Vilafranca cau i s'aixeca per Sant Fèlix

La fera no es va deixar. El món casteller va viure ahir la seva gran festa amb gairebé 10.000 aficionats, molts d'ells vinguts d'arreu del país, omplint a vessar la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès, l'escenari mític, per veure actuar les quatre millors colles del moment, amb el paper estel·lar reservat com era d'esperar per als Castellers de Vilafranca. Els verds van afegir tres castells de gamma extra més al seu espectacular palmarès però van protagonitzar la gran decepció de la jornada en no poder assolir el seu gran objectiu, el colossal 3 de 10 amb folre i manilles que ahir, més que mai, es va mostrar absolutament inabordable.

Val a dir que la diada, una de les menys generoses quant a consecucions assolides dels últims anys, va deixar satisfetes les altres tres colles participants, les quals van jugar a un altre nivell i que, certament, van sortir reforçades de la plaça de cara a poder afrontar la resta de la temporada amb optimisme i potencial. És el cas dels Minyons de Terrassa, que van carregar el 2 de 9 amb folre i manilles, el seu primer castell de gamma extra de l'any, però és el cas també de les dues colles de Valls, que van tornar cap a casa amb sengles tripletes: la de la Vella impecable i la de la Joves amb el 3 de 9 solament carregat. Dita la qual cosa, la qüestió és que mentre Sant Fèlix significa una culminació per als de Vilafranca, per a la resta de formacions, d'uns anys ençà sobretot, acaba sent més (i no per voluntat pròpia ni per estalvi d'esforços, que totes van a totes, sinó perquè les possibilitats són les que són) una taula de llançament en clau de futur.

Galleda d'aigua freda
Com els últims anys, els Castellers de Vilafranca van confiar la sortida amb el que sempre ha estat el seu valor més segur, el majestuós 4 de 9 amb l'agulla, un tros de castell que mai els havia fallat en les grans ocasions, cosa que vol dir que sempre l'aconseguien descarregar, però que ahir els va deixar a mitges. I és que, després d'haver de suportar una execució terrorífica del quatre, en què els terços mai van poder agafar el control, l'agulla, és a dir, un pilar de 7 posat allà al mig i subjectat per només quatre mans, va acabar cedint. Però l'agulla no va caure per negligència pròpia, que quedi clar, sinó perquè van deixar-la més sola que la una, ja que les mans que havien de subjectar-la prou feina van tenir a salvar l'estructura del quatre. El resultat va ser un quatre amb l'agulla carregat, cosa que objectivament i per si mateixa ja és un èxit, però que ahir va ser un mal presagi del que havia d'esdevenir: el cara a cara amb la bèstia.

Parlar dels Castellers de Vilafranca i el 3 de 10 amb folre i manilles és parlar d'una relació d'amor i odi. I és que els verds, la colla que ha dominat l'última dècada, la més potent sense discussió, la que compta amb més efectius i la que més castells de màxima dificultat atresora, encara no ha pogut descarregar mai el monstre dels 10 pisos (en suma 6 de carregats i, amb els dos d'ahir, 17 intents frustrats). Això fa mal, neguiteja i ha esdevingut com una mena d'obsessió.

Per Sant Fèlix de l'any passat i també de l'anterior, els vilafranquins van aconseguir de coronar el castell de 10, però ahir cap de les dues temptatives amb què van mirar d'abordar-lo no van tenir la més mínima opció de victòria. De fet, la primera es va haver de desmuntar tot just començar quan es van detectar greus problemes al pis dels terços i el seu encaix amb les manilles. La colla, amb tant orgull com poca confiança, a tenor del que estava succeït, hi va tornar, però els defectes estructurals es va repetir i aquest cop, tot i que no es va fer marxa enrere, la fera no es va deixar dir ni bona tarda.

Compartint la mateixa desil·lusió que sentia la gernació que els feia costat i els animava, els de Vilafranca, alhora conscients que el que els havia passat era el més previsible donades les circumstàncies, van demostrar una vegada més el seu extraordinari esperit de superació per redreçar una diada que pintava bastos, amb dues magnífiques construccions de gamma extra més, com van ser una magnífica la torre de 9, la tercera que completen enguany i, a tall comiat excels, un pilar de 8 majestuós. Un espadat que va ser tot un homenatge per als pilaners i per a les manilles, el cos d'elit, sempre present, dolgudes per no haver pogut donar més de si contra el 3 de 10 -estaven venudes- i plenament mereixedores del desgreuge. "Podem dir que això d'avui ha estat una gran decepció, de fet jo estic molt decebut, ja que esperava més del 3 de 10, però en cap cas es pot parlar de fracàs, ans al contrari: hem fet tres castells de màxima dificultat i hem estat a anys llum de les altres colles". El cap dels verds, Lluís Esclassans, resumia així el sentiment dels seus després d'haver firmat la que passa a ser la millor actuació de la temporada.

