Catalunya aspira a set proves en els Jocs d’hivern
El govern avala l’acord tècnic del COE per donar cabuda a esquí alpí, descens, eslàlom, surf de neu, estil lliure i hoquei sobre gel, i s’hi podria afegir esquí de muntanya
L’Alt Pirineu vol proves a cada comarca
Catalunya aspira a donar cabuda a set proves olímpiques en els Jocs d’hivern 2030 després que el govern avali l’acord tècnic sobre modalitats que el Comitè Olímpic Espanyol (COE) va enviar ahir als governs català, aragonès i espanyol. La comissió tècnica integrada pels tres governs i encapçalada pel president del COE, Alejandro Blanco, ha acordat que a Catalunya es facin les proves olímpiques d’esquí alpí, descens, eslàlom, surf de neu, estil lliure i hoquei sobre gel, amb la possibilitat que aquesta llista s’ampliï amb la modalitat d’esquí de muntanya. Per la seva banda, Aragó seria la seu de les proves de biatló, esquí de fons, patinatge artístic i patinatge de velocitat curta i llarga i cúrling.
La coordinadora de la candidatura nomenada pel govern, Mònica Bosch, afirmava ahir que l’acord tècnic elaborat pel comitè intergovernamental és “la proposta més competitiva per presentar al Comitè Olímpic Internacional”. Sense entrar a valorar si el repartiment de modalitats entre Catalunya i Aragó era equilibrat, Bosch sosté que s’assoleix l’objectiu de fer del Pirineu “el centre de les disciplines” dels Jocs d’hivern i que les delegacions tècniques hi han estat d’acord en el si del comitè: “Hem arribat a un acord. Quan s’hi arriba, és perquè tots hi estàvem d’acord.”
Així, per exemple, el comitè intergovernamental ha descartat que tinguin lloc al Pirineu disciplines com ara els salts d’esquí, per als quals no es disposa de les infraestructures. Tindrien lloc, doncs, en un altre país, i es manté l’aposta per Sarajevo, que ja disposa dels equipaments, que només caldria renovar. De fet, Bosch deixa clar que al Pirineu s’utilitzarien els equipaments existents i el domini esquiable actual, que no s’ampliarà.
El govern català també aspira a poder incloure en la candidatura esports que de moment no són olímpics. Sense anomenar aquestes modalitats, la coordinadora de la candidatura va avançar que estarien relacionades no només amb la neu i el gel, sinó específicament amb la muntanya.
La candidatura ja ha anunciat que l’hoquei sobre gel es farà probablement al Palau Sant Jordi de Barcelona com a primera opció, perquè es requereix un pavelló gran per a la competició, tot i que també en caldrà un de més petit.
Pel que fa a les modalitats d’esquí alpí, eslàlom i descens, se celebrarien a les estacions de la Masella i la Molina, mentre que Baqueira-Beret donaria cabuda a l’estil lliure i al surf de neu. El govern català també aspira que l’esquí de muntanya s’acabi celebrant a les instal·lacions de Boí-Taüll. De fet, ahir mateix els presidents de l’Alt Pirineu i la síndica d’Aran van explicar que pressionaran el govern perquè es facin proves a cada comarca de manera equitativa. Per exemple, si no es confirmés la celebració a Boí-Taüll de l’esquí de muntanya, l’Alta Ribagorça quedaria sense proves, com passa ara com ara als Pallars i a l’Alt Urgell.
LA FRASE
Els contraris s’organitzen i Lambán en vol més
La Plataforma Stop Jocs ha fet una crida a participar en “una manifestació de país” el dia 15 de maig a Puigcerdà contra la celebració al Pirineu català dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030. Per un Pirineu viu, stop Jocs serà el lema de la protesta, que tindrà lloc a la capital de la Cerdanya. La plataforma ja té el suport d’entitats com ara No al Transvasament de l’Ebre i Zero Port, i també del sindicat agrari Unió de Pagesos, però confia que se n’hi vagin afegint, també des d’Aragó. La crida la feia ahir Stop Jocs des de la població d’Espui, a la vall Fosca, a tocar de les construccions que havien de donar cabuda a una nova estació d’esquí a Catalunya que finalment va quedar a mig fer. Bernat Lavaquiol, un dels portaveus de la plataforma, va exigir al govern que la consulta prevista avui a l’Alt Pirineu i Aran s’estengui també al Ripollès, el Berguedà i el Solsonès, segons l’ACN. D’altra banda, el govern d’Aragó va avançar primer que analitzaria l’acord tècnic per veure si hi havia “equilibri” respecte a Catalunya. Més tard, fonts del govern d’Aragó donaven a entendre que no estaven d’acord amb la proposta enviada pel COE perquè, diuen, no hi va haver acord en la darrera reunió tècnica.