‘Las leyes de la frontera, ‘El ventre del mar’ i ‘Libertad’ favorites als Premis Gaudí

Millor pel·lícula

A la categoria de millor pel·lícula hi competiran quatre produccions en llengua catalana. D’una banda, ’El ventre del mar’, Agustí Villaronga, que proposa una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags d’un vaixell, un film poètic amb una ambientació teatral que dialoga amb l’èxode massiu de refugiats cap a Europa. Amb ’Sis dies corrents’, Neus Ballús juga amb comicitat amb els límits del cinema documental i de ficció per explicar una setmana de feina de tres lampistes d’una ciutat de l’extraradi de Barcelona. En paral·lel, el cinema de terror sobrenatural és el principal reclam de ’Visitant’, el debut en el llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio, que ja ha signat curtmetratges com ’Casa’ (2019), ’Les 7 llums’ (2019) o ’El viatge’ (2017). Finalment, completa les nominacions a la categoria ’Tros’, un altre debut en la direcció, el de Pau Calpe Rufat, que adapta la novel·la homònima de Rafel Vallbona per explicar la turbulenta relació entre un pagès i el seu fill en el marc d’un relat rural que posa el focus en les patrulles nocturnes de pagesos per evitar robatoris de maquinària agrícola.

Millor cinta en llengua no catalana

Quant a la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, hi optaran ’Las leyes de la frontera’, ’Libertad’, ’Mediterráneo’ i ’Tres’. Amb la primera de les cintes, Daniel Monzón posa imatges a la novel·la homònima de Javier Cercas i trasllada l’espectador a la Girona de finals dels anys 70 per explicar la fascinació d’un jove per un grup de delinqüents, en un drama d’iniciació que és, també, la història d’un primer amor i un homenatge al cinema ’quinqui’ que va fer fortuna fa més de quatre dècades. La debutant Clara Roquet construeix amb ’Libertad’ un altre ’coming-of-age’, el d’una adolescent d’una família benestant que pren consciència del seu privilegi de classe quan coneix i comença una relació d’amistat amb la filla de la cuidadora immigrant de la seva àvia.

Compromesa amb el seu retrat de la crisi humanitària dels refugiats que arriben a les costes d’Europa, ’Mediterráneo’ porta a la gran pantalla la gènesi de l’ONG Open Arms. El cineasta Marcel Barrena, que amb ’Món petit’ es va emportar el Gaudí al millor documental. Barrena posa la mirada en el primer viatge d’Òscar Camps a Lesbos, obsessionat per ajudar a salvar vides. Finalment, ’Tres’ suposa l’esperat debut en el llargmetratge de Juanjo Giménez, després de conquerir la Palma d’Or a Cannes, una nominació a l’Oscar i un Gaudí amb el seu curt ’Timecode’. Ara Giménez construeix un relat al voltant de la peripècia d’una dissenyadora de so que comença a experimentar un estrany retard entre el que veu i allò que escolta.

Tres directors consolidats i un de novell opten a millor direcció

Tres cineastes amb experiència i una debutant competiran en la categoria de millor direcció. Neus Ballús aspira al guardó per ’Sis dies corrents’. La directora ja va guanyar quatre premis Gaudí amb la seva òpera prima, ’La plaga’ (2013), i va aconseguir quatre nominacions amb el seu segon film, ’El viatge de la Marta’ (2019). El mallorquí Agustí Villaronga aspira també a revalidar l’estatueta que es va emportar per ’Pa negre’ (2010).

Un altre cineasta amb una llarga trajectòria rere les càmeres és Daniel Monzón que, després d’optar al guardó per ’El Niño’ (2013), ara espera recollir l’estatueta amb ’Las leyes de la frontera’. L’òpera prima de Clara Roquet, ’Libertad’, ha col·locat la directora catalana a la carrera de nominats. Roquet ja té tres premis Gaudí: dos com a guionista, per ’10.000 Km’ (2014) i per ’Els dies que vindran’ (2019), i un altre pel seu curtmetratge ’El adiós’ (2016). En categoria de Millor guió repeteixen Neus Ballús (compartida amb Margarita Melgar, pseudònim sota el qual s’amaguen les guionistes Montse Gangés i Ana Sanz Magalló), Agustí Villaronga (amb la seva particular adaptació del text d’Alessandro Baricco) i Clara Roquet (amb una història que connecta directament amb el seu propi curtmetratge ’El adiós’). També estan nominats Juanjo Giménez i Pere Altimira per ’Tres’.

Les millor interpretacions de l’any

A la categoria de millor protagonista femenina hi optaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada: la jove Maria Morera ho farà pel seu paper a ’Libertad’, on la seva mirada és l’eix de la pel·lícula; Vicky Luengo, que l’any passat va acumular premis per la sèrie ’Antidisturbios’, està nominada per ’Chavalas’, l’òpera prima de Carol Rodríguez Colás; Marta Nieto buscarà el Gaudí per la seva dessincronitzada feina a ’Tres’; i Begoña Vargas per ’Las leyes de la frontera’.

