188 persones han mort en accidents de trànsit a Catalunya el 2021, un 22,3% menys que el 2019

Biaix de gènere

Elena ha des­ta­cat del balanç d’enguany el “biaix de gènere” que s’observa de l’anàlisi feta de les dades. “Les xifres són molt impac­tants i indi­quen fins a quin punt és neces­sari tenir-ho en compte”, ha dit en relació al fet que tot i que el per­cen­tatge de car­nets de con­duir és simi­lar en homes (57%) i en dones (43%) la pro­porció de vícti­mes mor­tals es dis­para entre els homes.

“Hi ha un biaix mar­cat per un estil de con­ducció”, ha asse­gu­rat res­pecte el fet que dels con­duc­tors morts el 87% són homes i el 13% són dones. “La teme­ri­tat, sal­tar-se les nor­mes, l’alt risc, l’alta velo­ci­tat…hi ha aquest biaix”, ha afe­git. A més, ha asse­nya­lat que les dades des­men­tei­xen el mite que les dones con­du­ei­xen pit­jor.

Col·lec­tius vul­ne­ra­bles

D’altra banda, més de la mei­tat de les per­so­nes mor­tes a Cata­lu­nya (101) en acci­dents són moto­ris­tes, via­nants i ciclis­tes. En con­cret, 46 de les vícti­mes mor­tals en car­re­tera són moto­ris­tes, 14 via­nants i 4 ciclis­tes men­tre que en les zones urba­nes han mort 18 moto­ris­tes, 17 via­nants i 2 ciclis­tes. D’això es desprèn que en zona interur­bana els col·lec­tius vul­ne­ra­bles supo­sen gai­rebé la mei­tat men­tre que dins de les ciu­tats el per­cen­tatge suposa el 70% de les vícti­mes mor­tals.

Tar­ra­gona i Bar­ce­lona millo­ren

Per demar­ca­ci­ons, Tar­ra­gona és el ter­ri­tori que regis­tra menys vícti­mes mor­tals i també on hi ha hagut més reducció dels morts per acci­dent de trànsit, fins a un 43,2% menys, ja que el 2021 hi ha hagut 25 morts i el 2019 n’hi va haver 44. Bar­ce­lona també ha tin­gut un des­cens remar­ca­ble (-34,6%), amb 83 vícti­mes mor­tals el 2021, per les 127 el 2019. Lleida, amb 37 morts, regis­tra unes xifres lleu­ge­ra­ment supe­ri­ors (+5,7% de vícti­mes mor­tals). Per con­tra, Girona és la demar­cació amb un aug­ment més notori de la mor­ta­li­tat (+19,4%), ja que s’ha pas­sat de 36 a 43 vícti­mes.

Segons ha expli­cat durant la roda de premsa el direc­tor del SCT, no hi ha una relació causa-efecte entre mobi­li­tat i acci­den­ta­li­tat però sí que ha apun­tat que la mobi­li­tat es va recu­pe­rar “amb més inten­si­tat” a la demar­cació de Girona que en altres zones.

L’AP-7, l’N-II i l’A-2, les vies més mortíferes

De les 188 vícti­mes mor­tals a tot Cata­lu­nya per acci­dent de trànsit, 135 van morir en zona interur­bana i 53 en zona urbana. Les vies amb més morts per acci­dent en zona interur­bana són l’AP-7 (12), l’N-II (9), l’A-2 (8) i la C-32 (5), tot i que en les tres pri­me­res hi ha una reducció res­pecte el 2019. En el cas de l’A-II, de fet, es redu­eix a la mei­tat el nom­bre de vícti­mes, que passa de les 16 l’any 2019 a les 8 l’any 2021.

D’acord amb el balanç, la sinis­tra­li­tat viària interur­bana ha regis­trat reduc­ci­ons de vícti­mes mor­tals d’entre el 20 i el 58%, amb l’excepció dels mesos de maig, juny i desem­bre, períodes amb més mobi­li­tat per cor­res­pon­dre’s a moments entre ona­des de la pandèmia. A més, el mes de juny ha estat el més tràgic, amb 18 vícti­mes mor­tals en zona interur­bana. La reducció més accen­tu­ada d’acci­dents mor­tals en zona interur­bana es regis­tra en el cas dels vehi­cles que s’acci­den­ten sols (-43,4%).

