Les perspectives del 2022
La pandèmia condiciona el calendari, però amb l’any nou s’albira un pas endavant per superar les temors generades pel virus
Tots els àmbits de la societat s’han de sobreposar als estralls de l’efecte covid
L’any que comença s’enceta amb un grapat d’incerteses, en bona part a causa dels efectes perennes de la pandèmia. Per tancar el calendari i mirar d’identificar quins són alguns dels principals reptes que caldrà afrontar en els següents dotze mesos, El Punt Avui ha volgut fer un recull d’articles d’opinió que ajudin a perfilar una fotografia de com s’ha viscut l’extenuant crisi sanitària des de diferents àmbits de la societat, i identificar quines previsions es fan per a l’any que neix. Dotze dones i dotze homes aporten la seva anàlisi sobre un 2022 que haurà de ser capaç de tombar el cansament i el desànim que arrossega part de la societat a conseqüència dels estralls del virus.
“Encetem el 2022 amb la urgència d’acabar de fer el tomb a la crisi sanitària, social, econòmica i emocional provocada per la covid-19”, esmenta el president Pere Aragonès, en el seu article. “Deixem enrere els discursos derrotistes i recuperem tota la nostra autoestima. Perquè tenim tot el futur per endavant”, destaca. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, analitza que cal “iniciar el 2022 amb determinació per superar els efectes provocats per l’alarma sanitària, per protegir el model d’immersió lingüística i per defensar els drets de tots els diputats, que són els drets dels seus electors”. Posa èmfasi que cal “actitud” per superar “els reptes derivats de la crisi sanitària, econòmica, social i democràtica que pateix el país”.
Seus són els dos articles que enceten el recull. Van seguits de les reflexions del portaveu del PSC, Salvador Illa: “Hem comprovat el potencial del teixit social i econòmic de Catalunya, disposat a superar qualsevol adversitat”, valora. També de les aportacions de l’infectòleg Oriol Mitjà: “Ja no aspirem a eliminar el coronavirus, que probablement circularà indefinidament amb unes taxes de mortalitat iguals o inferiors a les de la grip”, pronostica. També de l’ambientalista Martí Boada i de la garrotxina Anna Navarro Schlegel, escollida la dona més influent del món en l’àmbit de la tecnologia. El repàs es completa amb els textos de Salvador Macip, Maria Eugènia Gay, Míriam Díez, Gemma C. Serra, Alba Alfageme, Eugeni Rodríguez, Gerard Esteva, Jaume Padrós, Meritxell Benedí, Francina Alsina, Alba Sidera, Xavier Ginesta, Anna Mercadé, Lluís Gendrau, Maria Llop, Natàlia Segura, José A. Donaire i Edmon Roch.
L’any que s’acaba ha estat l’any de la vacuna contra la covid. L’esperat antídot per debilitar un virus que ha trastocat l’ordre mundial i que ha deixat un tràgic rastre de mort i de dolor. Havia de ser la fórmula màgica per posar remei a la pandèmia, de manera gairebé automàtica. Però la plaga ha demostrat ser resistent i persistent. Recuperar la il·lusió i perdre la por s’anticipen com dos dels grans reptes que porta sota el braç el 2022.
LA XIFRA
LA DATA
Decaresal2022
Salvador Illa
President del grup parlamentari del PSC i cap de l’oposició
Martí Boada
Doctor en Ciències Ambientals. UAB. Consultor Unesco
M. Eugènia Gay Rosell
Degana Col·legi de l’Advocacia
Alba Sidera Gallart
Periodista i especialista en l’estudi de l’extrema dreta
Jaume Padrós
President del Col·legi de Metges
Maria Llop Llop
Catedràtica d’Universitat. Dep. d’Economia. URV
L’any es tanca amb l’IPC disparat
Els preus baten un nou rècord i l’IPC situa la seva taxa en un 6,7%, segons la dada avançada que ahir va proporcionar l’Instituto Nacional de Estadística (INE) corresponent al desembre i, per tant, al tancament de l’exercici. Si a mitjan gener, quan es donen les dades oficials, es confirmés i es generalitzés aquesta dada estatal, a Catalunya l’IPC quedaria 1,4 punts percentuals per sobre de la taxa del novembre, que ja constituïa un rècord històric des que es recullen les dades territorialitzades, és a dir, des de l’any 2002.
L’encariment dels preus energètics i la crisi de subministraments han estat les principals causes d’aquest enlairament del cost de la vida. Val a dir, però, que la inflació subjacent, la que no hi fa ponderar ni els productes energètics ni els aliments frescos sotmesos a la temporalitat, tancaria l’any en un 2,1%, quatre dècimes més respecte a la variació interanual registrada al novembre.
Segons l’INE, el preu de la llum ha continuat registrant màxims històrics. Aquest darrer mes, el preu de l’electricitat en el mercat majorista ha superat els 300 euros per MWh nou cops, amb un preu mitjà rècord de 383,67 euros per MWh el 23 de desembre.
