Societat

La Mort torna a dansar pels carrers de Verges després de dos anys sense processó per la pandèmia

Centenars de persones omplen de nou el poble del Baix Empordà per veure una tradició que es remunta a l’Edat Mitjana

La Mort ha tornat a dansat pels carrers de Verges després de dos anys sense processó arran de la pandèmia. Centenars de persones han anat fins al poble per veure els esquelets dansant al so del tabal i reviure una tradició que es remunta a l’Edat Mitjana. La celebració ha tornat amb força; ho prova que, des de dimarts, ja s’havien esgotat les 1.400 entrades per veure el Misteri de la Passió a la plaça. A més, per primer cop hi ha hagut dones manages i després de 23 anys, s’han renovat els cascs de la Dansa per uns de nous de paper més resistent. L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, subratlla que el poble porta “molts mesos preparant la processó” i que tenia “molta il·lusió” per recuperar-la després de la frenada obligada per la Covid-19.

Passos compassats al so d’un tabal que trenca el silenci. Il·luminats per la tènue llum de les torxes, els esquelets han tornat a recordar, un cop més, el pas del temps i el destí inexorable. La Dansa de la Mort ha tornat a Verges (Baix Empordà) i, de nou, ha atret centenars de persones que no s’han volgut perdre la tradició, represa després de dos anys d’aturada obligada per la pandèmia.

Abans de la Covid-19, tan sols la Guerra Civil havia fet cancel·lar la processó. Des d’aleshores i fins a l’esclat del virus, s’havia celebrat de manera ininterrompuda. El 2020, el confinament per la covid-19 va obligar a suspendre-la. Però la pandèmia no va impedir que els tabals ressonessin i els veïns sortissin als balcons a cantar l’Hosanna, el cant litúrgic que dona la benvinguda a Jesús. En aquella ocasió, però, els carrers estaven completament buits, oferint una imatge gens habitual per a una celebració que anualment aplega uns 5.000 visitants.

L’escena es va haver de repetir l’any passat, encara per la pandèmia. Davant la situació sanitària, l’Associació La Processó i l’Ajuntament de Verges van tornar a suspendre tant la processó com la Dansa de la Mort. Tot i això, novament els tabals van tornar a sonar. També, de manera simbòlica. Es va fer una cercavila d’una hora, amb els Manages acompanyats dels seus instruments, on també va participar la gent del poble i que es va acabar amb un cant improvisat de l’Hosanna a la plaça Major.

Tot el poble, implicat

Aquest 2022, la reculada del virus i el relaxament de les restriccions han permès que Verges torni a reviure un Dijous Sant prepandèmia. De fet, des d’aquest dimarts ja no quedava cap de les 1.400 entrades per a la representació del Misteri de la Passió, que omple la plaça Major i que és el punt d’inici de la processó.

L’alcalde, Ignasi Sabater, destaca que el poble ha viscut “amb molta il·lusió” la represa de la processó després de la frenada obligada per la pandèmia. “Els vergelitans porten mesos preparant la representació i assajant la Dansa de la Mort”, explica Sabater, que considera que s’ha de “veure i viure un cop a la vida”.

“A part de ser una relíquia medieval i única al món, en temps de pandèmia com els que ens ha tocat viure pren més sentit que mai”, destaca l’alcalde de Verges. “Crec que la Dansa de la Mort realment és un quadre que colpeix molt, que s’ha de veure, i que és un espectacle terriblement poètic”, subratlla.

La processó i la Dansa de la Mort, a més, han tornat amb novetats. Després de 23 anys, s’han renovat els cascs dels cinc esquelets que formen part del quadre. L’Escola d’Art d’Olot els ha dissenyat i elaborat amb un paper més resistent, de color blanc amb tonalitats grises. El canvi ja s’havia previst per abans de la pandèmia, però l’esclat de la covid-19 va obligar a ajornar-lo.

D’altra banda, el quadre de les Manages que desfilen durant la processó ha comptat amb dones per primera vegada a la seva història. L’any 2018, dues nenes es van incorporar també a la Dansa de la Mort en un fet aleshores insòlit.

La presidenta de l’Associació La Processó de Verges, Núria Roca, també recorda que s’està treballant perquè la processó sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. “Pensem que el camí a seguir era aquest, i ja hem començat tots els tràmits per aconseguir-ho”, subratlla la presidenta.

Una tradició que es remunta a l’Edat Mitjana

Els orígens de la Dansa de la Mort es remunten a l’Edat Mitjana, en un moment en què la pesta negra assolava Europa. Però la de Verges és l’única que ha perdurat. La composen cinc esquelets disposats en forma de creu que dansen al so d’un tabal. El segueixen quatre personatges més, que duen túniques i que il·luminen el quadre amb torxes i li aporten l’aire tenebrós.

Tots aquests elements simbolitzen el pas inexorable del temps i el destí dels humans. Dels cinc esquelets (dos adults i tres nens), un dels dos primers porta una dalla que sega la vida; l’altre, una bandera amb la frase en llatí nemini parco (no perdono ningú).

Dos dels tres infants duen platets amb cendra, que simbolitzen el destí que els espera al cos i a la carn. El tercer mostra un rellotge sense broques, símbol que la Mort sempre arriba i que el temps és caduc. El conjunt el completa el seguici lúgubre i un altre esquelet que duu un estendard on hi ha dibuixades una bandera i dues tíbies que acompanyen la frase ”Lo temps és breu”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.