Del 2% de públic als cinemes a la marginalitat en les plataformes
Les lleis han fracassat en l’intent de normalització del català a les sales
L’oferta de continguts en línia, internet i les xarxes socials han arraconat encara més la llengua
Després de 42 anys d’estatut d’autonomia, una llei de normalització lingüística aprovada el 1983 i onze anys de vigència de la llei del cinema català, la situació es manté inamovible: els espectadors de cinema en català durant el 2020, comptant-hi films en versió original, doblats i subtitulats, només van arribar al 2%. I no és pels efectes de la Covid: el 2019 van ser el 2,3% i, en els darrers 24 anys, el màxim assolit és del 4,4% (2012).
Si obrim el focus al conjunt del sector audiovisual, el panorama és igualment desolador: l’oferta en català a les grans plataformes de continguts (Netflix, HBO, Amazon, Disney+, Movistar+...) està per sota de l’1%, segons Plataforma per la Llengua. TV3 manté el lideratge televisiu a Catalunya amb una mitjana d’audiència del 14%, però vivim en un context general de pèrdua de pes dels canals tradicionals i de protagonisme creixent dels continguts audiovisuals a internet i les xarxes socials.
Els intents successius de normalitzar la situació de la llengua al cinema han topat amb un mur infranquejable. El decret de cinema en català, promogut pel conseller de Cultura Joan Maria Pujals a principis de 1999, exigia l’estrena en català, però les multinacionals s’hi van oposar i es va retirar. El juliol del 2010 es va aprovar per una majoria aclaparadora al Parlament (117 vots a favor i 17 en contra) la llei del cinema, que pretenia capgirar a la situació, potenciant la versió original i establint quotes del 50% de projeccions en català. L’oposició frontal del sector de l’exhibició, esperonat per les majors de Hollywood que amenaçaven de retirar les seves pel·lícules, va evitar que s’apliquessin les quotes i el doblatge obligatori al català. El següent conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va promoure com a contrapartida uns pactes amb el sector (25% de projeccions en català) que mai s’han complert.
Diverses causes
L’economista i periodista Pol Cruz-Corominas, assessor de Plataforma per la Llengua per a la reforma de la legislació audiovisual, creu que aquesta situació tan negativa té diverses causes: “En primer lloc, no s’ha fet complir normes amb què es buscava establir uns mínims de quotes a sales, com la llei del cinema. En segon lloc, des de les administracions públiques no s’ha entès mai, o potser tot just comença a entendre’s ara, que l’àmbit audiovisual és estratègic tant en la difusió de la llengua com en la creació d’imaginari col·lectiu. Si hagués estat així, s’hauria vist que el català només serà normal en aquest àmbit si hi ha una estratègia integral en tots els fronts.”Pol Cruz-Corominas és crític amb el govern català: “La Generalitat no ha dit mai de manera pública i clara per què no fa complir la Llei del Cinema, si cal amb períodes transitoris i ajudes públiques. La nostra percepció és que falta voluntat política perquè, en primer lloc, caldria decidir què es fa amb les objeccions que hi va presentar la Comissió Europea en el seu moment (dient que la llei beneficiava el cinema en castellà), i en segon lloc perquè hi ha por a una reacció dura per part d’algunes sales de cinema radicalment en contra de les quotes.”L’economista i periodista enumera diverses propostes de Plataforma per la Llengua per revertir aquesta situació: redefinir el paper de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè ofereixi una oferta potent per als públics infantil i juvenil; establir obligacions i incentius a les plataformes; reprendre la llei del cinema aprovada i no desplegada, i una estratègia de suport públic a creadors de contingut amateur per a les xarxes socials.
LA XIFRA
LA FRASE
La nova llei audiovisual, al centre del debat polític
L’avantprojecte de llei audiovisual d’àmbit estatal que es tramita actualment ha portat el tema del català al centre del debat polític. ERC no va presentar una esmena a la totalitat del pressupost, a finals d’octubre, gràcies al compromís del PSOE que la nova llei d’audiovisual protegirà el català i les altres llengües cooficials a través de quotes de producció de les plataformes (Netflix, HBO, Amazon...) en versió original catalana i quotes de doblatge i subtitulació al català. La llei s’ha d’aprovar abans del 31 de desembre del 2021. Però les valoracions posteriors sobre l’acord no han coincidit. Des de les files del PSOE ja s’ha tret valor als compromisos. Una setmana després, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va negar que s’hagués acordat establir un percentatge, que només era “un compromís del govern de donar suport i defensar les llengües cooficials”.
Plataforma per la Llengua veu aquesta nova llei com una oportunitat de canvis i ha pressionat perquè les quotes no siguin només per a la producció, sinó també per al doblatge i la subtitulació en català. També exigeix que els “continguts prominents”, les produccions que apareixen a la pàgina d’inici de cada plataforma, es puguin veure en català i reivindica que el 60% dels continguts estiguin doblats i subtitulats en la nostra llengua.
Pol Cruz-Corominas, assessor de Plataforma per la Llengua en legislació audiovisual, destaca la importància de la nova llei: “Ens hi estem jugant hores i hores d’exposició a la llengua catalana, especialment entre nens i joves: és a dir, ens hi juguem com es percep la nostra llengua; el seu prestigi i el seu ús social.” Subratlla que “amb una sola llei hi ha molt en joc, perquè el que s’aprovi ara passarà a ser una realitat a partir de l’any que ve I si no ens mirem aquesta llei com el culebrot del dia a twitter sinó com la realitat que romandrà i les eines en favor de la llengua de les que disposarem durant anys, entendrem que no pot ser un tema de cap partit en concret sinó que hauria de ser de tots..”
