"Què nassos faig aquí dalt!?"

Si hi ha una cita ineludible per als aficionats al món casteller, sens dubte és Sant Fèlix, la diada que se celebra anualment a Vilafranca del Penedès en motiu de la festa major. Sant Fèlix reuneix les 4 millors colles castelleres del moment, que mobilitzen tots els seus efectius per enlairar les construccions més difícils que han assolit.

La inscripció present en un dels porxos de la plaça vilafranquina és un clar reflex del que es pot esperar d’un esdeveniment similar: Vilafranca, la Plaça més Castellera. En els darrers anys els castells folrats han estat la normalitat i les construccions de la gamma extra de 9, a més del 3 de 10 amb folre i manilles, s’han situat al punt de mira de les formacions que hi participen.

A continuació podeu llegir un extens reportatge sobre la diada de Sant Fèlix i el el fet castellers explicat des de l'òptica d'una excastellera. A través de l'Índex de Continguts podeu anar directament a l'apartat que escolliu.


ÍNDEX DE CONTINGUTS

Crònica d'una castellera
1. Els precedents: Sant Fèlix 2006
2. Castells inèdits d'aquesta temporada
3. Ordre d'actuació
4. Rivalitat: el color de la camisa es duu a la sang
5. Lèxic casteller
6. Llocs web relacionats


CRÒNICA D'UNA CASTELLERA
"Què nassos faig aquí dalt!?"

La següent crònica ofereix des del punt de vista subjectiu d'una excastellera les vivències que es tenen un dia de jornada castellera, les emocions que desperta i les relacions que s'estableixen amb un mateix, amb els companys de colla, amb els espais, les esperes i les colles rivals. És la crònica d'un dia a la diada castellera vist des de dins.

“Amb el fetge a la boca consumint-me pels nervis sóc incapaç d’empassar l’entrepà, sento la remor de la plaça, el compàs dels tabals i el refilet de les gralles, mai hagués pensat que llevar-se d’un salt del llit a les 10 del matí d’un diumenge fos tan senzill. La faixa no ha passat per la rentadora en 6 anys de vida castellera, la camisa s’ha encongit amb el pas del temps però me la poso, encara que sigui amb calçador, perquè és la meva camisa.

Entrada a plaça
"Amb l’entrada dels pilars a plaça els nervis es disparen"
Amb la faixa sota el braç surto de casa amb la família, tots uniformats i seguint el so de les gralles que ens arriba des del carrer perpendicular a la plaça de l’Ajuntament. Caminem muts i concentrats, conscients de que l’actuació marcarà un abans i un després. Només som capaços d’engegar una conversa quan veiem una camisa rival i especulem sobre els possibles castells que ells duran a plaça. Segur que no ens superen. I ja sabem que no es tracta d’un concurs, però evidentment no és només una exhibició pel gran públic, són les ganes de superació i de ser els millors de la diada.
Amb l’entrada dels pilars a plaça els nervis es disparen i qualsevol conversa passa absolutament desapercebuda, només sóc capaç d’afirmar amb el cap sense articular ni un mot. Els pilars entren drets i ferms caminant al so del “toc d’entrada” i hi vaig darrera mentre miro la plaça plena a vessar. Amb el bat de sol que cau sembla increïble que tanta gent s’hi hagi apropat, des d’arreu, per veure la diada. Inevitablement m’aflora un orgull que em fa estirar el coll i camino amb una rialla d’orella a orella i aquell espurneig de protagonisme que m’accentua l’orgull. Durant mil·lèsimes de segon m’he oblidat dels nervis, però el cap de pinyes afilerant els castellers em torna a posar en alerta nuant-me l’estómac.

Finet i pel mig
"La plaça és muda i només se sent la veu del cap de colla fent enfilar el tronc del castell"
Quan es munta la pinya i em descalço és quan arriba aquell estat de nervis absolut, aquella ansietat per saber què passarà al llarg dels propers 5 minuts i aquell malestar estomacal com si m’hi anés la vida. No sóc l’única a qui tremolen les cames o suen les mans, la plaça és muda i només se sent la veu del cap de colla fent enfilar el tronc del castell.

