Quaranta anys de festa i ratafia a Santa Coloma
Demà el diari publicarà un especial que explica la història del concurs i que recull tots els actes de la celebració
Tot va néixer de les ànsies de canvi arribades amb la mort de Franco i la Transició, i de la ràbia d’un grup de joves que estaven tips d’esnobismes i desigualtats i que, davant d’una festa major que tan sols buscava el gaudi d’uns pocs, van decidir convertir la ratafia i el ball popular en motors del canvi a Santa Coloma de Farners. El primer concurs que intentava trobar la millor destil·lació del licor dolç i modest que els dies de festa tancava les sobretaules a les cases de pagès. Va ser un exercici d’alliberament que va plantar la llavor de la que, amb posterioritat, ha esdevingut una de les grans cites anyals que ofereix la capital de la Selva. A l’especial que demà sortirà a les planes d’aquest diari, el lector podrà trobar-hi un relat sobre els orígens de la festa, com va fer el pas cap a la seva emancipació en complir la tercera edició, quin va ser el procés de consolidació i creixement –no va estar exempt de crisis puntuals– i com arriba a la situació actual quan ha entrat en la quarta dècada plena de salut i vitalitat. En el programa de la festa (que se celebra del dia 11 al 14) es recullen quaranta elements que l’han fet créixer i, entre d’altres, destaquen els guanyadors del concurs i també totes les activitats que han sumat fins al punt de convertir Santa Coloma en la capital del món de la ratafia. Podríem començar esmentant cartells i continuar pels símbols del Sol i la Serena, els balls de diables, els monstres de la faràndula nascuts a redós de les herbes aromàtiques, les exposicions, el naixement de la confraria que aquest any honorarà Quim Torra com a confrare d’honor, o viatjar fins a la primavera, quan s’obre el mercat d’herbes.
La ratafia ha passat dels cellers modestos a les grans taules i, en aquest aspecte, a l’especial es recorden tres grans ratafiaires: Josep Cardona,Nona, Antonyita Cantalozella i Francisca Pastells.
