L’acolliment a Palamós, vist vint dies després
La Vera i la seva filla van haver de marxar de Kíiv per la guerra i ara s’estan adaptant a la nova vida empordanesa a casa de la Isa i en Pep, que les van acollir a casa seva
Avui fa vint dies que la Vera i la seva filla, de quinze anys, van entrar a la casa de l’Isa i en Pep, al carrer Josep Fàbregas de Palamós. Explica que ha quedat “meravellada” del poble i fa broma explicant que ja s’han banyat al mar.
A la Vera encara li costa creure que hagués de marxar de Kíiv amb la seva filla per poder-la “protegir”. Hi va deixar els seus pares, que ara són en un lloc segur, i el seu marit, que està combatent els atacs russos. “Aquí estem molt bé, la veritat, però necessitem tornar a Kíiv com més aviat millor”, remarca amb llàgrimes als ulls. L’Isa i en Pep van fer-se família d’acollida de seguida que ho van saber i expliquen que totes dues s’han integrat “perfectament”.
La Vera explica que, igual que la resta de refugiats per la guerra a Ucraïna, va ser “molt complicat” marxar i deixar enrere “tota una vida”. “Ningú es podia arribar a pensar que acabaria passant el que ha passat. Per res del món podia imaginar-me que acabaria marxant, però ho he hagut de fer per la meva filla”, remarca. Elles dues van emprendre el camí cap a Medika on, després d’uns dies, els va recollir un comboi de furgonetes organitzat per la Penya Blaugrana de Monells i l’entitat Galgo 112. Totes dues van arribar a Palamós, on les van acollir l’Isa i en Pep.
L’Isa explica que la relació “és molt bona” i que s’han adaptat “molt bé”. Amb tot, destaca que per a les dues és un “xoc cultural important”. “Quan van arribar es pensaven que només s’hi estarien uns dies, però els arriben molt males notícies i veuen que això s’allargarà”. I és que per a la Vera el més important és “poder tornar com més ràpidament millor a Kíiv” i recuperar la vida que momentàniament han hagut de deixar enrere. “Estem molt agraïts al que fa tothom per nosaltres, però som conscients que no som turistes, som refugiades”, assenyala entre llàgrimes.
Tot i que la situació és complicada, la Vera i la seva filla intenten viure “amb la major normalitat possible” el tràngol. La nena ha començat a anar a l’institut i la Vera estudia català i castellà.