Segons el direc­tor del SCT, Ramon Lamiel, l’AP-7 és una de les vies “estre­lla” que con­cen­tra habi­tu­al­ment acci­den­ta­li­tat, tot i que hi ha hagut una reducció res­pecte el 2019. També ha indi­cat que els acci­dents mor­tals en vies alli­be­ra­des de peat­ges i en altres uti­lit­za­des hi ha hagut una reducció del 12% d’acci­dents mor­tals en els dar­rers tres mesos del 2021, men­tre que a l’AP-7 la reducció ha estat del 20%.

En zona urbana es des­taca que en els dies fei­ners és quan es regis­tra més sinis­tra­li­tat mor­tal dins de pobles i ciu­tats. Dels 52 sinis­tres mor­tals en zones urba­nes, 31 van ser en aques­tes fran­ges de mobi­li­tat.

La dis­tracció, prin­ci­pal causa

La dis­tracció, amb una presència del 23,5% en el total dels acci­dents amb vícti­mes, con­ti­nua sent el prin­ci­pal fac­tor de sinis­tra­li­tat, seguit de la infracció d’una norma de cir­cu­lació (20,9%). Més fac­tors reco­llits en l’informe són una velo­ci­tat ina­de­quada (17,4%), una errada del con­duc­tor (17,4%), l’alco­hol o les dro­gues (5,1%), l’estat o con­dició de la via (3,2%) o el mal temps (1%), entre altres.

Estratègia més “dinàmica” i motos de paisà

El SCT també com­para les xifres del 2021 amb les del 2010, any de referència per al com­pli­ment dels objec­tius de reducció euro­peus. En com­pa­ració amb el 2010, l’any pas­sat Cata­lu­nya va regis­trar un 44,5% menys de vícti­mes mor­tals i un 40,9% menys d’acci­dents mor­tals, així com un 27,7% menys de ferits greus. Amb tot, el con­se­ller Elena ha lamen­tat que tot i la dava­llada, el nom­bre abso­lut de morts de moto­ris­tes és quasi el mateix. Per tant, ha aler­tat, la mor­ta­li­tat de moto­ris­tes no baixa.

De cara al 2023, l’objec­tiu és reduir en un 15% el nom­bre de vícti­mes mor­tals i en un 12% els ferits greus del 2021. Amb aquest horitzó i amb l’objec­tiu gene­ral d’arri­bar a les zero vícti­mes mor­tals el 2050, Inte­rior i Trànsit tenen algu­nes acci­ons pre­vis­tes. Ramon Lamiel, direc­tor del SCT, ha avançat que l’estratègia de pre­venció del 2022 serà “més dinàmica” en el con­junt del ter­ri­tori perquè l’acci­den­ta­li­tat és “difusa i dis­persa”.

Entre les acci­ons pre­vis­tes hi ha 18 cam­pa­nyes de pre­venció i con­trol, la reu­bi­cació de 23 radars en altres punts de la via o la posada en marxa de cinc radars de tram -a la C-17, l’N-II i la C-14- i tres radars fixos nous. A més, el SCT ha adqui­rit 24 radars mòbils que cedirà a Mos­sos i poli­cies locals.

D’altra banda, s’ini­ciarà una estratègia nova per detec­tar con­duc­tes “peri­llo­ses” per part de moto­ris­tes que con­sis­tirà en la posada en cir­cu­lació de tres motos ’espi­ell’, és a dir motos camu­fla­des amb agents de paisà, per vigi­lar moto­ris­tes i detec­tar pos­si­bles infrac­ci­ons.

El cap de la Divisió de Trànsit dels Mos­sos, Andreu González, ha afe­git que ja tre­ba­llen amb aquesta estratègia però que fins ara només comp­ta­ven amb onze vehi­cles però cap moto. “Esta­ran allà on es pre­cisi”, ha apun­tat González, que ha avançat que en dies labo­ra­bles se situ­a­ran en l’entorn metro­po­lità de Bar­ce­lona men­tre que els caps de set­mana en àmbits de con­cen­tració de motos per motius d’oci, per exem­ple.

“Són motos que podran gra­var la infracció que vegin”, ha dit. Tot i això es tre­ba­llarà en com­pa­nyia d’agents uni­for­mats que seran els que atu­ra­ran el vehi­cle i noti­fi­ca­ran al con­duc­tor la infracció.

Per últim, també es con­nec­ta­ran dues càmeres d’intel·ligència arti­fi­cial -a la C-58 i la B-23- amb el sis­tema san­ci­o­na­dor. Les dues càmeres per­me­ten detec­tar si el con­duc­tor fa ús del mòbil o porta posat el cin­turó.