Albert Vilalta i Roque Pascual, camí de la llibertat després de 9 mesos de segrest
Al-Qaida al Magrib Islàmic hauria alliberat els cooperants una setmana després que Mauritània extradís a Mali l'únic detingut pel cas
Incertesa mentre s'espera la confirmació de la notícia
Un mediador els trasllada a una zona segura
Albert Vilalta i Roque Pascual haurien estat alliberats avui, finalment, després de nou mesos de segrest al desert de Mali per Al-Qaida al Magrib Islàmic. Aquesta tarda, els segrestadors els haurien entregat a un mediador que els trasllada a una zona segura, on es trobaran amb representants del ministeri espanyol d'Afers Exteriors, que els han de traslladar en un avió militar cap a Catalunya.
Ho asseguren diverses agències de notícies i cadenes de televisió, tot i que encara no hi ha hagut cap comunicat oficial de les autoritats espanyoles, encarregades de les negociacions des que, el 29 de novembre, tres membres de la caravana de Barcelona Acció Solidària van ser segrestats per homes armats a Mauritània.
Un dels segrestats, la funcionària de justícia Alicia Gámez, va ser alliberada al març en bon estat de salut, però les converses per alliberar Vilalta i Pascual es van complicar i allargar. Finalment, aquesta tarda, cap a les cinc, s'ha conegut la notícia de l'inici del procés per alliberar-los a través de la cadena dels Emirats Àrabs Al-Arabiya. La informació ha estat confirmada per fonts properes a la negociació a diverses agències i televisions occidentals, inclosa TV3, però no hi ha confirmació oficial.
Si es confirma, s'entén que l'alliberament estaria directament relacionat amb el fet que la setmana passada es va extradir a Mali l'únic suposat implicat en el segrest, Omar Saharaui, jutjat i condemnat a dotze anys de presó a Mauritània. Aquell moviment va provocat moltes expectatives, però hi havia veus que advertien que l'alliberament ja havia semblat imminent altres vegades. Finalment, però, la fórmula podria haver donat resultat.
L'extradició era important perquè el govern de Mali sí que allibera presos islamistes a canvi d'ostatges occidentals, cosa que Mauritània es nega a fer. El trasllat a Mali d'Omar Saharaui, per tant, era una manera indirecta de satisfer les demandes polítiques de la cèl·lula que retenia Vilalta i Pascual. Efectivament, Mali ha excarcerat Omar i els segrestadors haurien accedit a deixar en llibertat els dos cooperants catalans.
Hermetisme durant nou mesos
A banda, hi hauria l'eventual pagament d'un rescat econòmic, l'altra condició que posaven els segrestadors, tot i que difícilment s'aclarirà si s'ha arribat a satisfer. El govern espanyol sempre s'ha negat a parlar de condicions per a l'alliberament, i només ha repetit una vegada i una altra que s'havia de treballar amb discreció per poder arribar a un desenllaç favorable. S'ha anat amb peus de plom per evitar que es repetís un espectacle com el del cas de l'Alakrana, en què les negociacions entre el govern espanyol i els pirates somalis gairebé es van fer a través dels mitjans de comunicació.
La crisi de pànic per l'assassinat de Germaneau
Ara caldrà veure com explica l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero l'alliberament. L'única vegada que ha parlat clar en aquest cas va ser al juliol passat, quan Al-Qaida al Magrib Islàmic va matar un altre ostatge, el francès Michel Germaneau, i el pànic es va estendre. En aquella ocasió, al vicepresidenta primera espanyola, María Terera Fernández de la Vega, va dir amb rotunditat que la cèl·lula que havia assassinat el francès no era la mateixa que tenia els dos cooperants catalans.