Pel que fa a la categoria de millor actriu secundària, els acadèmics han volgut destacar la feina d’Anna Castillo, guanyadora fa tres anys per ’Viaje al cuarto de una madre’, que torna a buscar el Gaudí amb ’Mediterráneo’; Àngela Cervantes, una de les amigues de l’ànima de la protagonista de ’Chavalas’; i dues actrius de gran recorregut que fan de mare i filla a ’Libertad’ i que també tenen premis Gaudí a casa: Vicky Peña (que se’l va endur per ’Catalunya über alles!’ el 2011), i Nora Navas, que en té dos, per ’Pa negre’ (2010) i per ’Tots volem el millor per ella’ (2013)

Com a millor protagonista masculí, els nominats són Roger Casamajor per ’El ventre del mar’, que aspira a un guardó que ja es va endur amb ’Pa negre’; l’actor no professional Mohamed Mellali, el lampista marroquí de ’Sis dies corrents’; Chechu Salgado, el líder de la banda de ’Las leyes de la frontera’; i un habitual de la gala, Eduard Fernández pel paper protagonista a ’Mediterráneo’, nou vegades nominat i amb quatre premis a la cartera per ’La mosquitera’ (2010), ’Una pistola en cada mano’ (2012), ’El Niño’ (2014) i ’El hombre de las mil caras’ (2016).

Pel que fa a la categoria de Millor actor secundari, els candidats són el debutant Valero Escolar, el lampista de ’Sis dies corrents’; Miki Esparbé, que amb ’Tres’ torna a aspirar al Gaudí després de dues nominacions anteriors per ’El rei borni’ (2016) i ’Les distàncies’ (2018); i dos dels coprotagonistes de ’Mediterráneo’: Àlex Monner, que ja va aconseguir el Gaudí a Millor actor protagonista per ’Els nens salvatges’ (2012), i Sergi López, que buscarà el seu primer Gaudí després de vuit nominacions.

Documentals, curtmetratges i animació

Quant a la millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat tres propostes que endinsen l’espectador en les històries personals més extremes. Es tracta de ’Balandrau, infern glaçat’, en què Guille Cascante relata en primera persona l’experiència dels supervivents d’una de les majors tragèdies viscudes a les muntanyes dels Pirineus, quan, l’any 2000, una inesperada tempesta de vent va acabar amb la vida de nou excursionistes; ’El retorn: la vida després de l’ISIS’, d’Alba Sotorra, que porta fins al camp d’al-Roj, al nord-est de Síria, per mostrar la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic; Ignacio Acconcia construeix amb ’El niño de fuego’, una història de superació que dona veu al jove Aleixo Paz, supervivent d’un accident que va deixar cremades severes a quasi tot el seu cos la seva lluita per recuperar les ganes de viure; I ’Un blues per a Teheran’, primer llargmetratge del periodista Javier Tolentino, que aposta per fer servir la música com a vehicle per retratar la realitat de l’Iran, fent alhora un homenatge als grans cineastes del país, com Abbas Kiarostami o Jafar Panahi.

Només una producció està nominada a millor pel·lícula d’animació. Es tracta de ’Mironins (La pel·lícula)’, de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, que acosta el món de l’art als més petits, en una aventura protagonitzada per tres gotes de pintura d’una obra de Joan Miró que prenen vida.

Edmon Roch

El productor de ’Las leyes de la frontera’, Edmon Roch, ha explicat a l’ACN que les 13 nominacions són una alegria immensa perquè es tracta d’un film amb “una gran implicació” de tots els equips que l’han tirat endavant. “Que estigui reconeguda tota la família que l’ha fet mostra que el cinema és un gran treball col·lectiu”, ha apuntat.

Roch ha assenyalat que el film torna a la Girona del 78 que sembla propera, però que ja no existeix. “Torna a una època que és propera i ja no està aquí amb unes històries adolescents on el més important és com algú creua aquesta frontera per trobar-se a si mateix”, ha afegit.

Neus Ballús

La directora de ’Sis dies corrents’ ha celebrat les nominacions i ha dit que el film porta vuit setmanes en sales i espera que les nominacions faci que hi estigui alguna setmana més. “Aquests esdeveniments fan que es donin a conèixer les pel·lícules i l’esforç de tots els equips i que la gent s’animi a veure-les”.

Preguntada per l’interès que ha generat el film, Ballús creu que la gent no estava acostumada a veure pel·lícules còmiques narrades des de la vida quotidiana. “Es produeix també una identificació amb els protagonistes i això també és nou perquè l’espectador els pot identificar amb algú que coneix”.

Clara Roquet

La directora de ’Libertad’, Clara Roquet, ha indicat que no s’esperaven aquestes 11 nominacions que han rebut. Ha agraït que els acadèmics “hagin cregut que aquesta òpera prima pot arribar al gran públic i mereix tenir aquest reconeixement”. “Estic molt agraïda a ’Libertad’ pel que m’ha fet viure i ens està donant i en seguirà donant”.

Roquet ha explicat que el públic destaca que ’Libertad’ parla del privilegi i el critica. La directora també creu que el públic s’identifica amb el film per la seva referència al despertar de l’adolescència, que és “un tema molt universal”, i el fet que narra la història de tres generacions de dones.