“La gent té molta més capacitat d’intervenció de la que es pensa”

És una iniciativa que neix el 2018 gràcies a un pla integral dins de l’Hospitalet de Llobregat que integra el bloc Florida-Torrassa. Aquest pla busca zones del barri on poder fer actuacions per millorar la qualitat de vida de l’espai i s’assenyala amb especial importància un solar de 2000 metres quadrats abandonat des de feia 20 anys i que fins llavors tenia un ús incívic greu (consum, tràfic, emmagatzematge de ferralla...). Nosaltres vam presentar un projecte per rehabilitar-lo i tornar-lo al barri.

Primer de tot perquè som artistes registrats al barri, i també perquè aquesta zona té greus problemes de desigualtat. Tant Florida com Torrassa són dels barris més densament poblats de tot Europa i creiem que la cohesió social en zones així és important. Hi ha un gran nombre de nouvinguts que no tenen xarxa dins del barri. A més, cada any arriba i marxa molta gent, per tant és molt important tenir projecte potents que lluitin contra la vulnerabilitat.

Vam instal·lar en aquest solar un mòdul activador per reactivar la zona. Comencem a treballar el 2019 netejant l’espai i transformant-lo en un parc. Amb aquesta idea creem mobiliari (bancs, accessos, zona de jocs, un escenari…) i proposem una sèrie de tallers gairebé diaris de jardineria, arquitectura, pintura... El 2020 en plena pandèmia veiem que hi havia diverses necessitats al barri, una d’aquestes era la falta d’un espai on les entitats o a la gent es pogués trobar. És per això que instal·lem un altre mòdul al qual anomenen Centre Ecològic Cultural que pot utilitzar tothom qui ho vulgui. Entenem l’espai comú tant l’interior com l’exterior. La meva feina és facilitar la participació i no pas controlar-la ni dirigir-la i això implica cedir l’espai a tothom.

Érem un equip gran però per la covid s’ha reduït i estem buscant més gent. De moment ens organitzem per comissions. Una de general, on hi ha entitats, veïns i veïnes, persones que fan voluntariat; una segona que som els que utilitzem l’espai cada dia o setmanalment i una tercera comissió que estem muntant ara només cultural. Amb aquesta volem portar artistes en residència que col·laborin en projectes de mediació i recerca artística. Són unes beques de creació i treball en comunitat a les quals esperem que es presentin moltes persones. El manteniment de l’espai el fem nosaltres.

Durant els primers 6 mesos del projecte es va fer un mapeig d’entitats del barri per involucrar gent de la zona. Actualment hi ha 20 agents fixos a diferents velocitats (alguns participen setmanalment, d’altres cada dos mesos...) i 15 agents més que participen de manera puntual. En un àmbit comunitari som el projecte que més agents aglutina de l’Hospitalet que no sigui una escola o una associació.

Depenent de l’activitat aporten una cosa o una altra, però no cal que sigui ajuda econòmica. Per exemple, una escola de música ens pot aportar una banda per fer una petita actuació, una altra entitat ens pot ajudar a preparar alguna activitat, alguna entitat diu que no pot aportar res però que vindrà a fer les activitats... Tota l’ajuda ens serveix. Actualment estem intentant apropar la cultura a tothom, ja que encara hi ha moltes barreres més enllà de les econòmiques, com poden ser les geogràfiques, d’actitud, de compaginació d’horaris... Això de decidir entre tots els agents del barri què volem fer i quan ho volem fer penso que és una gran mostra de la democratització a la que volem arribar.

És bona. Treballem amb molts departaments diferents (joventut, cultura, medi ambient...). Aquí tenim projectes que són interessants , i això fa que col·laborem també en àrees com per exemple innovació. Vam aconseguir que en el nou contracte de parcs i jardins s’inclogués aquesta parcel·la i per tant de la part de la neteja ja se n’encarregarà una brigada. D’aquesta manera nosaltres ens podem concentrar més en projectes una mica més elaborats amb la comunitat, com poden ser la creació d’horts, compostatge...

L’art és important per la cohesió però també ho és molt la corresponsabilitat. Com ja he comentat, aquest espai és de tots, i el fet de crear identitat comunitària és molt important. Que els veïns i veïnes se sentin part d’un projecte els empodera. Al cap i a la fi, l’art només és un vehicle –igual que la jardineria o la fusteria– per arribar al nostre objectiu de crear xarxa. Qui ve a cuidar l’espai no cuida només una zona seva, sinó que treballa tot el parc. L’art o la participació social activa és una eina molt potent de cohesió i de reducció de conflictivitat social.

No només és van dissenyar ràpid, sinó que es van fer amb un pressupost molt ajustat i amb un manteniment escàs. Malgrat ser ajuntaments grans es nota molt que els pressupostos són escassos. Ho veiem en els materials de construcció, els dissenys o la inversió per habitant. Recentment hem fet un estudi per la ciutat anomenat Espais públics no resolts amb perspectiva de gènere. Quan parlem d’espais públic no resolts pot ser que sigui lleig, que tingui els elements correctes segons la llei però mal distribuïts, que sigui una zona mal configurada... La pintura pot ser clau per reconfigurar aquests espais i fer-los més atractius.