2 de 9 dels Minyons
Els Minyons de Terrassa van superar la prova d'haver d'afrontar una diada tan exigent amb els dubtes de com reaccionarien uns poms de dalt amb novetats i poca experiència en determinades posicions. I la veritat és que la colla va començar deixant una bona empremta amb el 3 de 9 amb què va obrir la seva sèrie i que va donar molta moral a la colla per, tot seguit, encarar el seu gran repte del dia, el 2 de 9 amb folre i manilles, un gamma extra que duien molt ben assajat, cosa que va quedar demostrada en la manera com van falcar les posicions del folre i les manilles. Aquest factor va resultar decisiu per permetre que el tronc lluités pel castell amb plenes garanties.

La pena va ser que al pis dels quarts no es van poder fer seu el castell, un handicap que no va evitar la seva coronació però que va acabar provocant que la construcció es trenqués en el descens: en aquesta cosa de la castellística -per dir-ho amb tota la pompa-, hi ha castellers, que són els que surten de casa amb l'ànim d'anar a fer castells, i també hi ha -com ho diria?- alguns guerrillers, que són uns tipus disposats a deixar-s'hi la pell, peti qui peti. Doncs d'això va faltar-li al 2 de 9 dels Minyons per no caure. Els terrassencs van arrodonir la seva millor aparició del curs amb un 4 de 9 amb folre obert però ben defensat. El seu cap, Lluís Mayolas, es mostrava molt satisfet: "Em sembla que ha quedat clar que els problemes que arrossegàvem amb la canalla ja s'han superat, la qual cosa em satisfà molt", va dir. Els Minyons voldrien repetir el mateix programa d'ahir per la Mercè i, després, estrenar el 5 de 9 a Girona per Sant Narcís.

Per a les colles de Valls la diada, malgrat haver d'acceptar que els seus programes no incloïen cap castell de la màxima dificultat, també cal analitzar-la en clau positiva, ja que totes dues van saber aprofitar l'ocasió per fer coses que encara no havien pogut fer en aquest exercici i, de passada, per firmar les seus millors registres. Així, la Colla Vella es va mostrar solvent en la seva execució tant del 3 de 9 amb què va començar com del 4 de 9 amb què va continuar i, també, amb el 5 de 8 amb què va segellar el seu triplet. Tres castells ben construïts, defensats quan va fer falta amb molt de criteri, sense deixar mai que l'estructures es compliquessin més del compte i, en definitiva, demostrant que la colla té recursos per platejar-se una tercera fase de la temporada amb les opcions novament intactes, tot comptant que els lesionats de Gràcia també s'aniran recuperant.

"Apunta't a l'agenda el 16 de setembre, perquè en aquest dia la Colla Vella hi té dipositades moltes esperances". Aquest era el comiat del seu cap de colla adjunt, l'Albert Cortés. Aquell dia actuaran a Tarragona, al costat dels Castellers de Vilafranca, en la diada gran de Santa Tecla, i volen portar-hi el 5 de 9. De totes maneres, ahir van perdre una oportunitat històrica de fer-la grossa. Llàstima de Gràcia.

La Colla Joves Xiquets de Valls, al seu torn, es va erigir en la sorpresa de la diada, ja que pocs confiaven en les seves possibilitats, tenint en compte els precedents de les últimes setmanes. No debades, els vermells es presentaven a Vilafranca sense haver comptabilitzat cap castell de 9 i, per tant, amb força incertesa sobre el rendiment que podria oferir. A més a més, eren, amb diferència, els que menys castellers van desplaçar. Els nervis van fer que el 3 de 9 se'ls escapés després de carregar-lo, però a continuació van dominar amb seguretat el 5 de 8, una consecució molt especial per a la colla (no el feien des d'aquell que els va caure a Vic, amb lesions incloses), i per acabar van donar-ho tot per completar un 4 de 9 que se'ls havia posat molt rebel. "Sortim d'aquesta gran plaça amb els nostres primers castells de nou, que segur que no seran els únics", deia el seu líder, Pere Rico. A l'altre extrem de la plaça, el president de la Generalitat, José Montilla abandonava la capital de l'Alt Penedès després d'haver presidit la diada des del balcó de l'ajuntament. El Sant Fèlix 2007 ja és història.