Les processons dels Dolors s’apunten a la normalitat
Amer, Banyoles, Besalú, Mieres i Peralada van recuperar ahir un esdeveniment molt esperat, tres anys després
Per a diferents municipis, la plena normalitat postpandèmica no seria completa sense la processó dels Dolors, un esdeveniment que hi depassa el sentit estrictament religiós. És el cas d’Amer, Banyoles, Besalú, Mieres i Peralada, on ahir, després del parèntesi de dues edicions, una gentada va tornar a sortir als carrers per acompanyar la Dolorosa, els altres passos i els populars armats.
A la vila selvatana, el recorregut va començar a la plaça del Monestir i es va acabar amb unes figures dels manaies a la plaça de la Vila, amb una escenografia que tenia d’element central una creu il·luminada.
A Besalú, els maniples de manaies i d’estaferms van recuperar l’Accatus davant la imatge de la verge, una reverència a la Dolorosa i, d’altra banda, hi va desfilar la Vera Creu, que la congregació organitzadora de la celebració treu en poques ocasions. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va assistir-hi com a convidada d’honor. Es va trobar a faltar la participació del bisbe Francesc Pardo (traspassat la setmana passada), que havia estat el prior de les darreres edicions.
A la capital del Pla de l’Estany, on el manípul de manaies té 130 armats, l’esdeveniment va portar centenars de veïns a la processó, que com és habitual tenia l’església de Santa Maria dels Turers de punt de sortida i arribada. Els assistents van poder observar l’aspecte renovat del penó i el Pas de les Dones, que han estat restaurats.
Mieres té en aquesta celebració l’esdeveniment més important de l’any. A banda del recorregut pels carrers, el que més va atraure l’atenció –com és habitual– és la representació d’un fragment de la passió a l’interior de l’església.
A Peralada, la processó incloïa mig centenar de participants i l’acte va esdevenir una bona ocasió per veure desfilar peces de l’església com ara les imatges de la Mare de Déu dels Dolors, la creu processional, el misteriós Sant Crist Negre, el Crist de l’Agonia i la Creu dels Improperis.