“Estimat Cisco, al cel siguis, descansa en pau al costat del Senyor”
Un miler de persones, inclosos familiars, van acomiadar el bisbe Pardo a la catedral
L’arquebisbe Joan Planellas, que va presidir la missa, en va destacar el “caràcter proper”
Les restes mortals de monsenyor Francesc Pardo i Artigas, 114è bisbe de la diòcesi de Girona, ja descansen a la catedral de Girona. Al voltant d’un miler de persones –s’havien previst 900 seients, entre cadires i bancs– van assistir ahir al migdia a la missa exequial després del decés del bisbe, que es va produir dijous. La seva salut s’havia anat deteriorant al llarg dels dos últims mesos, i des del 3 de març estava ingressat a l’UCI en estat crític a causa d’una broncoaspiració.
L’ofici en memòria de Francesc Pardo (Torrelles de Foix, 26 de juny de 1946) el va presidir l’arquebisbe de Tarragona, monsenyor Joan Planellas, natural de Verges, i va ser concelebrat per l’arquebisbe de Barcelona i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, i pel nunci apostòlic i representant del Vaticà a l’Estat espanyol, Bernardito C. Auza. La missa va congregar una comitiva de 150 eclesiàstics, entre bisbes, preveres i diaques.
Entre les autoritats civils hi van assistir la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la d’Universitats, la gironina Gemma Geis; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i els exalcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans; el president de la Diputació, Miquel Noguer; la delegada de la Generalitat, Laia Cañigueral; el subdelegat del govern espanyol, Albert Bramon, i el president d’ERC, Oriol Junqueras. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va excusar la seva presència.
La cerimònia exequial va començar a 2/4 de dotze del migdia, mitja hora després de tancar-se la capella ardent a la capella del Corpus, on al llarg del matí centenars de fidels gironins van visitar el fèretre del bisbe, una modesta i sòbria caixa de pi.
El nunci Bernardito C. Auza va començar la missa expressant, en nom del sant pare Francesc, el “profund condol” als feligresos de la diòcesi de Girona i va destacar que Pardo havia ofert la seva vida a l’església amb “dedicació i treball”. L’arquebisbe Planellas va llegir l’homilia, en la qual va destacar que al bisbe de Girona li agradava sentir-se proper als fidels: “Allà on veritablement gaudia era anant a les parròquies, on entre la gent li sortia el millor d’ell mateix. Gaudia estant present en trobades en cadascuna de les prop de 400 parròquies de la diòcesi gironina.” Planellas va recordar que Pardo, després de gairebé 14 anys de servei com a bisbe, era “un gironí més” i va lloar la seva capacitat de treball, que va demostrar el gener passat en fer una visita a Roma malgrat que el seu estat de salut ja començava a ser precari. Pardo havia demanat la seva jubilació al Vaticà el juny de l’any passat i estava pendent de ser rellevat en el càrrec.
“Un home de Déu bo”
Pere Pardo, germà del bisbe, va parlar en nom de la família –també hi havia la seva germana Imma, cunyats i nebots– i va donar l’agraïment als col·laboradors del bisbe des de la seva arribada a la diòcesi de Girona. També va tenir un recordatori per als sanitaris de la clínica Bofill i l’hospital Josep Trueta que van tenir cura del seu germà durant les seves últimes setmanes de vida. “Estimat Cisco, al cel siguis, descansa en pau al costat del Senyor i en companyia dels nostres pares, Emili i Montserrat, i del nostre germà Emili”, va dir referint-se al seu germà amb l’hipocorístic de Francesc.
També va destacar que el tarannà bonhomiós del seu germà transmetia sentiments de “benestar, harmonia i pau” i va lloar la tasca que ha dut a terme al capdavant de la diòcesi: “S’hi va esmerçar amb tota la seva capacitat de treball i esperit de servei.” “Ha estat un home de Déu bo i un bisbe bo”, va concloure.
LA XIFRA
LES FRASES
Primer bisbe enterrat a la catedral des del 1963
Francesc Pardo és el primer bisbe que és enterrat a la catedral de Girona des del 1963. L’últim havia estat Josep Cartañà, bisbe de la diòcesi entre els anys 1934 i 1963. El seu substitut, Narcís Jubany (en el càrrec entre el 1964 i el 1972), va ser enterrat a Barcelona, ciutat on havia estat traslladat per fer-hi d’arquebisbe. El bisbe següent, Jaume Camprodon (1973-2001), no va rebre sepultura perquè va donar el seu cos a la ciència. El penúltim bisbe, l’emèrit Carles Soler (2001-2008), continua amb vida. Té 89 anys i, segons va explicar l’arquebisbe Planellas, tenia previst seguir la cerimònia fúnebre del seu predecessor a través de la retransmissió en directe de TV Girona.
Francesc Pardo va ser enterrat a la cripta construïda el 2008, que fins ara estava buida. Es troba situada al passadís central de la catedral, entre el presbiteri i l’orgue. La cripta, destinada exclusivament als bisbes, té quatre llocs. Ahir va ser tapada provisionalment amb una peça de fusta, abans de posar-hi la làpida definitiva.