Quan inicio l’ascensió deixen de tremolar-me les cames, l’estat de concentració és absolut i el silenci entre els castellers del tronc i la pinya total. Arribo a la meva posició i retrobo les cares conegudes del meu pis, totes entre terroritzades i absolutament concentrades. Ningú bada boca.

La vista d’ocell des del cim d’un castell és senzillament espectacular, la pinya es redueix a proporcions microscòpiques i et sents com quan ets dalt d’una muntanya russa i veus la baixada que t’espera, llavors et preguntes: “Què nassos faig aquí dalt!?” Sento el cantar de les gralles que anuncien l’aleta de l’enxaneta i l’esclat de la plaça ovacionant-nos. Tinc els pels de punta i tot el pes del castell a sobre, voldria somriure però tinc totes les forces canalitzades cap a braços i cames, cal estar seré perquè queda tota la descarregada.

La remor de la plaça va in crescendo amb les brandades del castell que comença a trontollar. Els crits dels castellers esperonen la canalla per baixar ràpida però sense precipitar-se, sembla que tothom ha recuperat la parla per encoratjar-nos els uns als altres.

Fusió monocromàtica
"Em deixo anar dels companys de pis per baixar com una bala i abraçar-me a la primera camisa familiar que trobo"
Ara sí, només cal aguantar la baixada, suportar les brandades i tenir fe cega amb totes les persones que són a sota sustentant el pes de la construcció. Em deixo anar dels companys de pis per baixar com una bala i abraçar-me a la primera camisa familiar que trobo. És llavors quan els sons i les converses tonen a ser audibles i entenedors, desperto tots els sentits per celebrar la culminació del castell.

Els salts, els aplaudiments, els crits i l’eufòria van a una. Des del balcó de l’Ajuntament segur que es veu una massa uniforme d’un sol color movent-se al compàs del triomf mentre a banda i banda queden immòbils els altres colors que tenyeixen la plaça. Davant d’aquesta realitat no puc fer més que dibuixar un somriure murri.

Les abraçades i els petons són absolutament sincers, hi ha qui no se’n pot estar i plora d’emoció. Realment no és per menys, quan després de mesos d’assaig veus com has aconseguit el fruit que tant has regat i mimat. Però de seguida apareix la veu conscient del cap de colla per avisar que l’actuació no ha acabat i tot i haver assolit el principal repte, cal rubricar una diada extraordinària.

Rondes successives
"El fetge em salta a la boca, tanco els ulls i espero el cop sec de l’arribada a la pinya"
Els nervis, fins ara camuflats per l’eufòria, tornen a aflorar al prendre consciència que la segona ronda és tan o més important que la primera pel repte casteller que suposa. Aquest cop pujo confiada per l’èxit, però igualment centrada en no passar brandades als pisos inferiors.

Ara la construcció no s’enlaira tan ferma, però l’enxaneta puja fina i lleugera fins a coronar el castell. És quan arriba a dalt i noto tot el pes sobre les meves espatlles que començo a sentir crits angoixats als pisos inferiors. El nerviosisme es transforma en por i ràbia, estrenyo les dents. Però les batzegades cada cop són més fortes, la plaça crida, els castellers criden, la canalla comença a baixar nerviosa i el castell acaba fent llenya. Com una torre de naips ens desplomem uns sobre els altres, absolutament indefensos davant la gravetat, ben agafats entre tots per no caure sols i prendre mal. El fetge em salta a la boca, tanco els ulls i espero el cop sec de l’arribada a la pinya, són instants ínfims, però el cap em projecta un batibull de pensaments.

Tot i la caiguda la massa humana que es rebrega sobre la pinya crida d’eufòria, perquè l’enxaneta ha fet l’aleta, per tant, el castell està carregat. Caldrà treballar-lo per completar-lo al proper intent. No m’he fet res, estic bé, m’abraço de nou a tothom qui trobo i enlairem la canalla valenta que s’ha enfilat amb decisió fins al cim.

La darrera ronda arriba després d’hores d’actuació, camises suades i un esgotament sa. El castell, ja consolidat, el descarreguem sense incidents i tornem a cridar i a saltar per celebrar una actuació brillant dins la història de la colla.

