Catalunya podrà incrementar el nombre d’agents de Mossos d’Esquadra en 3.739, fins arribar a un total de 22.006

Catalunya podrà incrementar el nombre d’agents de Mossos d’Esquadra en 3.739, fins arribar a un total de 22.006. Ho ha explicat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, després de la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, que ha estat presidida pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i pel ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. El nou sostre és d’aplicació immediata, però el conseller ha indicat que el creixement serà progressiu, de 800 agents per any. Elena ha destacat que es tracta d’un creixement del 20% de la plantilla actual, situada ara mateix en 18.267. Aquest límit es va situar l’any 2006.

El conseller ha considerat l’anunci d’ampliació dels cos del Mossos d’Esquadra és “la notícia més rellevant” per a la policia catalana i per a la seguretat del país “en els darrers 15 anys”. Especialment, Elena ha puntualitzat que aquest augment permetrà que creixi un 11% la relació d’agents de policia per habitant, passant dels 2,36 agents per cada 1.000 habitants actuals als 2,62. A més, ha destacat que ja s’està parlant amb el govern espanyol per concretar l’arribada de la inversió que ha de fer possible aquest creixement, que té en compte l’increment de població, l’afluència de turisme i els riscos delinqüencials.

Pel que fa al calendari d’aquest augment d’agents, Joan Ignasi Elena ha expressat que “no hi ha tempos” i que la clau és que el Govern ja té la capacitat per augmentar el nombre d’agents fins als 22.006 des d’avui mateix. La intenció d’Interior, però, és fer-ho en promocions anuals d’uns “800 i 900” agents. Actualment, i gràcies a les promocions més recents, hi ha uns 17.900 agents en actiu. Comptant les jubilacions dels propers anys, no es preveu arribar als 22.000 agents fins a finals d’aquesta dècada.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha comparegut després d’Elena, s’ha felicitat pel “clima de cordialitat” de la reunió i pel fet que la “col·laboració” policial i institucional s’hagi reforçat els últims anys després de les desavinences del 2017 i actualment sigui “satisfactòria i exemplar”. “Des del 2018 han canviat moltes coses”, ha reblat.

Més col·laboració i dades en violència masclista

En el mateix sentit, s’han anunciat altres acords en matèria de col·laboració entre cossos policials i accés a bases de dades. El titular del Departament d’Interior ha explicat que s’ha aconseguit el compromís per una transmissió d’informació i reforçament dels intercanvis entre bases de dades vinculades a la violència masclista, Viogen en el cas espanyol i Servei d’Atenció Integral a la Víctima (SIAV), en el cas català. Així, la idea és que els Mossos tinguin més informació i els saltin les alarmes quan una persona s’identifiqui a Catalunya i tingui alguna mena d’historial delictiu vinculat a la violència masclista en altres punts de l’estat.

Un altre dels acord presentats en la Junta de Seguretat és el que permetrà que els Mossos d’Esquadra tinguin accés a bases internacionals. Si bé el conseller ha puntualitzat que la policia catalana ja formava part del sistema SIENA, ara també s’ha acordat la incorporació del cos català a la resta de bases dades de la Unió Europea. Els objectius d’aquest increment de la integració dels Mossos en el coneixement d’informació espanyola i europea i la col·laboració amb altres policies són, especialment, ocupar-se de delictes de ciberseguretat i terrorisme.

Un dels exemples pràctics que també ha mencionat Elena és el la posada en marxa d’una base de dades tant en àmbit estatal com català que farà possible identificar delinqüents buscats de manera molt més eficient quan intentin fer una reserva tant en hotels com en empreses de lloguer de vehicles. Això, segons el conseller, millorarà “la prevenció i la identificació” per part de la policia catalana davant casos de persones amb ordres de cerca.

Com a punt afegit, el representant del Govern ha destacat l’ampliació d’una de les competències que ja es va desenvolupar en la darrera Junta de Seguretat de Catalunya, celebrada l’agost del 2018. Si en aquell moment es va activar la possibilitat que els Mossos fessin “seguiment en calent” de delinqüents que anaven més enllà de la frontera catalana, ara es permetrà que la policia catalana mantingui “vigilància i investigació” en casos transfronterers quan es comet un delicte. L’acord es basa en considerar els mossos com agents d’un estat membre en base a l’article 40.4 del conveni de Schengen. D’aquesta manera, s’homologa els Mossos d’Esquadra com a qualsevol policia europea.

Amb l’objectiu de millorar i garantir la seguretat pública, s’accentua l’intercanvi d’informació a través del CAT112 sobre l’activitat policial rellevant de les policies que actuen a Catalunya, en el marc de les seves competències, així com prestar cooperació i assistència. Per últim, s’ha acordat la participació en els Plans Estratègics impulsats per la Secretaria d’Estat de seguretat en matèria de prevenció, protecció i promoció de la seguretat pública. Mossos col·laborarà en la redacció de tots els plans estratègics aprovats per la Secretaria d’Estat de Seguretat.

Els acords s’aniran aplicant en els propers mesos i se’n farà un seguiment en un grup de treball específic. Altres temes, com la possibilitat de permetre el canvi d’usos de la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana o el desenvolupament de la policia marítima a Catalunya, no s’han tractat en la reunió.

A la reunió han participat, d’una banda, el president Aragonès; el conseller Elena; el secretari general d’Interior, Oriol Amorós; el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; el director general de la policia catalana, Pere Ferrer; i el cap de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Interior, Francesc Claverol. En la comitiva estatal, més enllà de Marlaska, han format part de la reunió la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez; el director de Coordinació d’Estudis de la Secretaria d’Estat de Seguretat, José Antonio Rodríguez; el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, José Luis Tovar; i el màxim responsable de la Prefectura Superior de Catalunya de la Policia Nacional, Luis Fernando Pascual.