Micropisos il·legals a 82.000 €

Estudi Carretes-Sant Pau. Un sol ambient, amb bany, i per entrar-hi a viure. Molt assolellat. 11 metres quadrats i 82.000 euros. Aquest és un dels micropisos il·legals que una agència immobiliària barcelonina ofereix al Raval amb fotos de la cuina, la pica del lavabo i la façana. I no és l’únic. A la mateixa finca en ven un altre de les mateixes característiques, però a 87.500 euros. Tots dos estan restaurats i s’anuncien una web que recull informació sobre habitatges en venda al Barcelonès de diferents immobiliàries.

No són els únics micropisos que apareixen en aquest portal –també se n’anuncien alguns de setze m2–, però sí que són els únics que la normativa vigent de la Generalitat considera il·legals. A l’espera de l’aprovació de la llei de l’habitatge – que regula per primera vegada la sobreocupació, l’assetjament i l’infrahabitatge, i que està en tràmit al Parlament– el decret del 2003 del govern català estableix com a requisits mínims d’habitabilitat en un edifici de segona mà que els immobles, a banda de tenir la cèdula d’habitabilitat, tinguin una superfície útil mínima de 20 metres quadrats.

Només hi ha una excepció: en el cas de les finques anteriors a l’any 1983 –com és el cas dels dos pisos en venda del Raval–, i si tenen cèdula d’habitabilitat, els metres quadrats mínims no han de baixar en cap cas de quinze. A més, es dóna el cas que a Barcelona la normativa de la Generalitat sobre pisos usats coincideix amb la de l’Ajuntament.

Des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge es destaca la importància de reclamar sempre al venedor la cèdula d’habitabilitat que atorga la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques com a garantia que el pis compleix tots els requisits. Per evitar fraus, el decret del 2003 va introduir la novetat de la vigència temporal d’aquest document amb l’objectiu de “potenciar el manteniment dels edificis en bones condicions”. La cèdula s’ha de renovar cada quinze anys.

La proliferació de micropisos o infrahabitatges es concentra en el cas de la Ciutat Comtal sobretot en barris on la població d’origen immigrant és majoritària. Bona part d’aquests habitatges pertanyen a finques antigues que s’han anat subdividint aprofitant al màxim tota la superfície útil. El fet que aquest col·lectiu ignori la normativa vigent el converteix en una presa fàcil dels especuladors. “En temps de necessitat hi ha gent que se n’aprofita i l’administració hauria d’actuar amb contundència”, denunciaven ahir des de la Plataforma per un Habitatge Digne. De moment, l’únic que es pot fer perquè l’administració actuï és denunciar el cas.