“Et veus sense res, però tens dos fills”

Va ser un cop dur del qual encara no s’ha recuperat. “Després de 14 anys treballant i anant cada dia amb la Covid, et fan fora i sense cap dret”, es lamenta aquesta jove de Bolívia que va venir embarassada a Barcelona el 2006, on es va instal·lar a viure i va regularitzar els papers tres anys després d’arribar. La van acomiadar dies després que es tanqués el termini d’ajudes per a les treballadores de la llar, sense dret a l’atur. “Et veus sense res, però tens dos fills i no et treus del cap que has de continuar per donar-los menjar”, explica la mare de família, que va tramitar la prestació anunciada enmig de la pandèmia pel govern espanyol per ajudar les famílies més vulnerables a sortir de la crisi. No s’imaginava el llarg periple que iniciava a l’oficina de la Seguretat Social on l’havien citat per acreditar la condició de família monoparental i li van tramitar el primer ajut. La denegació li va arribar uns mesos més tard perquè no constava en el registre com a demandant d’ocupació. L’equip del Casal dels Infants del Raval, on porta cada tarda la filla, la va ajudar a fer els nous tràmits.“Vam presentar tots els papers i més”, diu indignada per la gestió “impossible” per a les persones que ho han de demanar. “La màquina no et resol els dubtes i et veus desemparada quan més ho necessites”, diu la Luisa, a qui l’hi van tornar a denegar “sense especificar” el motiu perquè incomplia la unitat de convivència familiar. Sí que va tramitar amb èxit la renda garantida, que destina en bona part a pagar els 800 euros del lloguer del pis. “Puc respirar i per menjar sort en tinc de la targeta i les beques menjador”, diu alleugerida. “Em llevo cada dia i la moral me l’aixeco jo soleta, perquè no puc tenir el luxe de deprimir-me”, conclou.

Al Casal dels Infants del Raval van formar una unitat de suport, amb dos tècnics i quatre voluntaris, per acompanyar les famílies més vulnerables a fer els tràmits. La directora del centre, María José García, explica que, de les 349 famílies que van demanar l’ajuda en trobar-se sense ingressos, només 153 persones complien els requisits exigits per demanar-la i d’aquestes finalment 13 famílies van rebre la prestació. La resta esperen que es resolgui la seva petició i 32 més confien que es tinguin en compte les reclamacions. “La denegació, si els arriba, és per una carta que costa d’entendre i veure a la lletra petita que hi pots recórrer”, diu la responsable del centre, que lamenta la dificultat d’accés i per recopilar la documentació.“Les famílies anaven als locutoris, on els cobraven 70 i 100 euros per fer la sol·licitud”, assenyala García d’un “mercat negre” com passa amb les renovacions del permís de residència. L’entitat ha deixat d’acompanyar en els tràmits per manca de finançament. “No podíem sostenir-ho més”, lamenta García, que alerta de la situació de pobresa al barri, un problema de sobreocupació als pisos, on molts nens no tenen una taula per fer els deures perquè viuen famílies senceres en una habitació.