Un parc en una pedrera

L’Ajuntament de Forallac aplaudeix la decisió de la Generalitat de convertir els Clots de Sant Julià, una antiga pedrera del municipi, amb vestigis preromans i romans, en un parc arqueològic. El Departament de Cultura ja està portant a terme els primers treballs, amb una neteja i desbrossament de tot l’espai. L’alcalde, Josep Sala, es mostra satisfet per una decisió que representa un pas molt important per convertir aquest espai “en un entorn que serveixi per difondre el patrimoni del municipi”. A més, segons Sala, serveix per reforçar encara més la resolució del 2013 que el va catalogar, finalment, com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). Els treballs que s’hi han dut a terme han consistit en l’arranjament dels camins o vials existents, així com l’obertura de camins o vials nous, i anivellaments de finques o parcel·les, entre altres actuacions. Segons Sala, “aquestes actuacions eren imprescindibles per poder fer més accessible i visible aquest espai, a més de fer-lo més segur”.

Polèmica

La declaració de BCIN, però, no va ser fàcil. SOS Empordanet va acusar l’Ajuntament de posar pals a les rodes a aquesta declaració màxima de protecció. De fet, l’expedient de BCIN va arribar a caducar per un defecte de forma. La planta de transferència de residus que s’hi va fer a tocar va tensar les relacions. El 2004 els ecologistes van presentar la proposta de fer a la planta un centre d’interpretació. L’alcalde sempre ha negat les acusacions i ha destacat que des del govern “sempre s’ha treballat per preservar el patrimoni”.

Orígens protohistòrics

Els orígens dels Clots són incerts, si bé s’hi han fet troballes romanes i preromanes, per bé que encara no s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica en profunditat. La preservació del lloc, doncs, és bàsica per a l’estudi de les tècniques extractives de la primera arquitectura local empordanesa i de la Mediterrània nord-occidental. El conjunt és un complex de cavitats, algunes de fins a 10 metres de fondària, excavades a la roca. S’ha especulat que les muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d’Ullastret o Empúries podrien haver estat bastides amb la pedra dels Clots i es creu que amb aquesta pedra es va construir el poble de Peratallada. També hi ha qui diu que en aquest espai hi va haver una població fixa, que fugia del poder romà o àrab, dedicada a l’ensenyament de la religió cristiana.

L’historiador Joan Badia i Homs sosté que científicament ha quedat demostrat que els Clots de Sant Julià són una pedrera que va ser explotada des de la protohistòria fins a l’època medieval; és a dir, és ibèrica, romana i medieval. Badia i Homs remarca l’immens patrimoni que té tota aquesta zona, que no està explotat turísticament. Es tracta d’unes antigues pedreres que serien un testimoni de l’activitat extractiva de material per als jaciments de més rellevància historicoarqueològica, com són els d’Ullastret i Empúries, que es remunten al segle VI aC.

Llegendes i sacrificis

Segons una antiga llegenda, als Clots de Sant Julià hi van ser martiritzats els primers cristians del país. La capella troglodita del Tron de la Reina és un dels punts més interessants de l’indret. Conegut també com a Pont de la Bruixa, la tradició oral diu que es destinava als sacrificis, amb un canal en forma de U per recollir sang. Ens trobem davant del pes de la història d’unes antigues pedreres que es remunten a la protohistòria i formen un extraordinari complex de cavitats excavades a la roca, algunes de fins a 10 metres de fondària. Història, i també natura, doncs, és el que ofereixen els Clots de Sant Julià, situats en uns turons que hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i una sepultura, enmig d’un frondós bosc de pins i alzines. Una visita que tenia fins ara molt de salvatge perquè no hi havia un circuit o espai senyalitzat, per això calia anar molt amb compte, especialment si s’hi anava –ara està prohibit entrar-hi– amb nens.