Ronda de pilars
"Queda el millor, la festa, la celebració, pintar-nos els castells assolits al mig del front..."
Els espadats de totes les colles s’alcen finalment per posar la guinda al pastís de la diada. En fem un de cara a l’Ajuntament i un de cara a la plaça, en agraïment a totes les persones que han vingut per veure l’actuació. Els nervis ja no hi són, només queda l’emoció, l’eufòria i l’alegria. Ara queda el millor, la festa, la celebració, pintar-nos els castells assolits al mig del front i rapar al zero a tots aquells que van jugar-se la cabellera pels castells que hem assolit.

Força, equilibri, valor i seny, el lema casteller ressona en el meu cap i em quedo absolutament captivada de com més de 200 persones podem estar connectades amb una mateixa sensació.”


1. Els precedents: Sant Fèlix 2006

L’estat de baixa forma amb el qual van arribar les colles vallenques va marcar a la baixa la seva exhibició, però la colla local i els de Terrassa van mantenir-se ferms i van bastir construccions de gamma extra. Els vilafranquins van rubricar una actuació espectacular amb 4 castells de gama extra.

·Castellers de Vilafranca: 4/9fa, 5/9f, 3/10fm (c) i P/8fm
·Minyons de Terrassa: 5/9f, 2/9fm, 3/9f i P/7f
·Colla Vella dels Xiquets de Valls: 3/9f, 3/8s (i), 4/8a (c) i P/7f
·Colla Joves dels Xiquets de Valls: 5/8, 3/9f, 4/9f i P/5


2. Castells inèdits d'aquesta temporada

Ja acostuma a ser un clàssic que les colles castelleres arribin a la cita de Sant Fèlix sense haver bastit cap dels castells de gamma extra, i aquesta temporada no n’és pas una excepció, almenys en tres de les quatre colles.

Només els Castellers de Vilafranca han enlairat un castell de la gamma extra, la torre de 9 amb folre i manilles. La Vella i els de Terrassa han col·locat el seu sostre provisional al 3/9f, així que serà a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès on veurem les seves primeres apostes de més risc.

Un any més la Joves arriba en més baixa forma que la resta de formacions: aquesta temporada encara no ha enlairat cap castell de 9 pisos, però tot apunta a que, sens dubte, la diada de Sant Fèlix serà una immillorable ocasió per coronar-los i qui sap si oferir alguna sorpresa.

Esclar que les millors perspectives les ofereixen la Vella, els Minyons i Vilafranca, que molt probablement apostaran fort per construccions amb manilles, castells de 9 sense folre i qui sap si els locals tornaran a arriscar per aconseguir descarregar el seu primer 3/10 amb folre i manilles.

L’emoció està servida, els verds juguen a casa i vénen forts, la Vella és la Vella, així que segurament té un as amagat a la màniga i els de Terrassa, amb el seu savoir faire de ben segur que deixen més d’un bocabadat.


3. Ordre d'actuació

Segons el sorteig celebrat el 24 de juliol, l’ordre d’actuació de les colles castelleres en la diada de Sant Fèlix del 2007 serà:

·1r. Els Castellers de Vilafranca
·2n. La Colla Joves dels Xiquets de Valls
·3r. La Colla Vella dels Xiquets de Valls
·4rt. Els Minyons de Terrassa


4. Rivalitat: el color de la camisa es duu a la sang

Els castells són més que una mera tradició del folklore català i tot aquell que ha vestit una camisa castellera n’és plenament conscient. Els castellers viuen la seva colla i s’impregnen de les sensacions del grup i de les emocions per les fites assolides. Sens dubte, quan es juga a la primera divisió castellera és inevitable fer un cop d’ull a les colles del voltant i la rivalitat aflora, això sí, una rivalitat sana que esperona els castellers a pujar sempre un esglaó per davant de la resta.

