El català perd atractiu
Un estudi del Consell Superior d’Avaluació conclou que l’ús social del català perd pes entre l’alumnat de 4t d’ESO
La baixa presència al sector audiovisual i l’augment de la immigració en serien alguns dels motius
El català no resulta una llengua atractiva per als adolescents. El desig d’usar el català està disminuint entre els estudiants de 16 anys i la majoria creuen que es parlarà menys. Entre els estudiants que expressen el seu desig que el català es parli més –un 35% del total–, el 22,6% creu que n’augmentarà l’ús i el 47,7%, que es parlarà menys. Dels que volen que es parli menys –un 16%–, un 54,3% creu que això acabarà passant i un 34,2%, que es parlarà igual que ara. També perd pes el català com a llengua amb què se senten identificats els joves, ja que el 2006 la sentien com a seva el 36,5% i ara, 15 anys més tard, ho fa el 27%.
Així ho conclou l’estudi sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat de quart d’ESO de Catalunya que ha elaborat el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSA). Es tracta d’una enquesta a 3.205 alumnes de 55 centres que van participar el curs passat a la prova de competències de quart d’ESO. Els resultats a les proves van donar un domini del castellà lleugerament superior al del català, ja que la puntuació mitjana en llengua catalana va ser de 76,5 i en castellana, de 78. El departament ha encarregat al CSA també un informe sobre l’ús del català a sisè de primària. L’estudi es realitza cada set anys i serveix per analitzar l’evolució de l’alumnat. Les dades actuals, doncs, es comparen amb les del 2006 i el 2013.
“Una de les raons de pes que contribuirien a aquesta davallada és la manca d’oferta audiovisual i de continguts a la xarxa en llengua catalana. Això explicaria que els adolescents percebin el català com una llengua no necessària o poc útil en l’àmbit no escolar o social.” És una de les conclusions de l’informe, que es va presentar ahir a la sessió de reflexió que el Consell Escolar de Catalunya va dedicar a l’ús de català a l’educació. Només el 20% dels estudiants consumeixen productes audiovisuals en català. El consum audiovisual i les xarxes socials estan molt presents en el dia a dia del jovent, però el consum i la interacció es fan majoritàriament en castellà, si bé creix l’ús d’altres llengües. El castellà també és la llengua més usada en l’activitat esportiva, que practica el 61,2% de l’alumnat. El català, en canvi, és lleument majoritari a classes de música, dansa i teatre.
Creix la immigració
En l’evolució del perfil sociodemogràfic i lingüístic de l’alumnat apareix una dada molt important per a Carles Vega, president del CSA: el 2020, el percentatge d’immigració era similar al del 2010. “Vol dir que la població que no coneix o no parla el català és més alt que anys enrere.” A les aules això es manifesta en el fet que un 30% dels alumnes de quart d’ESO s’han escolaritzat a Catalunya fa menys de cinc anys. El 2013 la taxa era del 14,3%.
El català és llengua vehicular a l’educació, però l’alumnat cada cop l’usa menys per parlar amb els docents, va alertar Vega. L’estudi recull, també, que l’ús que fa el professorat del català en el context escolar és del 71,1%; que el dels estudiants és del 60,8%; que el 35% de l’alumnat parla en català amb els companys fora de classe i que el 57% no ho fa mai o quasi mai. “Els descensos en els usos lingüístics de l’alumnat són més acusats que en la població general”, va advertir Vega, que hi va afegir que els estudiants manifesten a l’enquesta que també baixen considerablement els usos que en fa el professorat. “La polarització política influeix en els usos dels parlants. El supremacisme lingüístic no ajuda gens”, va afirmar.
Va parlar també de supremacisme lingüístic durant la jornada el catedràtic de lingüística a la Universitat Autònoma de Madrid Juan Carlos Moreno Cabrera, que es va referir a la sentència del TSJC sobre el 25% de castellà als centres educatius: “L’ús del castellà és una imposició d’una minoria que es basa en el supremacisme lingüístic.” Tampoc s’ajusta al que disposa la Constitució espanyola, segons va assegurar, perquè, com totes les llengües oficials, “a ningú se li pot exigir el deure d’usar-lo, només de coneixe’l”. El president del consell, Jesús Viñas, va advertir del risc de “no retorn” si no es reverteix la situació. El consell presentarà en un mes 50 propostes per promoure’n l’ús.
La secretària de Transformació Educativa del departament, Núria Mora, va expressar el compromís de la Generalitat amb el pla d’impuls del català que s’ha aprovat amb les primeres dades de l’estudi presentat ahir, pel que fa a l’ús del català a les aules. “No tenim el català a l’UCI però hem de fer èmfasi en la seva promoció”, va dir. Al debat amb lingüistes i docents van aparèixer qüestions com la pèrdua de percepció del català com a llengua necessària, la pèrdua de consciència sobre la immersió a la formació del professorat i la manca de materials adequats a les aules d’acollida. Mora va explicar que el departament està treballant aquestes qüestions: està analitzant amb el Departament de Recerca i Universitats la formació dels futurs docents, actualitzarà la formació al professorat i crearà una plataforma on compartir el material que els centres creïn per a les aules d’acollida, entre altres qüestions.