L'ermita abocada al Mediterrani

A la cresta de la Serralada Litoral, al terme municipal de Premià de Dalt, hi ha l'ermita de Sant Mateu, una petita joia romànica a la qual es pot arribar des de diversos senders que parteixen del Maresme i del Vallès Oriental. Nosaltres sortirem des de Premià de Dalt, al costat de l'ajuntament, per on pujarem per la riera i a través de la qual arribarem a la coneguda Cadira del Bisbe. En aquest punt hi ha les restes d'un poblat ibèric dels segles V-I aC. Seguint amunt i després de carenar durant uns minuts entre pins, alzines, garrofers, estepes i romaní. Un cop dalt de la muntanya, cal seguir les indicacions del parc i al cap de pocs minuts s'arriba a la font de Sant Mateu, a pocs metres de l'ermita. De nou al camí, cal enfilar l'últim tram per assolir el cim, a quasi 500 metres sobre el mar, on hi ha situada l'ermita, que està documentada des del segle X, al segle XV rebia el nom de Sant Mateu del Bosc i durant els segles XVI i XVII va ser habitada per ermitans. La construcció és d'estil romànic i en destaquen les seves dimensions reduïdes. Disposa d'una volta de canó minúscula, que acull amb prou feines dos rengleres d'escons, i una graonada semicircular vigilada per dos xiprers, i el menut campanar de cadireta, que sorprèn per la seva orientació travessera. L'ermita té adossada l'antiga casa dels ermitans, i totes dues han estat restaurades o ampliades en èpoques diverses.

Actualment l'espai és escenari de diversos aplecs de la sardana i suposa el punt final de moltes excursions. Tan sols la vista des d'aquest indret sobre el mar Mediterrani compensa l'esforç de la pujada, que es pot fer en una hora.