Acampats i nous masovers urbans a la Costa Brava
Un càmping on ja cap dels ‘hostes’ fa vacances
L’antic càmping La Coma, a Sant Joan de Palamós, acumula crisis
La finca és en mans de fons voltor i està abandonada
Diverses crisis s’entrecreuen a l’antic càmping La Coma de Sant Joan de Palamós. El negoci va tancar tot just després que la promotora Akasvayu, fa uns 15 anys, l’adquirís per a projectes residencials. Però aquells plans i la mateixa immobiliària van quedar pel camí. I el complex, abandonat. Una veïna explica que, primer, un grup de joves va ocupar l’antiga casa d’estiueig dels amos, com a local social. Però successives disputes van acabar amb un d’ells assumint-ne el control, la colla escindida i un incendi que va deixar la propietat malmesa.
Els bungalous, durant tots aquests anys, ja han aixoplugat diverses generacions d’ocupes amb perfils més aviat desestructurats. Alguns, del mateix poble; d’altres, de forans. La coexistència amb els veïns no genera greus problemes, “però de tant en tant se sent algun crit, si algú ha consumit massa alcohol o droga, i ja han hagut de venir els bombers per diversos focs”. Els precaris ginys que fan servir per escalfar-se, de vegades donen algun ensurt. I l’estampa, amb portes i tancaments arrencats, grafits, matalassos per terra, i cartrons i deixalles escampats pels habitacles i els exteriors, més aviat convida a fugir-ne.
Pel que fa a la casa cremada, una parella amb la seva filla ha començat a revertir-ne la decadència. També són ocupes, la mateixa etiqueta, però a l’altre extrem del recinte i de l’espectre. Hi truquem a la porta i, sense voluntat d’incomodar, al segon intent ella obre la porta i ens atén amb cortesia. La nena ha passat la nit enfebrada i, tot i mirar de trobar un millor moment, prefereix continuar vivint en l’anonimat, que en una ciutat petita és un bé preuat. Tots dos tenen feina, però ens explica que havien de triar entre pagar un sostre per a ells i la seva filla “o deixar de menjar”. Els veïns ens han explicat els esforços per anar refent l’interior després de la crema, amb finestres, portes i fins i tot dipòsits d’aigua perquè no tenen dret a l’alta de subministrament. Fins i tot, expliquen, han intentat negociar un lloguer o una opció de compra, sense resposta positiva.
Pressió en zones turístiques
Al Baix Empordà, en plena Costa Brava, la pressió dels lloguers turístics també ha expulsat molts joves i famílies per no poder accedir a lloguers assequibles. Les noves promocions, prioritzen habitatges d’alt estànding per a segons residents i inversors, un valor segur i més rendible. A Platja d’Aro, a l’aparcament municipal d’autocaravanes, cohabiten europeus amb mobile homes de milers o desenes de milers d’euros amb algun hoste en caravana o humil furgoneta camperitzada. I a la Bisbal, els pisos ocupats passen de mans a mans per part de les màfies, segons explica la PAH GironaL’associació de veïns del barri reclama que els terrenys es destinin provisionalment a aparcament públic, però la reivindicació tampoc no prospera per la manca d’interlocució.Un altre problema, expliquen fonts de la fundació gironina Ser.GI, és que famílies i persones sense papers han quedat “sense cap dret ni opció d’accedir a lloguers”, i els ajuntaments s’han quedat amb poc marge respecte a l’accés a habitatges, recursos per canalitzar els casos vulnerables o possibilitats d’emprendre habitatge social. A Girona o Figueres, el fenomen del barraquisme i l’infrahabitatge també afecta diverses zones, a banda de les persones que pernocten al carrer.
