Medi ambient
La recuperació d'espècies autòctones
Salvar fauna salvatge
A Catalunya hi ha quatre centres de recuperació d'espècies autòctones que ja han atès fins ara més de 100.000 animals
L'objectiu és tractar els exemplars i alliberar-los al seu hàbitat, a més de promoure programes de cria en captivitat i de conservació
El centre de Torreferrussa, el més antic de Catalunya, celebra els 30 anys
El cap de Torreferrussaexplica que els animals només són sacrificats quan no hi ha cap altra sortida
Què ha de fer algú que, caminant pel bosc, topa amb un pinsà o un passerell ferit o, anant pel carrer, es troba un esquirol o un eriçó malalt? Portar-los a un dels quatre centres de recuperació de fauna salvatge (CRFS) que hi ha a Catalunya, perquè són exemplars autòctons, en la majoria dels casos protegits, que s'han de curar per poder-los tornar a alliberar al seu hàbitat. I és que, si estan protegits, està prohibit que se'ls quedi un particular, ja que moltes vegades són beneficiosos per al medi ambient, ja que es mengen altres animals, com ara els insectes (aquest seria el cas, per exemple, dels ratpenats). En aquests centres només s'hi recull fauna salvatge i, per tant, no s'hi poden deixar animals domèstics, com gats o gossos, ni exòtics, com les serps o les iguanes.
Ja són més de 100.000 els animals que s'han tractat en el conjunt dels CRFS des que van aparèixer aquests centres ara fa uns trenta anys. I es calcula que durant el 2009 hi van ingressar 8.024 animals, dels quals 3.590 (45% del total) es van poder recuperar i alliberar, mentre que el 55% restant no es van poder tornar al seu hàbitat, bé perquè van morir durant el tractament o bé perquè van quedar amb una lesió que els va impedir tornar a la normalitat.
Animals irrecuperables
Quan per culpa d'una contusió o una malaltia un animal no es pot curar, esdevé irrecuperable i llavors cal veure si és un exemplar important o no ho és. En el primer cas, és possible que es traslladi l'animal a altres centres de la resta de l'Estat o bé de l'estranger per incorporar-lo a programes específics. Per exemple, al CRFS de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), es va fer una intervenció quirúrgica complexa a un trencalòs i avui aquest mateix ocell està cedit a la Junta d'Andalusia com a reproductor al centre de cria de Cazorla.
Però si l'exemplar no es considera important, s'incorpora a projectes de conservació de l'espècie o se'l trasllada a zoològics on hi ha plans d'educació ambiental dirigits a les escoles. Només en el pitjor dels casos, és sacrificat. Aquesta “sempre és l'última opció”, adverteix el responsable del CRFS de Torreferrussa, Manel Pomarola. És a dir, quan l'animal està malalt i no té cura, no forma part de cap projecte, cap centre no el vol i tampoc és una espècie rellevant per a la conservació del medi.
A Torreferrussa l'any passat s'hi va registrar el nombre més alt d'entrades de fauna salvatge. Hi van ingressar 5.316 exemplars (4.974 exemplars vius i 342 de morts per ser analitzats), que representen dos de cada tres animals recollits i traslladats als CRFS. De fet, aquestes xifres posen sobre la taula que el centre del Vallès Occidental, que va néixer el 1980 i va ser el primer centre de fauna salvatge a Catalunya i un dels pioners a l'Estat, continua sent el que rep més ingressos de Catalunya durant tot l'any.
Al llarg d'aquests 30 anys de funcionament, al centre s'hi han viscut situacions insòlites. El 2003 van ingressar de cop 1.695 fringíl·lids, una família d'ocells que inclou les caderneres, els pinsans i els passerells, entre d'altres. El 2004 hi van entrar 23 ocells coberts de petroli (19 frarets, 1 gavot i 3 mascarells) i el 2005 hi van ingressar 671 polls i 232 exemplars d'oreneta cuablanca procedents de Sallent. Cal dir que en el 90% dels casos són els agents rurals els qui traslladen aquests animals als CRFS i, en menor mesura, són particulars o fins i tot personal d'altres cossos de seguretat.
La majoria d'exemplars que va recollir el CRFS de Torreferrussa el 2009 van ser ocells fringíl·lids, en total 2.006. També hi van ingressar 868 falciots i ballesters, 707 rapinyaires (àguiles, falcons, xoriguers, mussols, etc.), 478 ocells de diverses espècies protegides (limícoles, cigonyes, ardeids), 240 mamífers protegits (eriçons, ratpenats, esquirols, etc.), 148 rèptils protegits, principalment tortugues, i 868 exemplars de fauna no protegida (gavians, guineus, fagines, etc.).
Pioner al món
Però, a banda de rehabilitar animals salvatges i alliberar-los, el centre de Torreferrussa també participa en programes de cria en captivitat, que serveixen per reintroduir una espècie a la natura, de manera que els animals s'independitzen i creen noves poblacions. En aquest cas, Torreferrussa va ser el primer centre a nivell mundial que el 1988 va aconseguir criar en captivitat l'esparver cendrós, fet que va permetre incrementar el nombre d'exemplars d'aquesta espècie a Catalunya de dues parelles a més de vuitanta. També és l'únic lloc on es fa la cria en captivitat del tritó del Montseny i on es produeix més xoriguer petit. I és que, després que aquesta espècie estigués a punt d'extingir-se a finals dels anys 80, ara ja n'hi ha més de cent parelles.
El CRFS de Santa Perpètua de Mogoda és un referent en el tractament i l'alimentació de pollets de falciot, una espècie molt difícil de tractar, de la qual s'han alliberat amb èxit diversos centenars d'exemplars. Pomarola explica que de moment no està previst engegar projectes nous, sinó continuar amb els que ja hi ha en marxa.