Penso que sí. Hi ha moltes opcions. L’Ajuntament podria cedir algun d’aquests espais perquè els veïns els gestionessin. Això podria afavorir l’ús correcte de l’espai públic, la mediació comunitària o la mediació nocturna. La densitat de la ciutat anirà augmentat i no és un problema sempre que es tinguin els serveis i se sàpiguen dinamitzar els usos d’aquests.

Jo entro al món del grafit amb 14 o 15 anys a Cornellà. Començo els estudis de disseny gràfic i il·lustració. Als 17 anys entro a una associació de grafiters a Barcelona i ajuda a organitzar esdeveniments de hip hop i rap sense ànim de lucre. Això ho compagino amb els estudis i amb la feina com a tallerista. El que més m’agrada fer són els murals comunitaris. Vaig tenir la oportunitat de pintar el pont Isabel la Catòlica aquí a l’Hospitalet. Un mural de 120 m². En fer aquest mural surt la possibilitat de crear Contorno Urbano. Comencem com a associació el 2015 i el 2017 passem a ser fundació.

Doncs sí. Ara estic acabant estudis universitaris. Vaig fer un postgrau de projectes culturals de cooperació internacional i estic acabant un màster de direcció d’institucions i empreses culturals. Hi ha un camí llarg entre ser grafiter de barri amb 15 anys i acabar construint un parc pel meu barri tot i que les dues coses estan molt relacionades

El grafit –de manera il·legal– t’ensenya a apropiar-te de l’espai públic, a intervenir-hi i a fer-te’l teu. D’aquest procés vandàlic en vaig treure que tenia la capacitat de millorar un espai. En aquest cas aquest solar el vam adquirir de manera legal però, al cap i a la fi construir un parc o pintar un mural comunitari no són accions tan diferents. Penso que les persones no ens veiem amb la capacitat d’intervenir en el nostre voltant quan sí que la tenim. Un cop el teu cap ha fet el clic i veus que l’espai públic és de tothom i que hauríem de tenir més capacitat de decisió i acció... tot és més fàcil.

El grafit em va aportar unes eines que a mi ara m’agrada compartir. No faig res més intentar que la gent del barri fent arquitectura, jardineria, pintura... faci un procés de transformació positiu del seu entorn que a la vegada també el transforma a ell. Aquest impacte fa que la gent s’adoni del poder que té. Vull que la gent sàpiga que té capacitat d’intervenció. La línia entre el vandalisme i l’acció social és més fina del que podria semblar a primera vista. És una tesi meva. Un cop l’has creuada i tens el poder d’intervenir en l’entorn pots fer-ho per bé o per mal. Nosaltres intentem ensenyar en el bé.

L’art, l’arquitectura, la jardineria... són excuses. És un vehicle per anar del punt A al B. Entenem el punt A com la situació actual de desigualtat i el B com l’objectiu de formar persones conscients del seu poder de transformació. Mentre transformem a través de la cultura, de l’art, de l’arquitectura i el medi ambient és igual si posem cucs en un compostador o estem pintant un mur. El valor principal que volem transmetre és el de l’emancipació, entès com alliberar-se de segons quines normes, aprendre a fer segons quines coses i conèixer la capacitat de canviar el lloc on vius.

En un àmbit de fundació l’objectiu és replicar aquesta metodologia a Sant Vicenç dels Horts. També el volem portar a altres indrets d’aquesta ciutat o de la zona. És una metodologia premiada i sòlida que pot fer un impacte, és molt low cost ja que necessitem pocs recursos i serveix en espais perifèrics, densament poblats. Ens agrada que comencin a passar coses que abans no passaven. Possiblement no ens veuràs al centre de Barcelona, sinó que ens agrada treballar als marges, on falta teixit social. A finals de març o principis d’abril construirem un lavabo i una altra sala. Aquesta ampliació es dedicarà a la creació artística i també al desenvolupament digital, sobretot a la impressió 3D. La comissió de cultura que estem engegant és per afavorir l’apropament cultural, ja que no tenim cap centre al barri que estigui fent mediació cultural i apropament real a les arts visuals i contemporànies. L’any passat vam fer una prova pilot i aquest any la doblem.

Jo penso que sí, tot i que encara ens queda molt camí. Anem una mica amb el pla integral, que durarà fins al 2031 o 2032. Gràcies a això sempre ens plantegem les coses a mitjà i llarg termini. Cada any estem millor situats dins del barri i arribem a més gent. Penso que el canvi gran es començarà a veure a finals d’any quan tinguem tota la part de verd endreçada, l’ampliació de l’espai i una programació d’activitats i culturals més forta i estable.