Crònica de l’oblit d’un soldat republicà

“Som un poble que, davant l’adversitat i sota el jou, no es dona mai per vençut.” Així ho va escriure Josep Flores Xuriguera, l’avi Pepitu, l’any 1977, en un clam a la perseverança. Ahir, 45 anys després d’aquesta reflexió, la família va reobrir la seva tomba per enterrar-hi les restes del seu pare, el soldat republicà Andreu Flores Flores, mort a la batalla de l’Ebre quan ell només tenia mig any. Era l’agost del 1938 i, poc després, la guerra acabaria amb una dolorosa victòria feixista que el privaria, per sempre més, no només de conèixer el seu pare sinó també de saber-ne res o tan sols parlar-ne. Les guerres tenen això: tots hi perden, però uns hi perden més que els altres. Quedava, però, un indici inesborrable: un cognom.

Ahir, el cementiri d’Arenys de Munt va obrir les portes per rebre les restes d’Andreu Flores Flores. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, van voler viure en primera persona el moment de la restitució de la memòria i el retorn de les restes del soldat republicà al lloc a què pertanyen. Agraït per la “generositat de la família en compartir aquest moment tan íntim”, Aragonès es va mostrar emocionat de “recuperar la memòria familiar esborrada per la guerra” com un estímul per a aquells que encara no han trobat els avis o besavis ferits o morts entre el 1936 i el 1939. Perquè Andreu Flores Flores representa a tots i cadascun dels 20.000 republicans desapareguts que la Generalitat busca des que l’any 2016 es va posar en marxa el primer Pla de Fosses, que va permetre encreuar informació genètica de les restes trobades amb la dels milers de catalans que no han recuperat els seus avantpassats, enterrats en més de 700 fosses repartides per tot el país. “És un fet extraordinari –va assegurar la consellera Ciuró– poder encreuar informació genètica i obtenir resultats positius.” I així ho ha viscut la família Flores, després d’una recerca que va començar el novembre del 2005, quan els historiadors arenyencs Agustí Barrera i Francesc Forn van publicar el nom d’Andreu Flores Flores als Fulls Arenyencs de Cultura en un article sobre “El cost humà de la guerra de 1936 a 1939”, i va acabar el gener passat, quan les proves d’ADN fetes a les restes trobades a l’excavació del mas de Santa Magdalena van donar positiu. Andreu Flores Flores tornava a tenir nom.

Després de disset anys de recerca, la perseverança de Jèssica Flores, la filla petita de l’avi Pepitu, ha permès fer justícia, “retornar la dignitat i rescatar de l’oblit” el soldat republicà que va lluitar per defensar els drets i les llibertats del seu fill i els seus nets. Amb un emotiu discurs, en el qual Jèssica Flores va tenir també un record per la iaia Lola, vídua d’Andreu, va voler fer un reconeixement també a totes les dones que van patir “el silenci” imposat de la postguerra, el “dolor silenciat” i la ràbia continguda. “Som hereus d’aquests soldats que van morir defensant la llibertat i els valors republicans –va dir– perquè hi havia en joc un ideal de justícia i lluita contra el feixisme. I la lluita no ha acabat.” Posar veu al silenci, rescatar el record de les ombres, fugir de la por i retornar els morts a les seves tombes és el pas necessari per restablir la dignitat. I ahir la família Flores ho va fer. Va tornar l’avi a la seva tomba, on acompanya el fill que no va veure créixer, el fill amb qui no va poder jugar. I a la seva tomba, per fi, hi llueixen flors de record a un soldat desconegut que va lluitar per ells, per nosaltres. I a les flors hi ha un lema: “Ni oblit ni perdó.” S’ha trencat el silenci.