Accelerada de la sinistralitat
La recuperació de la mobilitat ha repercutit en un augment de les col·lisions amb morts i ferits greus
L’ús del telèfon mòbil conduint i les distraccions causen un de cada quatre accidents a la carretera
El retorn a la teòrica normalitat postpandèmica ha repercutit en un augment de la major part dels indicadors que mesuren l’activitat del país. No tots conviden a l’optimisme, perquè també han anat a l’alça els registres de sinistralitat viària. Des de començament d’any, 119 persones han mort per accident a la carretera. La xifra ja supera les 105 víctimes de l’any passat, una diferència previsible perquè el 2020 va ser un any marcat pels confinaments reiterats que va comportar l’expansió de la Covid-19. Ara bé, el nombre de morts d’enguany és alt, quan encara falta passar tot el desembre, un mes en què les autoritats de trànsit tenen unes quantes dates senyalades amb vermell per l’alt volum de desplaçaments que s’hi registren. És el cas del pont de la Constitució, que enguany obre la porta a unes minivacances de cinc dies, i les festes de Nadal.
Més mobilitat equival a major risc d’accidents, però el volum de vehicles que circulen no és l’únic motiu que impulsa enlaire el nombre de sinistres. Les distraccions al volant apareixen com un dels factors més perillosos per a la conducció. Un de cada quatre accidents es produeix per falta de concentració del conductor. Una badada pot tenir conseqüències fatals quan se circula per la carretera, perquè pot derivar en una pèrdua del control del vehicle i, com a conseqüència d’això, una sortida de via o la invasió del carril contrari.
I quan es parla de distraccions hi ha un element que acapara totes les sospites: el telèfon mòbil. Respondre una trucada, llegir o escriure missatges o, fins i tot, consultar el GPS provoquen un dèficit d’atenció que moltes vegades no es percep com un risc real però que, a la pràctica, pot derivar en conseqüències tràgiques.
El Servei Català de Trànsit alerta que les distraccions es mantenen com “la primera causa dels accidents amb víctimes a les carreteres catalanes”, al davant de la velocitat inadequada i del consum d’alcohol i drogues.
En una campanya preventiva de vigilància centrada en les distraccions al volant, realitzada el mes d’abril passat, Mossos i policies locals van imposar un total de 4.510 sancions, de les quals 2.706 van ser per la manipulació del mòbil i altres sistemes de comunicació. Aquestes dades suposen una mitjana de 386 conductors denunciats cada dia per manipulació del mòbil, al llarg d’una setmana de campanya de controls.
Trànsit ja ha anunciat que en la recta final de l’any impulsarà una nova campanya policial per reduir les distraccions durant la conducció.
Zero morts el 2050
El govern va aprovar el 26 d’octubre el pla de seguretat viària 2021-2023, un instrument tècnic triennal que té com a objectiu ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessàries per aconseguir reduir la sinistralitat, d’acord amb els objectius marcats per la Unió Europea.
El pla té com a objectiu general arribar a la “visió zero”, és a dir, zero víctimes mortals l’any 2050, i per arribar-hi es planteja una reducció del 15% del nombre de víctimes mortals el 2023, en relació amb la quantitat de morts que s’acabi registrant aquest any. També es vol rebaixar un 12% el nombre de ferits greus.
Trànsit, d’altra banda, ha analitzat 6 milions de multes dels últims anys. D’aquestes, 1,6 milions són de conductors reincidents, dels quals s’han pogut identificar 400.000 homes i només 5.000 dones. De fet, tot i que els homes són el 57% dels conductors, representen el 60% dels accidents, el 70% de les víctimes greus i el 80% de les mortals.
L’aliat tecnològic
El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha defensat l’ús de noves tecnologies per aconseguir l’objectiu de reduir la sinistralitat. S’està estudiant com es pot avisar els conductors de vehicles de la presència de ciclistes en túnels, com ja es fa a Andorra i França, i també s’avalua com alertar, en temps real, de la presència de fauna salvatge en algun tram. Una possibilitat és un sistema d’infrarojos que s’activés en detectar un senglar, per exemple, i que es connectaria a senyals lluminosos o pantalles d’informació per avisar els conductors.
Un altre tipus de tecnologia serà l’ús de drons, per tenir informació sobre incidències i retencions. Els aparells voladors no portaran radars per multar excessos de velocitat, però sí càmeres per informar el servei de control del trànsit. Les càmeres fixes ja instal·lades o les que s’instal·lin en el futur podrien incorporar un programari per detectar passatgers que no portin el cinturó de seguretat cordat o conductors que manipulin el telèfon mòbil.