Societat

Nou projecte per a l’antiga plaça de toros de Figueres

S’inclourà la proposta per rehabilitar-la en el pla de modernització turística que es presentarà a la convocatòria de subvencions Next Generation de l’any 2022

Es vol posar al dia la ciutat amb el focus centrat en l’atractiu turístic

La recuperació de la plaça de toros de Figueres com a espai públic útil tornarà al primer pla de l’actualitat figuerenca en els pròxims mesos per la voluntat del govern quadripartit de la ciutat d’incloure l’avantprojecte en el pla de modernització turística de la ciutat que es presentarà a la convocatòria de subvencions Next Generation de l’any 2022.

L’antiga plaça del carrer del Far està actualment en un estat llastimosament ruïnós i el govern de la ciutat considera que es pot recuperar com un espai que permeti la celebració d’esdeveniments a l’aire lliure durant l’època de bon temps. La proposta es mou encara en el terreny de les intencions, tot i que ja està decidit que la recuperació d’aquest espai municipal en desús s’inclourà en el macropla que es presentarà el febrer del 2022 per ser tingut en compte en la pròxima convocatòria de fons europeus. El pla de modernització turística que justificarà la petició d’una subvenció de 20 milions d’euros abraçarà també un projecte de recuperació i modernització del nucli antic de la ciutat, en vies públiques que no havien estat considerades en el pla de millora del nucli antic, subvencionat pel pla de barris i que fa dos anys encara estava en plena vigència.

L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, defensa que l’antiga plaça de toros es pugui convertir en una àgora per a espectacles. Assegura que es pensa, d’una banda, a evitar “la degradació de l’equipament” i, de l’altra, en l’estalvi: “No és coherent haver de buscar per a necessitats de la ciutat espais que tenen una despesa extra quan en el patrimoni propi se’n poden trobar.” La voluntat del govern que ella presideix és convertir la plaça de toros en un espai “polivalent” que es pogués cobrir. Fa, però, una concessió al realisme: “Veurem per a què donaran els fons.” Lladó va confirmar que s’està treballant en el projecte i va recordar que estarà a punt a principis d’any, atès que al febrer ha d’estar preparat per poder-lo incloure en el pla que es presentarà a la convocatòria de subvenció. Contextualitzant, Lladó ironitzava: “Alguns acumulaven compres i d’altres hi busquen usos.”

Decisió estratègica

El segon tinent d’alcalde, Jesús Quiroga, va admetre aquesta mateixa setmana, com a responsable polític de la tramitació dels fons Next Generation, que el pla de modernització era una voluntat meditada des de feia dies i que han optat per fer-ho aquest any per una qüestió d’oportunitat. “Figueres té pes propi pel que fa al turisme i, per això, vam calcular que teníem més possibilitats en la convocatòria del 2022. És una tria estratègica.” Fent-ho el 2022, Quiroga considera que aniran a competir amb ciutats turístiques no costaneres, fet que podria donar avantatge a Figueres.

El nou model de ciutat turística que es plantejarà afrontarà de cara els “reptes enquistats de la ciutat”. “Parlem sovint de falta de neteja i és cert. Però hem de pensar que sovint al davant tenim una Figueres vella. L’hem de modernitzar.”

La recuperació de la plaça de toros és una de les reformes que permetran, al seu parer, contribuir a aquest nou enfocament turístic per a Figueres. La convocatòria de subvencions per al 2022 es tanca al febrer. Des d’ara fins a aquell moment, Figueres haurà de treballar en un procés participatiu i concretar la proposta. Existeixen diversos exemples de rehabilitació i fins i tot de cobertura de places de toros, que es consideren a l’hora de definir el model. En el projecte que s’està dissenyant, es tenen en compte exemples de places cobertes com ara la de Parentís, a la regió de Nova Aquitània, i fins i tot la coberta de la plaça de toros de Saragossa, anomenada La Misericordia.

La reforma del nucli vell

En la carpeta de justificació de la subvenció per al macropla de millora turística de la ciutat de Figueres, hi haurà també els projectes de modernització dels carrers cèntrics del nucli antic. Entre els quals, destaca la reestructuració de la plaça Gala-Salvador Dalí, al centre del gran atractiu de la ciutat, el Museu Dalí, però també el carrer Enginyers, el carrer Peralada i la part baixa del carrer Sant Pere, així com el carrer Joan Maragall. En alguns casos, s’han rescatat projectes ja vigents.

La modernització del nucli turístic de Figueres preveu també la posada al dia d’equipaments com ara el Teatre Jardí i també el Museu de l’Empordà, en els dos casos amb un projecte per fer-los autònoms energèticament amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques.

LA XIFRA

120
milions de pessetes
va pagar l’Ajuntament de Figueres per la infraestructura.

LA DATA

03.05.1894
Va tenir lloc
la cursa de braus inaugural de la plaça de toros de Figueres.

LA FRASE

Alguns acumulaven compres i d’altres hi busquen usos
Agnès Lladó
ALCALDESSA DE FIGUERES

Inaugurada l’any 1894 i municipal des del 1989

Joan Puntí

La plaça de toros de Figueres es va inaugurar el 3 de maig del 1894. Quan les curses de braus anaven de baixa, cap als anys setanta, ja s’hi van fer un seguit de concerts. Com a plaça de toros, havia arribat a encabir 5.000 persones.

Fa més de 30 anys que no s’hi celebren curses de braus i des de llavors ha servit de magatzem municipal, com a dipòsit de vehicles. La va comprar l’alcalde Marià Lorca per 120 milions de pessetes l’any 1989.

Des d’aquella adquisició, se li han buscat múltiples destins. Cap dels quals ha arribat a reeixir: ni l’intent de Lorca de revifar les curses de braus als anys noranta, en un moment en què el moviment antitaurí era creixent, ni tampoc el concurs de rehabilitació de l’alcalde Armangué, que va quedar desert el 1996.

El següent intent el va protagonitzar l’alcalde Santi Vila, que el 2007 va sortir amb un nou concurs d’idees. El projecte de Vila preveia transformar la plaça en un poliesportiu, amb piscina coberta semicircular, jacuzzis i banys de vapor, i un gimnàs de 1.130 metres quadrats.

Tenia un cost superior als set milions. Tampoc va prosperar. L’alcaldessa Felip va parlar de portar-hi el Museu del Circ i l’alcalde Masquef, d’un projecte de rehabilitació primari. En la línia de la idea actual. No es va concretar res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.