NÚRIA LÓPEZ
Tercera Finalista d'Eufòria
“Ens han potenciat al màxim, 360 graus”
Gestionar la fama sobtada no és fàcil, patia per la meva família. De cop tothom opinava de mi a les xarxes i és important distanciar-se’n una mica
Darrere les gales, hi ha molta convivència, hem passat junts moltes hores, sense rivalitats. Hem fet molt vincle, pinya, i m’emporto bones amistats
Llicenciada en turisme, Núria López és una garrotxina de 26 anys que compaginava la feina en el restaurant familiar amb l’últim curs del grau en teatre musical quan va ser seleccionada com a concursant d’Eufòria, un programa de TV3 que ha trencat alguns rècords d’audiència recents i s’ha convertit en un fenomen televisiu que ha fet tornar molt de públic jove a la televisió catalana. Després de ser seleccionada en un càsting amb unes 1.500 persones i superar tretze gales, va quedar-se a les portes de guanyar, amb un destacat tercer lloc.
Es va presentar als càstings quan faltava poc perquè s’acabés el termini per fer-ho... Tenia dubtes?
No ho tenia clar, però a última hora vaig decidir enviar el vídeo que em demanava el programa. Va ser l’últim dia a última hora, després que un dels meus professors m’animés a fer-ho. Sempre he cantat, però en petit comitè i em feia respecte. No vaig pensar en cap moment que m’agafarien, només volia provar sort i viure l’experiència dels càstings. Quan vaig rebre el correu electrònic que podia anar a la fase presencial vaig flipar i aquí sí que em vaig posar nerviosa. Llavors t’hi vas habituant.
Era conscient de la magnitud del programa?
No pensava que el programa tingués tanta i tanta repercussió, la veritat. Sabia que era un concurs de cantar, una aposta que feia TV3 en aquest buit televisiu que hi havia a Catalunya referent al panorama musical, però no m’esperava que tingués tant d’èxit a escala familiar. Tampoc m’imaginava que em fessin fer tantes coses diferents, números amb tanta coreografia. Cada setmana seguíem un ritme molt heavy i no érem conscients de la feina que fèiem. Sortir a presentar un tema, amb poc temps, i aprendre tantes coses té molt de mèrit. Ens han potenciat molt l’artista 360 graus, i això no m’ho esperava. Hem après a cantar, interpretar, ballar, connectar amb el públic, mirar a càmera, parlar davant la televisió... Ser versàtil i professional. Com una esponja oberta preparada per absorbir molta i molta informació.
Un somni fet realitat.
Totalment. De petita era superfan del programa Operación Triunfo i sempre pensava que m’encantaria participar en un programa de talent vocal i mira, ho he aconseguit.
Li ha canviat la vida?
En el sentit sobretot professional sí, m’ha donat moltes eines i molt rodatge. També he passat a ser una persona coneguda, tot i que segueixo fent la meva vida i les mateixes coses de sempre. Encara m’impacta una mica això de tenir fans, però per sort la gent és educada i amable i trobo molt normal que em saludin i em diguin coses, perquè jo també ho he fet.
Gestionar la pressió de la fama sobtada no és fàcil.
Patia per la meva família i em feia molt de respecte. Passades les setmanes va ser quan em vaig adonar de la transcendència de les meves actuacions, tothom opinava de mi a les xarxes socials i és important distanciar-te’n una mica. No som perfectes i hem anat al programa a aprendre i no cal fer cas de tots els comentaris que es reben, especialment els negatius. Per sort, m’han enviat moltíssims missatges positius, vídeos preciosos en què es reconeix la feina que he fet.I molt de suport de la meva família i amics, la gent és molt amable i educada, la veritat.
S’ha guanyat el popular títol de “pubilla de la Garrotxa”.
El suport que m’ha donat la meva comarca, la Garrotxa, ha sigut molt bonic i m’emociona encara ara. Estic profundament agraïda. Només puc dic: gràcies i gràcies. He rebut una mostra d’amor gegant tant del meu poble, Santa Pau, com dels pobles del volant: Olot, Banyoles, les Preses... És la gràcia de ser de poble i m’encanta dir d’on soc i donar visibilitat a la meva terra. És un orgull.
