixos objectius, i hi comença a haver espais per al dol perinatal, com el d’Arenys de Mar, Torelló i Sant Cugat, per citar-ne alguns.