Testimonis de l’època parlen de Crespià a mitjan segle XX
En tan sols una generació, les zones rurals del país han canviat tant que, avui, la vida dels nostres pares i avis als pobles a mitjan segle passat genera un gran interès, sovint convertit en treballs de recerca. Un exemple és Històries i anècdotes de Crespià. Memòries d’un poble en temps de postguerra, de Pere Llorens, acabat de publicar per MMV Edicions . Abasta les dècades del 1940, 1950 i 1960 i aplega el testimoni de 33 dones i homes del poble d’edats diverses. “Gent d’entre 70 i 90 anys que aleshores eren criatures o que ja eren adults”, ens concreta Llorens, un mestre i geògraf crespianenc de qui fins ara coneixíem Racons del Pla de l’Estany: 25 rutes per a sorprendre’t (MMV Edicions) i els seus articles de caire etnogràfic a la revista Les Garrotxes. Al text són els entrevistats els que parlen, després d’una introducció de l’autor, un format que ajuda a donar vida al relat. Ordenat temàticament, el material memorístic toca des de les feines a les festes, passant per l’ensenyament, el cinema, el ball, les anades al poble veí d’Esponellà, anècdotes de tota mena,els esports, personatges singulars o la religió, que ho amarava tot.En força ocasions, el lector notarà certa enyorança d’uns temps amb menys recursos econòmics i força privacions, però aparentment més feliços. A fi de conservar el to col·loquial del conjunt, Llorens ha respectat la parla dels testimonis, al mateix temps que ha mirat d’introduir el màxim de topònims (recollits en un glossari al final del llibre) i els noms de casa de les famílies, en un esforç per salvar aquest patrimoni.Cal fer un esment al material fotogràfic amb el que s’il·lustra el text. Si bé han estat aportades per diversos veïns del poble, un gran nombre provenen de les que tenia mossèn Salvador Jué i actualment formen part del fons de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany.