El més clar exponent de la rivalitat castellera ens el donen les colles vallenques, amb més d’un segle d’història demostrant quina de les dues és la que corona el castell més alt. És així com en cites castelleres marcades com Sant Fèlix o Santa Úrsula, a Valls, es veu clarament que totes dues colles són orgulloses i que frisen per passar davant de l’altra. La rivalitat és part de la vida castellera, sense la qual de ben segur que les formacions punteres no haguessin escalat de la manera que ho han fet.

Els Castellers de Vilafranca no queden al marge de la pugna pel més competitiu, la seva rivalitat s’accentua especialment amb la colla Vella perquè totes dues tenen un nivell similar, tot i que els vilafranquins s’han desmarcat en les darreres temporades. A banda de la diada de Sant Fèlix, el més clar exemple d’aquesta lluita és pot veure cada dos anys al tradicional concurs de castells que se celebra a Tarragona, on totes dues rivalitzen fins l’última ronda per fer-se amb el títol. Els Minyons de Terrassa, que sembla que es desmarquin de la tendència competitiva al no participar a l’esmentat concurs casteller, es constitueixen com l’altra colla que lluita per ser la primera al rànquing casteller. Els del Vallès Occidental no són menys i també tenen la vista fixada a la resta de formacions per enlairar i assajar construccions sempre superiors.

Deixant crits, xiulets i botifarres de banda, la rivalitat és part intrínseca del món casteller, al igual que ho és en qualsevol disciplina esportiva, l’objectiu sempre és el mateix: fer l’aleta al cim més alt.


5. Lèxic casteller

·'Pinya': base sobre la qual se sustenta el castell, composta de nombrosos castellers que ocupen les seves posicions (baixos, crosses, contraforts, laterals, agulles..) per falcar la construcció.

·'Baixos': el primer pis del castell, les persones que toquen de peus a terra i sustenten el pes del tronc amb l’ajuda dels components de la pinya.

·'Crosses': se situen a cada un dels costats del baix amb l’espatlla encaixada sota la seva aixella. El cap els queda, per tant, dins del castell i a l’alçada del pit del baix. Anivellen les espatlles del baix i eviten que s’enfonsi.

·'Contraforts': se situen darrera del baix amb el pit tocant-li l’esquena i subjectant-lo amb els braços creuats pel davant del pit. La seva funció és ajudar perquè el baix romangui dret i no doblegui el cos endavant o endarrere.

·'Laterals': darrera de les crosses amb les braços aixecats, la seva feina serà subjectar els genolls i els costats de les cuixes dels segons corresponents quan pugin per impedir el seu desplaçament lateral i el regirament del castell

·'Agulles': es col·loquen dins del castell de cara al home o dona que fa de baix. Amb els braços enlaire i creuats, hauran de subjectar els genolls del segon corresponent quan aquest pugi.

·'Llenya': la fa un castell quan fa fallida i cau

·'Folre': una pinya més petita a sobre de la base. El folre és per castells de 9 pisos, la torre de 8 i el pilar de 7.

·'Manilles': la tercera pinya sobre el folre, s’utilitza en castells d’extrema dificultat com el 3/10fm o el P/8fm.

·'Pilar': construcció de 4 a 8 pisos d’alçada on hi va un casteller per pis.

·'Pom de dalt': els 3 darrers pisos d’un castell format pels dosos, l’acotxador i l’enxaneta que corona el castell. El pom de dalt està constituït pels més menuts de la colla.

·'Fer l’aleta': gest que fa l’enxaneta aixecant el braç, en aquest moment el castell es dona per carregat.


6. Llocs web relacionats

www.castellersdevilafranca.com (web oficial dels Castellers de Vilafranca)
www.collavella.com (web oficial de la Colla Vella dels Xiquets de Valls)
www.collajoves.com (web oficial de la Joves de Valls)
www.minyons.org (web oficial dels Minyons de Terrassa)
www.cccc.cat (web oficial de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya)
www.eljoccasteller.cat (un joc que et permet crear la teva pròpia colla, assajar amb ella i enlairar castells cada cop més complicats)
www.moncasteller.com (calendari de diades, rànquing casteller, millors castells, notícies...)
www.lawebdeslcastellers.com (informació bàsica sobre els castellers, història, colles, diades destacades...)