Osor, contra la pedrera

El dia 4 de gener, a les vuit del vespre, el consistori d’Osor va celebrar un ple extraordinari en què va denegar l’aprovació del pla especial urbanístic de l’activitat extractiva de la Fenosa. Per ara, ha estat la darrera jugada de la partida d’escacs entre els veïns d’Osor i l’empresa Àrids Vilanna. Els primers asseguren que “es vol obrir una pedrera a les Mines d’Osor, a la zona que es coneix com «el bosc de la Fenosa», en una parcel·la de 457.532 m² que es troba ubicada en sòl qualificat d’especial protecció, segons el planejament municipal, un sòl que té la funció de corredor biològic i de protecció de l’Espai Natural de les Guilleries.” Els segons, com declara Jaume Puig Canal, CEO del Gremi d’Àrids de Catalunya, que parla en nom de l’empresa promotora, expliquen que “no hi ha cap voluntat d’enfrontament, ans al contrari”, ja que, abans d’obrir la pedrera, s’ajustaran “al procediment legal” i negociaran amb l’Ajuntament, els veïns, la Diputació i la Generalitat. La realitat, però, és que l’anunci ha provocat desassossec entre els veïns, i més ara que el poble s’està recuperant del xoc que va suposar l’obertura de l’eix transversal, que el va allunyar de les principals rutes de comunicació. Després d’una llarga travessia pel desert, avui, quan Osor ha consolidat una lenta recuperació que inclou l’excel·lència ecològica i la implantació d’un nou model econòmic, l’anunci de l’explotació minera hipoteca el futur del municipi. L’alcalde, Joan Pla, assegura que el tema és molt complicat i que l’Ajuntament s’hi oposa, però alhora està lligat per una antiga llei franquista del 1971 que dona via lliure als promotors i obliga el consistori a autoritzar l’explotació. “Perquè, si no, ens poden demandar per danys i perjudicis i plantejar una indemnització que no podríem assumir. A la llarga, la pedrera podria comportar la mort del poble. No aporta res i ens treu moltíssim”, diu Pla. Joan Cantal, artista autodidacte que parla en nom de la plataforma No a la Pedrera, remarca: “L’activitat extractiva representa una agressió al paisatge i a la biodiversitat de l’Espai Natural de les Guilleries. Afecta greument les persones que hi vivim, així com la flora, la fauna, les comunicacions, el turisme i el desenvolupament sostenible de la zona.” El manifest, que demana signatures de suport d’arreu del Principat i aplega totes les entitats osorenques –el Col·lectiu d’Artistes Osorencs (CAOS), l’AFA de l’escola La Vall, la Unió Esportiva Osor, l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Osor i el Casal de la Gent Gran de la Vall d’Osor–, posa especial èmfasi en l’afectació sobre la principal via de comunicació, la carretera que uneix el poble amb Anglès, obaga, estreta i amb revolts pronunciats, que es veurà envaïda pel pas continu de camions de gran tonatge, la qual cosa generarà perill per als veïns que baixen o pugen per treballar o comprar des de la plana. També recull que el transport d’àrids serà incompatible amb el creixent turisme esportiu, especialment el ciclisme de carretera –en els darrers temps, professionals internacionals han utilitzat la ruta com a part del circuit que passa per Sant Hilari i Susqueda–, i amb l’obertura i consolidació de noves cases rurals.

Jaume Puig, portaveu de l’empresa promotora, hi treu importància i puntualitza que hi ha moltes passes a fer. “El projecte encara no s’ha presentat a exposició pública –assegura– i, en aquest sentit, la pedrera, que està pensada per subministrar material a les obres de l’àrea metropolitana de Girona, s’obrirà després d’un rigorós estudi d’impacte ambiental que haurà recollit les mesures correctores que plantegin tots els sectors implicats. Creiem que quedarà aïllada d’Osor i d’Anglès i que no suposarà una complicació afegida per a cap de les dues poblacions. A l’accés farem un carril d’acceleració i desacceleració dels camions.”

Quan se li pregunta pel problema de la carretera, Puig diu que la freqüència de pas dels camions dependrà de la demanda de material i admet que, ja que l’actual carretera no compleix la normativa de carretera local, estan en negociacions amb la Diputació, que n’és la propietària, perquè, “ja sigui mitjançant un conveni amb la institució o amb l’empresa”, se’n faci una ampliació fins a les mines. “Encara que jo recomanaria a l’Ajuntament l’Osor que aprofités per demanar que arribés fins al poble”, diu.

Els veïns d’Osor reconeixen que s’han embrancat en una lluita desigual i fan una crida a continuar amb la campanya de recollida de signatures. Així mateix, reclamen suport en tots els actes, manifestacions, conferències i performances que ajudin a aturar el que consideren una “desgràcia per al poble”.