Salut
Recels per la gestió actual de la covid
Clotet qüestiona que es deixin de comptar i de seqüenciar tots els casos
Cervantes es mostra més optimista i opina que el pitjor ja ha passat
El Taulí fa un debat sobre com afrontar futures pandèmies
Al Parc Taulí de Sabadell hi ha un memorial dedicat a les víctimes de la covid-19. Està ple de flors, en una zona verda, amb arbres i gespa, on picotegen distrets els coloms. És un reclam per a la memòria, per no oblidar el patiment, les persones que han mort i que continuen morint –400 només al Vallès des del gener d’aquest any– a causa d’un coronavirus que ha anat mutant fins a l’òmicron actual, que no fa tant mal com al principi i que en ser poc letal garanteix també la supervivència. La tarda de dijous el Taulí va reunir en un mateix escenari el seu cap de malalties infeccioses, Manel Cervantes; el director d’IrsiCaixa i cap de malalties infeccioses de l’hospital Germans Trias i Pujol, Bonaventura Clotet; la cap del Servei de Vigilància Epidemiològica del Vallès, Maria Rosa Sala, i la directora d’infermeria del Parc Taulí, Mireia Subirana. Es tractava d’analitzar com afrontarem la següent pandèmia, però si alguna cosa va quedar clara és que els experts tenen molts recels sobre la gestió actual de la covid-19. “No genotipem les variants noves, no comptem tots els casos i, per tant, tinc dubtes que la propera la coneguem millor”, va afirmar Clotet –tot un referent en la investigació dels virus pels seus treballs en el camp de la sida–, que prefereix ser prudent “perquè encara podem tenir una variant més resistent que afecti les vies inferiors”.
Cervantes, més positiu, va dir que entenia la retirada de la mascareta, però va recomanar a la població de risc, especialment als més grans de 75 anys, que se la continuïn posant en espais tancats i amb poca ventilació. Ell considera que ja no té sentit fer tests d’antígens “cada cop que una persona tingui tos i febre”, però sí estar molt atents a les persones més vulnerables. I pel que fa al relaxament de les mesures, ho veu lògic “amb molta gent vacunada i una gravetat menor”. Contradient els discursos més alarmistes, Cervantes té la impressió que el pitjor ja ha passat, “i si veiem que no va bé sempre podem tirar enrere”.
Sala, en canvi, entén que algunes mesures “s’han pres massa ràpid” i, igual que Clotet, va qüestionar que s’hagin deixat de fer proves a les persones amb símptomes i que es pugui anar a treballar o a l’escola sense saber si una persona té la covid o no. “Hem passat de fer 14 dies d’aïllament a zero. Com protegirem els més vulnerables si els contagiem?”
En tot cas, la idea que tenen els metges sobre la pandèmia no és la mateixa que té la gent. “Hi ha un abisme entre la percepció als hospitals i a la societat”, va remarcar Subirana, que va tornar a reivindicar la feina de les infermeres i de les cures.
Aquest abisme és el que fa que alguns s’aturin davant del memorial pensant que ja és passat. No és cert. Continuen els ingressos; ahir hi havia 983 persones ingressades a tot Catalunya, de les quals 31 a les UCI. Així que, malgrat que la situació no té res a veure amb onades anteriors i que el conseller de Salut va demanar ahir “tranquil·litat”, el missatge és de cautela. “Cal veure l’evolució en els propers mesos”, diu Clotet. I el més important: “Calen diners per prevenir noves pandèmies.”
