Adéu als ‘mena’

Els noms, a vegades, sí que fan la cosa. L’us del terme ‘mena’ per referir-se als menors immigrants que malviuen als carrers de Barcelona té una clara connotació de caire delinqüencial que predisposa el ciutadà en contra seva. ‘Mena’ és una simplificació d’una realitat molt més complexa que ara ,des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, es pretén atacar a fons, impulsat una acció de l’administració que, en primer lloc, serveixi per desestigmatitzar el col·lectiu i, en segon lloc, doni instruments a aquests joves per integrar-se a la societat i poder prosperar, a través de la integració al món acadèmica i laboral.

Tot plegat arrenca d’un estudi, presentat ahir per David Bondia i Eva G. Chueca, que porta per títol La situació dels joves migrants sense referents familiars a la ciutat de Barcelona. El nom, obviant la fórmula dels ‘mena’ ja marca la intenció de la sindicatura perquè, tal i com va explicar Bondia, es tracta de situar aquests joves pel camí de la socialització i no insistir en l’estigmatització.

El treball fa referència als 200 joves, majors de 18 anys, que durant el 2021 hi havia constància que malvivien pels carrers de Barcelona i que en algun moment o un altre han estat sota la tutela de la Generalitat. La salut, sobretot en l’aspecte psicològic, l’educació i la participació en la vida social i cultural, així com la inserció en el mercat laboral, són els tres grans àmbits d’actuació que proposa la Sindicatura.

Des de l’ombusdaman barceloní es vol que la situació d’aquests joves deixi de tractar-se com una qüestió de drets dels immigrants per tractar-se, fonamentalment, des de la perspectiva dels drets dels infants i els joves. Això suposa, a bans que cap altra cosa, discriminalitzar el col·lectiu i tractar-los com “els nostres joves, perquè des del moment que són aquí són els nostres joves”, va insistir Bondia. La Sindicatura troba a faltar un reforç dels centres d’acollida d’aquests joves i també un reforç de les alternatives residencials a aquests joves. Proposa vies com l’acolliment i la instauració de la figura de la persona referent o mentora. Considera indispensable millorar l’atenció psicològica, formar aquests joves en la capacitació de la llengua del país a través dels Servei de Normalització Lingüística. També reclama millora la recollida de dades i tenir una visió de gènere.