L’aposta per a l’horitzó 2030: transport públic
Els alts nivells de contaminació marquen la necessitat de combatre el vehicle privat
Es vol disminuir del 25% el milió de viatges en cotxe que es fan al dia a la regió metropolitana
Més metro i tren i bus més ràpid
L’estrena del túnel de les Glòries en el sentit d’entrada a Barcelona es va convertir, la setmana passada, en un escàndol mediàtic i polític per la poca fluïdesa del trànsit i les retencions que es van formar a la Gran Via. El que cap mitjà ni cap polític van subratllar és que la majoria de cotxes que entraven aquell dia a la ciutat, i encara ho fan, portaven només un passatger. El fenomen del cotxe ocupat només pel conductor és un dels factors que contribueix a col·lapsar el sistema viari de la regió metropolitana de Barcelona, a la vegada que es constitueix en font de contaminació de primer ordre. Ara, el departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori s’ha marcat com objectiu per al 2030 reduir del 25% els desplaçaments que es fan cada dia a la gran àrea de Barcelona amb una estratègia clara: la potenciació del transport públic.
El secretari general del departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, i el director general de l’ATM, Pere Torres, van comparèixer ahir per explicar quin són els plans de futur immediat en relació a la mobilitat, els quals fonamentalment es basen en la idea que els diners públics ja no es destinen a construir grans infraestructures que facilitin el moviment dels cotxes contaminants, sinó que s’inverteixen en aquells sistemes de transport col·lectiu i sostenible que fan que, precisament, els vehicles privats es quedin a casa.
“Descarbonitzar i més transport públic.” Aquestes són les dues idees mare que han de guiar la política del departament, segons va dir Font. Es concretarà amb una aposta per construir més metro i tren, amb major freqüència de pas a les estacions, més autobusos de transport de passatgers i més ràpids i millorar el transport en els àmbits suburbans, que vol dir una millor connectivitat entre els municipis petits i aquells eixos de transport col·lectiu com són línies de bus exprés o de tren.
L’actuació que durà a terme l’administració de la Generalitat sobre la mobilitat parteix d’aquesta foto fixa. A la ciutat de Barcelona hi ha un 80% de desplaçaments que es fan en transport públic, bicicleta, patinet o caminant, contra el 20% que es fa en vehicle privat. A la segona i tercera corona la proporció passa a ser del 70% al 30%, mentre que a la resta del territori metropolità la relació s’altera i guanya l’ús del cotxe amb un 60%.
En conjunt, a la gran àrea metropolitana de Barcelona hi ha un milió de desplaçaments diaris amb vehicle privat, i es calcula que amb la política que es vol dur a terme d’aquí al 2030 hi haurà una reducció de 250.000 d’aquests desplaçaments.
Perquè els ciutadans deixin el cotxe a casa i pugin al transport públic es calcula que hi haurà un increment de 360 milions de desplaçaments anuals en les diverses modalitats i això ha de permetre arribar a 1.200 milions de viatges en transport públic el 2025 i fer el salt fins als 1.500 milions el 2030. Com a referència, l’any rècord en nombre de viatges va ser el 2019, amb 1.050, però després va venir la pandèmia i tot es va alterar.
El metro ronda
Una de les principals infraestructures que han de permetre guanyar públic al transport públic és la culminació de la línia 9 del metro de Barcelona, en el seu tram central. Ahir, Ricard Font va explicar que quan l’obra estigui acabada funcionarà com “una ronda del metro”, perquè descongestionarà la línia 1 i la línia 5. Font no va voler concretar quan es reprendran els treballs de la tuneladora, que, si tot va segons es preveu, es tornarà a posar en marxa aquesta primavera pel subsòl del carrer Mandri.
Pel que fa a les millores sobre rails, també cal comptar amb la prolongació de la línia 3 del metro, que deixaria de morir a la Zona Universitària per arribar fins a l’hospital de Sant Joan de Déu i a Esplugues de Llobregat, la prolongació da la línia 1 des de Fondo, a Santa Coloma, fins a Badalona, i també de la línia 4 del metro, la connexió de la línia de ferrocarrils de la Generalitat del Baix Llobregat amb la del Vallès i la unió dels tramvies per la Diagonal i la prolongació d’aquest servei fins al municipi de Sant Joan Despí.
En els plans de la conselleria també hi ha intervenir en l’alta velocitat regional gràcies a la liberalització del sector ferroviari. Es tracta d’oferir servei de trens ràpids amb trens d’abast regional a Figueres, Tarragona, Lleida i també l’Ebre
Una de les claus de la revolució del transport ha de ser la potenciació de la xarxa de busos que uneixen Barcelona amb les principals ciutats de l’entorn. La xarxa Exprés.cat és una experiència d’èxit i ho ha de continuar sent amb reforços a les línies de l’Anoia, el Baix Llobregat, el Garraf i el Penedès, entre altres, segons va dir el mateix Ricard Font.
La millora d’aquest servei de transport de passatgers per carretera s’ha de notar amb l’habilitació de nous carrils reservats per a aquest servei. Un d’aquests projectes consisteix en la prolongació del carril que hi ha a la C-31 i que arrencarà a Montgat. Precisament, aquest carril ara arriba fins a l’altura de la plaça Monumental, dins de Barcelona, gràcies a l’obertura del túnel de les Glòries en sentit entrada, fet que provoca retencions en els cotxes però agilitza el pas dels autocars.
Els autobusos del futur seran moguts per energies netes, ja siguin de propulsió amb bateries elèctriques o hidrogen. A Barcelona, TMB ja té un bus mogut per hidrogen..
Més inversió, el bitllet més car
Res és de franc en aquesta vida i les inversions en transport públic repercutiran en un futur en un increment del preu del bitllet del transport, segons va avisar ahir Pere Torres, màxim responsable de l’ATM. En un moment on hi ha sobre la taula el debat impulsat per Ada Colau sobre la possibilitat d’ajustar els preus del transport a la situació de crisi econòmica que viu el país, Torres va explicar que les inversions es financen amb els diners que aporten les administracions públiques i els usuaris. En la seva intervenció Torres també va explicar els plans de l’ATM de facilitar l’ús del transport públic a través de l’establiment d’aparcaments d’enllaç que, com diu el seu nom, permeten aparcar i enllaçar amb el tren.