Berlín aposta pel retorn a l’austeritat i apunta al BCE
El govern alemany defineix el seu pla de pressupostos per al 2023 com un “senyal” a la institució que presideix Lagarde
El ministre de Finances alemany, Christian Lindner, va presentar ahir els plans de pressupostos del 2023, que suposen el retorn a l’austeritat i que va definir com un “senyal” al Banc Central Europeu (BCE): “Volem, amb aquest pressupost, enviar un missatge, i és que nosaltres fem la nostra aportació a la lluita contra la inflació amb reducció de deute i el BCE ha de fer el que consideri convenient”, va dir.
Els plans per al 2023 –que hauran de ser aprovats pel Parlament al novembre– preveuen el compliment de l’anomenat fre al deute –que recull la Constitució alemanya i que exigeix que, en temps de normalitat econòmica, el dèficit no superi el 0,35% del PIB– per primera vegada dels del 2019. Linder també va afirmar que és quelcom que requereix “un gran esforç”. En termes absoluts suposa passar d’un dèficit de 140.000 milions d’euros previst per al 2022 a un de 17.200 milions d’euros per al 2023.
El ministre alemany també va assenyalar que, a més de la necessitat de complir la norma constitucional, hi ha raons econòmiques per retornar a l’austeritat: “L’augment dels interessos és un clar senyal dels mercats a la política que no es pot continuar com en els últims anys. No ens podem seguir permetent alts deutes. Els deutes d’avui són les pujades d’impostos de demà”, va assegurar. “Els deutes també generen inflació i no vull generar-ne més”, hi va afegir. Entre les mesures estudiades per a la reducció del dèficit hi ha una reducció del personal d’un 1,5% i retallades als pressupostos de set ministeris. Lindner va descartar possibles pujades d’impostos al·legant que serien “un sabotatge a la recuperació econòmica”.
Preguntat per si el context actual de guerra a Ucraïna no podria ser una raó per mirar d’ajornar el retorn a l’austeritat, el ministre de Finances alemany va respondre: “No tota crisi pot servir d’argument per no complir el fre del deute.”
Les crítiques
Els plans del govern alemany van rebre crítiques tant de l’oposició com dels sindicats. Així, l’expert en pressupostos del grup parlamentari conjunt de la Unió Cristianodemòcrata i la Unió Socialcristiana (CDU/CSU), Christian Haase, va afirmar que el compliment del fre al deute és només sobre el paper i que els pressupostos no són sòlids. La CDU/CSU considera que els pressupostos es basen en dades i projeccions que ja no tenen validesa per les repercussions de la guerra a Ucraïna i la forta inflació, i creu que caldria revisar alguns projectes d’inversió del govern, cosa que no es fa als plans de pressupost.
Per la seva banda, la Confederació Alemanya de Sindicats (DGB) també va criticar els plans de pressupostos i Stefan Körzell, membre del consell directiu, va advertir que el fre al deute pot convertir-se en un “fre per al futur” i posar en perill la pau social a Alemanya, i hi va afegir que el país “caurà en una altra crisi en lloc de sortir de l’actual”.