Puntualitat per votar

Grupets de gent a la vorera i un moviment de cotxes entrant i sortint d’un pàrquing de sorra indiquen que és aquí on es fa la consulta. Són prop de les onze del matí i hi ha gent fent cua a la porta del centre cívic de Vidreres. Esperen poder dipositar el vot a favor o en contra del correbou al municipi. Fa un parell d’hores que s’ha obert la votació i el flux de gent –amb cues de tant en tant– és constant i el pàrquing de just al davant concentra un continu anar i venir de veïns de municipi: el centre cívic està allunyat del centre, i encara més si es ve de les urbanitzacions. Hi ha qui diu que la bona participació afavorirà el no, hi ha qui diu, però, que afavorirà el sí. A aquestes hores, el desenllaç és una incògnita, però el que sí que queda clar és que els vidrerencs no han defugit la consulta i volen expressar el seu vot. Tot i que, segons diuen la majoria, aquests dies abans no se n’ha parlat al poble gaire de la consulta. I, de fet, al marge d’una gran pancarta a favor del sí en una de les rotondes –els del no han denunciat que se’ls han tret els cartells que havien penjat–, hi ha poc rastres de la consulta al municipi.

Avis, pares amb fills de totes les edats i molt de jovent. Sobretot, entre els partidaris del sí. “Si surt que no, mai més no faré res pel poble”, em diu un jove que està en l’organització del correbou i que explica que ell estima els animals, que a casa té gossos i els cuida més que a ningú. “Aquí no hi ha maltracte”, hi insisteix. De fet, en aquests moments, no sé si és que a primera hora hi han anat tots els partidaris del sí o és que aquesta serà la tònica de la consulta, però, de la majoria de la gent entrevistada, un ampli percentatge és partidària que puguin continuar els correbous a Vidreres. Només n’hi ha algun que rebutja fer públic el seu vot i també un parell de dones em deixen clar que han votat que no, que mai no els ha agradat aquesta festa i que ja és hora, em diuen, que cal progressar. “Hi ha moltes maneres de divertir-se al marge dels animals”, diu una altra noia. Així, a primer cop d’ull i per a algú que no és de Vidreres, és difícil encertar el vot de cadascú, però aquesta noia hi afegeix: “Però veient el que hi ha, crec que guanyaran els del sí.”

Una noia més jove explica que és la seva primera votació. Té divuit anys i, fins ara, encara no havia pogut votar en cap contesa electoral. “Sí, recordaré sempre que aquest va ser el meu primer cop”, diu i, tot seguit, tant ella com la seva mare hi afegeixen que han votat que “sí per tradició i perquè no fan mal als animals”. De la mateixa manera que no para d’arribar gent, s’acosten també al centre cívic diversos mitjans de comunicació. En algun moment, fins i tot, sembla que la consulta hagi aixecat més expectació fora que dins del municipi. “Aquesta és una festa del poble i el que surti s’haurà d’acceptar”, em diu un altre. Acabo aquesta crònica ja de nit, quan s’ha fet públic el resultat de la votació. Finalment ha guanyat el sí per una diferència de 129 vots i amb una participació marcada per la pandèmia. El poble –bé, el poble que ha volgut fer-ho– ha parlat.