Ha tingut temps d’assimilar-ho?
Sincerament encara no he tingut temps per parar i assimilar tot el que m’ha passat, crec que ho faré amb el temps, quan ho veuré amb perspectiva. Encara no m’he adonat de la magnitud en la qual estic. El que sí que puc dir és que ha sigut una experiència fantàstica, que m’ha aportat moltes coses positives i que permetrà que me n’arribin de millors.
Per què creu que ha triomfat tant Eufòria?
Crec que faltava un programa en què es pogués donar a conèixer tots els artistes i cantants que tenim i també es necessitava un concurs que enganxés tota la família, en especial el sector més juvenil. Calia conèixer algunes veus, sobretot veus femenines i s’ha demostrat que n’hi ha, i de molt bones.
S’ha vist una gran evolució en el teu pas pel programa, tot i que a la primera gala ja vas demostrar una gran seguretat escènica...
Tothom em diu que des de la primera gala, interpretant Io canto, de Laura Pausini, ja es va veure aquesta meva força i presència escènica. Jo la veritat és que no n’era conscient, ho he anat acceptant a les gales. Amb el pas dels programes, he anat agafant més seguretat escènica, he après a connectar amb el públic i fer de l’escenari casa meva. Et donen moltes eines. Ha sigut com fer un màster en xous.Encara no ho he pogut analitzar prou bé, però és cert que el primer dia molts van entrar tímids i cohibits al plató i al final, després de tretze setmanes fent una actuació, ja es veia molta seguretat. Evidentment, encara em queden moltes coses per aprendre.
Què la caracteritza més com a cantant?
Aquesta força i presència. Tinc una veu gruixuda i molt potent i també crec que he set –i s’ha vist– una persona molt honesta. He set com soc, espontània i transparent i cada moment he fet el que sentia. He sigut jo al cent per cent.
Té por de perdre aquesta essència?
No, perquè si en tot el programa he tingut molt clar que volia ser jo mateixa i ser com soc i no he canviat, no crec que ho faci ara. M’agrada pensar això. Ser fidel a mi mateixa, ser com sóc. No em fa por.
S’esperava un tercer lloc? Es diu que tots tenien molt clar que guanyaria la Mariona...
No m’esperava un tercer lloc. Si ja flipava quan em van seleccionar! Cada gala pensava “vinga, una més, tot això que tinc”. Tampoc vaig entrar pensant que era un concurs, sinó una oportunitat que venia a viure al màxim de dies possibles. Dia a dia. I evidentment que es deia que la Mariona seria la guanyadora, jo ho tenia força clar, tot i que també pensava que podrien guanyar altres persones.
S’han viscut rivalitats?
De veritat que no. Hi ha hagut un ambient molt sa, de companyonia i de ganes de passar-ho bé dalt d’un escenari. Darrere les gales, hi ha moltes hores que passem junts i molta convivència. Hem fet molt vincle, pinya i bones amistats. És una de les coses més bones del programa, les persones que m’emporto.
Quin diria que ha estat el millor moment i el pitjor del programa?
L’actuació del jurat i els coachs va ser brutal, durant un moment em vaig oblidar de tot, vaig gaudir moltíssim. I el pitjor la setmana de la segona gala, ho vaig passar malament amb la cançó Ain’t your mama, de Jennifer Lopez, i els talons que havia de dur. També cap al final del concurs estava força cansada i portava molta pressió a sobre. M’emporto, però, una de les millors experiències de la meva vida i una gran família.
I alguna actuació que recordi especialment?
Amb Io canto m’ho vaig passar molt bé, va ser la meva primera actuació i vaig gaudir molt, i crec que vaig aconseguir transmetre-ho al públic. També amb Sobreviviré, un repte enorme; Titanium, una preciositat; So Whats, on es va veure la Núria més canyera; la de la Núria Feliu... I el Tell Him amb la Scorpio, treballar en parella és meravellós i més amb ella, amb qui tinc molt bona relació..
