Societat

Barcelona supera Amsterdam com la ciutat europea amb més traces de cànnabis a les aigües residuals

Un estudi de l’Agència Europea de les Drogues detecta fins a 450 mil·ligrams de cànnabis per cada 1.000 habitants a la capital catalana

El rastre de cocaïna és de 665 mil·ligrams a Barcelona i de 886 a Amsterdam

Bar­ce­lona és la ciu­tat euro­pea que el 2021 va pre­sen­tar més quan­ti­tat de ras­tres de cànna­bis a les seves aigües resi­du­als, segons un estudi rea­lit­zat a 75 muni­ci­pis per l’Agència Euro­pea de les Dro­gues i les Toxi­co­ma­nies (EMCDDA, per les seves sigles en anglès).

Segons ha infor­mat l’EMCDDA en un comu­ni­cat difós des de Lis­boa (Por­tu­gal), la segona ciu­tat amb més con­sum de mari­hu­ana a Europa és Ams­ter­dam (Països Bai­xos).

L’estudi revela que a les aigües resi­du­als, durant l’any pas­sat, la mit­jana de tra­ces de cànna­bis detec­ta­des va ser de 450 mil·ligrams al dia per cada 1.000 habi­tants, el tri­ple que a les aigües d’Ams­ter­dam, amb una mica més de 15 mil·ligrams dia­ris.

Les dades també posen de mani­fest que els dos últims anys ha aug­men­tat el con­sum de mari­hu­ana a Bar­ce­lona, d’acord amb els indi­ca­dors que es tro­ben a les seves aigües resi­du­als. De fet, gai­rebé s’ha qua­dru­pli­cat la presència del cànna­bis, ja que el 2019 es detec­ta­ven 149 mil·ligrams per cada 1.000 habi­tants.

Pel que fa al con­sum de cocaïna, Ams­ter­dam va per davant amb 886 mil·ligrams per cada 1.000 habi­tants i a Bar­ce­lona la xifra és de 665 mil·ligrams.

L’Agència Euro­pea de les Dro­gues, que no ha ana­lit­zat les aigües resi­du­als de Madrid, cal­cula que a tot Europa hi ha al vol­tant de 22 mili­ons de per­so­nes que con­su­mei­xen habi­tu­al­ment mari­hu­ana, un rècord històric al con­ti­nent euro­peu. A tots els països es detecta un aug­ment de res­tes de tota mena de dro­gues a les seves aigües resi­du­als.

Segons l’EMCDDA, l’estudi és el major pro­jecte euro­peu de recerca sobre l’anàlisi de les aigües resi­du­als. L’ha ela­bo­rat el grup euro­peu SCORE, en asso­ci­ació amb l’Obser­va­tori Euro­peu de les Dro­gues i les Toxi­co­ma­nies (EMCDDA).

El pro­jecte ha ana­lit­zat les aigües resi­du­als a 75 ciu­tats euro­pees de 25 països per estu­diar les con­duc­tes de con­sum de dro­gues dels seus habi­tants. És la vegada que hi han par­ti­ci­pat més països, mal­grat la per­tor­bació pro­vo­cada per la Covid-19 en el període d’estudi.

El grup SCORE duu a terme cam­pa­nyes anu­als de vigilància de les aigües resi­du­als d’ençà del 2011, quan 19 ciu­tats de 10 països van par­ti­ci­par en l’estudi.

Des de Bar­ce­lona a Limas­sol i d’Oslo a Porto, el pro­jecte ana­litza mos­tres diàries d’aigües resi­du­als a les zones de cap­tació de les plan­tes de trac­ta­ment d’aigües resi­du­als durant un període d’una set­mana a cada ciu­tat, en els mesos de març, abril o maig del 2021.

Els inves­ti­ga­dors han ana­lit­zar les aigües resi­du­als d’uns 45 mili­ons de per­so­nes per detec­tar la presència de tra­ces de qua­tre dro­gues il·legals (cocaïna, anfe­ta­mina, metan­fe­ta­mina, MDMA/èxtasi), així com la presència de cànna­bis.

El tre­ball del 2021 apunta a un aug­ment gene­ral en la detecció de qua­tre de les cinc dro­gues estu­di­a­des. L’MDMA és l’única droga que regis­tra des­cen­sos en la majo­ria de les ciu­tats ana­lit­za­des.

La cocaïna, mal­grat ser la droga més con­su­mida a les ciu­tats d’Europa occi­den­tal i meri­di­o­nal (espe­ci­al­ment a Bèlgica, els Països Bai­xos i Espa­nya), es troba cada vegada més a les ciu­tats d’Europa ori­en­tal.  En gene­ral, més de la mei­tat de les ciu­tats van regis­trar aug­ments dels resi­dus de cocaïna el 2021 en com­pa­ració de les dades del 2020 (32 de les 58 ciu­tats amb dades de tots dos anys).

La metam­fe­ta­mina, històrica­ment con­cen­trada a Txèquia i Eslovàquia, ara es detecta més a ciu­tats de tot Europa.

Segons el direc­tor de l’EMCDDA, Ale­xis Goos­deel, “les con­clu­si­ons d’avui ens pro­por­ci­o­nen una valu­osa ins­tantània del con­sum de dro­gues a 75 ciu­tats i ens ofe­rei­xen infor­mació ines­ti­ma­ble sobre les tendències emer­gents”.

“Els resul­tats mos­tren un aug­ment i pro­pa­gació de la majo­ria de les substàncies estu­di­a­des, la qual cosa reflec­teix un pro­blema amb les dro­gues que és alhora gene­ra­lit­zat i com­plex”, ha afe­git.

Durant l’última dècada, l’anàlisi de les aigües resi­du­als ha pas­sat de ser una tècnica expe­ri­men­tal a ser una eina con­so­li­dada per vigi­lar el con­sum de dro­gues il·legals a Europa. Aquest últim estudi explora el poten­cial en el futur de la recerca sobre les aigües resi­du­als, des d’iden­ti­fi­car noves substàncies psi­co­ac­ti­ves i ava­luar inter­ven­ci­ons de pro­gra­mes de salut pública fins a impul­sar mesu­res pre­pa­ratòries i de res­pos­tes”, apunta el direc­tor de l’agència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia