La crisi alimenta les bandes de la marihuana

Disset pàgines és el gruix, excepcional, del dossier de premsa que el servei de comunicació dels Mossos d’Esquadra va difondre ahir per explicar el fenomen de les organitzacions criminals, que ha convertit Catalunya en l’“epicentre del mercat de la marihuana a Europa”, en paraules de l’intendent Joan Carles Granja. I, entre la munió de dades que descriuen a la perfecció aquest fenomen, una que apunta a una problemàtica social de primer ordre: el 53% de les persones que van ser detingudes l’any passat, vinculades a les màfies de la marihuana, eren persones sense antecedents, que no havien delinquit fins ara. Aquest fet fa pensar que la duresa de la crisi econòmica provocada per la covid-19 està derivant alguns ciutadans cap al món del delicte, com a alternativa a guanyar-se la vida, fet que dibuixa un problema de desestructuració social important.

D’aquestes persones detingudes per primer cop, una de cada quatre té passaport espanyol, i les altres tres són estrangeres, fet que es vincula a la mobilitat geogràfica.

Les grans xifres indiquen que durant el 2021 es van interceptar quasi nou tones de marihuana, una quantitat una mica inferior a la de l’any anterior, i es van fer 1.998 detencions. Un dels indicadors que han crescut és la intervenció del nombre de plantacions, fins a 662 de desmantellades, i de plantes intervingudes, fet que s’explica per la creixent col·laboració ciutadana en la lluita contra aquesta modalitat delictiva.

Les plantacions de marihuana es duen a terme, majoritàriament, en espais interiors, pisos, alguns ocupats per les màfies, o cases en nuclis poc habitats. L’abandonament de l’àmbit rural ha generat l’existència d’un parc d’immobles buits que són aprofitats per les màfies. L’activitat anormal en aquests immobles, denunciada pels veïns, o la detecció d’un consum elèctric desmesurat per part de les companyies elèctriques són alguns dels canals pels quals arriba la informació als Mossos d’Esquadra per poder dur a terme la intervenció policial.

El negoci de l’heroïna va a l’alça a Catalunya pel preu més assequible que hi ha aquí. Com més al nord, més cara i això fa que al Principat les bandes criminals hagin arrelat, i que el negoci sigui tan important que, fins i tot, hi ha la presència d’un nou personatge del negoci, batejat com a “broker de la marihuana” pels Mossos, que té la funció de negociar, i posar en contacte productors i compradors, mercats, territoris i xarxes, funcionant com si fos una borsa de negocis convencional.

En la lluita contra aquesta droga, un dels objectius que s’han plantejat els Mossos és reforçar l’àrea central de delictes econòmics, amb l’objectiu d’investigar tot l’entramat financer, de blanqueig de diners, que hi ha a l’entorn del negoci de la droga. Per activar aquestes investigacions es reforçarà la unitat amb 28 agents que rebran formació específica i especialitzada.

L’increment de la presència d’organitzacions criminals que treballen en el mateix negoci ha comportat un augment de la conflictivitat entre elles, i també de la violència. Hi ha constància d’almenys tres assassinats vinculats a enfrontaments entre narcotraficants. Hi ha també constància d’assalts violents a plantacions, per robar el gènere, i també a clubs cannàbics, legalitzats i que reben la visita de delinqüents per robar-los la marihuana que emmagatzemen per als seus socis.

Les dades dels Mossos diuen que l’any passat es van produir 127 incidents violents a l’entorn del negoci de la marihuana, que representen un 24,5% més que l’any anterior. Es van produir 107 narcoassalts i la resta d’incidents són segrestos amb detencions il·legals, amenaces, atacs a policies i homicidis, entre els quals hi ha els tres consumats.