Atrets pel català

“Som allà on volen que siguem.” L’Institut Ramon Llull va agafar el testimoni ara fa vint anys de la gestió dels estudis de llengua a les universitats estrangeres. La iniciativa, promoguda als anys vuitanta per la Generalitat, ha crescut i s’ha consolidat com una xarxa d’uns 150 centres d’arreu del món interessats no només a aprendre català, sinó a donar a conèixer la cultura del país. Ariadna Puiggené, directora de l’àrea de Llengua i Universitats, explica l’esforç que representa garantir la presència de la llengua fora de les fronteres que li són pròpies. “El finançament públic del català al món és de vital importància per ser presents com a llengua i com a cultura en l’àmbit acadèmic internacional”, exposa. El professorat repartit pel planeta és escollit per l’Institut Ramon Llull de mutu acord amb la universitat, que l’incorpora en el seu pla d’estudis. “Majoritàriament, som en aquells països més pròxims en la nostra esfera cultural: Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit, perquè hi ha més tradició d’estudi de les llengües romàniques”, assenyala i hi afegeix que, tot i ser una assignatura optativa, en algunes universitats “el català pot arribar a tenir més estudiants que el portuguès”. Però l’objectiu de l’Institut va més enllà de formar estudiants que dominin la llengua. Puiggené remarca l’interès per ajudar a formar professionals a escala internacional que vegin en el català una opció de feina per al futur. “Som la primera baula d’una cadena per a traductors o gestors culturals. Si vols que la teva obra arribi més enllà i que et programin a l’estranger, t’han de conèixer, i qui millor que la gent que t’ha estudiat?”, es pregunta la directora.

La tasca de docència de la xarxa Ramon Llull, però, va més enllà. “Els nostres professors no són mers transmissors de classes de llengua; són representants d’una cultura i d’un país”, argumenta Ariadna Puiggené, que ho exemplifica recordant com es complementa l’aprenentatge amb una atractiva oferta d’activitats acadèmiques i culturals “perquè contribueixin a acostar i crear aquest entorn necessari perquè els estudiants s’impregnin de la nostra llengua”. En aquest sentit, s’aposta per fer-se lloc en seminaris, jornades i conferències específiques. “L’activitat en línia obligada per la pandèmia ens ha permès contactar amb un nombre més elevat d’estudiants que han pogut parlar en directe amb noms destacats del cinema català com ara Isona Passola i Sergi López”, comenta.

De moment, no hi ha intenció d’ampliar la xarxa d’universitats, “sinó de consolidar” les que hi ha. “Estem en aquells països que ens interessen perquè són importants des del punt de vista d’estratègia cultural o perquè hi ha interès des de les universitats catalanes a mantenir-hi relació”, confirma Puiggené.

Però què mou els 6.000 matriculats cada semestre a estudiar una llengua com el català? Les respostes són diverses, però l’interès acadèmic i les sortides professionals encapçalen la llista. “N’hi ha que veuen en l’aprenentatge del català oportunitats laborals, com ara la traducció o l’ensenyament”, explica Guillem Castanar, professor de la Universitat Estatal de Sant Petersburg. Per Anna Tudela, de la Universitat Autònoma de Madrid, “hi ha gent que s’hi matricula per qüestions pràctiques, ja sigui perquè vol preparar les oposicions en algun territori de parla catalana o perquè li agradaria estudiar un màster en alguna universitat de parla catalana”. I per Anna Escofet, de la facultat de Geesteswetenschappen d’Amsterdam, també hi ha estudiants que s’hi apropen “per curiositat, per simple atracció, o perquè volen viatjar a Barcelona i els han explicat que aquí hi ha una llengua pròpia”.