Al programa i a les xarxes també has explicat la teva experiència amb el ’bullying’. Has posat el teu granet de sorra explicant-ho...
És molt important visibilitzar aquest tema. Com ja he explicat, vaig patir un any de bullying. Estava sola, sentia que em feien boicot, no tenia amics i gairebé ningú em parlava. Tenia 13 anys, feia primer d’ESO i era una època en què no volia anar a l’escola. Sents que se t’apaga una mica la llum. Jo no ho vaig dir, va ser el meu pare que ho va descobrir un dia que em va trobar plorant i, cal dir-ho, és molt important perquè algú o altre t’ajudarà. Qui pateixi bullying que ho expliqui, que parlar allibera molt! Per sort, en el meu cas al final de curs tot va canviar, i vaig anar fent amigues. Però és un tema molt delicat que cal tractar en l’àmbit educatiu però sobretot a casa. Molts dels nens i nenes que fan bullying no són conscients del mal que estan fent i que poden fer en un futur, et creen inseguretats que et marquen per vida i que segurament es tindran per sempre més si no es treballen.
És un clar exemple que, malgrat tot, te’n pots acabar sortint.
Per això és important explicar-ho i nosaltres, que ara hem tingut l’oportunitat d’arribar a tanta gent a través del concurs, fer-ho. Qui estigui patint bullying o alguna altra situació complicada que ho expliqui a alguna persona de confiança. A vegades ens fa por dir les coses, però és clau per buscar una solució i superar-ho. I la meva experiència personal segur que pot ajudar algú que ho està passant malament. Si jo he pogut, tu també.
Com es planteja el futur?
És una pregunta que encara no m’he acabat de fer. Encara m’estic plantejant el meu present. Treballo amb moltes coses ara mateix, a veure si d’aquí a uns dies us puc donar més notícies d’algun dels projectes professionals que tinc entre mans. Sempre he dit que m’encanta el món dels musicals, que és el que he estudiat, i m’agradaria molt dedicar-m’hi. És una disciplina que engloba molt: cantar, interpretar, ballar... És complex però és agraït i permet demostrar molt. També vull produir la meva música i fer els meus concerts, introduir-me dins el món de teatre i cinema...A més, d’aquí a pocs dies ja començarem els assajos dels concerts del Palau Sant Jordi.
Té por que aquesta fama sigui passatgera?
No em vull focalitzar en la fama, sinó en la feina. Pots estar en un concurs, ser coneguda i de cop desaparèixer, però si ets una persona treballadora i constant, al final es recolliran aquests fruits. La fama és conseqüència de la feina més pública, però pots treballar al món artístic igualment sense ser tan coneguda.
Omplir dos cops un Palau Sant Jordi és molt fort. Què ens hi trobarem?
És fortíssim. Encara no en soc conscient. Fins que no posi un peu allà i miri des de l’escenari no m’ho creuré. És molt diferent dels concerts que hem fet fins ara a plató, serà un altre lloc, unes altres dimensions, molt de públic... Una vivència molt heavy. Hi trobareu els millors temes del món, un concert de hit rere hit, un non stop de ballar i passar-ho molt bé.
Dos concerts al Palau Sant Jordi
Els concursants del programa Eufòria tornaran a trobar-se en els concerts que s’oferiran el cap de setmana del 16 i el 17 de juliol al Palau Sant Jordi de Barcelona. Les entrades del primer gran concert amb tots els concursants es van exhaurir en pocs dies –només en les primes 24 hores ja se’n van vendre tretze mil–, per això es va programar una segona actuació. Tots dos concerts reuniran els setze concursants que han passat pel programa, que oferiran les millors cançons que s’han sentit en una posada en escena única que ha marcat un segell propi a totes les gales. Però, segons va explicar TV3, l’espectacle no serà només un recopilatori de les millors actuacions que s’han vist al programa, sinó que també oferirà “alguna sorpresa memorable”. El concert de dissabte serà a les 21.00 h i el de diumenge, a les 17.30 h, una mica més d’hora que l’anterior per facilitar la logística a totes les famílies que vinguin d’arreu de Catalunya.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.