Una mirada al territori que té els pitjors indicadors d’exclusió
La pandèmia ha estat un cop dur per a les 465 famílies que poden parar el cop i disposar d’un habitatge provisional. El treball dels professionals de Càritas i els serveis socials comença molt abans per detectar les situacions de més vulnerabilitat que s’agreugen a la ciutat de Barcelona i l’àmbit metropolità, on es concentren els pitjors indicadors de desigualtat i vulnerabilitat, i uns preus del mercat de lloguer disparats. El parc públic de lloguer social de la Fundació Habitatge Social és de 462 habitatges, dels quals 280 pisos estan situats a la ciutat de Barcelona i la resta repartits entre les 32 ciutats de l’àmbit metropolità.
Amb un parc d’habitatge social a Catalunya d’un 1,5% quan la mitjana europea és d’un 15%, les entitats socials ja fa mesos que alerten que en els pròxims tres anys seran necessaris 1.500 habitatges per afrontar l’exclusió residencial de les famílies que estan atenent. “Fa segles que fem les coses malament en el tema de l’habitatge”, diu el director, que insisteix que calen polítiques i ajuts públics per fomentar el lloguer.
A partir del 2010 l’entitat va incrementar la borsa d’habitatge comprant pisos pel sistema de tanteig i retracte ampliant amb 95 habitatges la borsa, dels quals un 15% dels pisos formen part de la mesa d’emergència que es destina a aquelles persones afectades per un desnonament judicial o que no poden pagar les quotes del lloguer. L’última adquisició va ser la compra, per aquest sistema de tanteig, a una congregació de monges belgues que torna al seu país.
L’immoble està situat a Santa Coloma de Gramenet, on l’entitat ja té 23 immobles.
