El Mume recorda Josep Vergés, víctima dels nazis
El museu de la Jonquera serà avui l’escenari del lliurament a la seva família d’objectes personals d’aquell home de Sales de Llierca, col·laborador de la resistència, mort en un camp alemany
Els catalans víctimes del nazisme i, en concret, el garrotxí Josep Vergés seran recordats aquest migdia al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera ( Mume ) en l’acte de retorn a la família d’uns objectes personals de Vergés confiscats quan el van detenir. Es tracta d’un rellotge de polsera i un anell que havien estat dipositats als Arxius Arolsen d’Alemanya i que ara fa dos anys van formar part d’una exposició itinerant que es va poder veure al museu jonquerenc. Les dues peces restaran al Mume per decisió de la família. A l’acte d’avui hi assistiran el director general de Memòria Democràtica, Toni Font; el director del museu, Enric Pujol, i una de les investigadores que va participar en la recerca dels familiars, Cris Capó. En representació de la família hi haurà dos nebots, Joan i Francesc Vergés, localitzats fa poc temps a Sant Llorenç Cerdans (Vallespir), un poble molt relacionat amb l’Alta Garrotxa. Els nebots expliquen que no sabien que el seu tiet havia mort en un camp, però sí que havia estat detingut.
Passador de frontera
Josep Vergés i Font va morir al camp de concentració de Neuengamme el 1945. Havia nascut 27 anys abans a Sales de Llierca i, arran de l’ocupació alemanya de França en la Segona Guerra Mundial, va treballar per a la resistència a la Catalunya del Nord, sobretot a la zona fronterera, bé passant gent cap al sud o bé recollint informació sobre les activitats militars dels ocupants. El 1944 el van detenir i després d’uns mesos empresonat a França els alemanys el van traslladar a Neuengamme. Les seves restes estan enterrades en un cementiri proper a aquell camp, a la Baixa Saxònia.
LA DATA
Buscant parents d’altres deportats
Arran de l’exposició itinerant que es va fer al museu de la Jonquera, en aquest centre es conserven una desena d’objectes de deportats catalans i espanyols, dels quals encara no s’han trobar familiars. Durant dos anys aquestes peces quedaran exposades, per si això ajuda a localitzar parents dels seus antics propietaris. A banda dels nebots de Vergés, fins ara Memòria Democràtica ha pogut tornar a les famílies pertinences de tres deportats més: Baldiri Soler, Joan Lladó i Vicente Borjabad.
